Vés enrere La recerca en afàsia revela noves interaccions entre llenguatge i pensament

La recerca en afàsia revela noves interaccions entre llenguatge i pensament

Segons un estudi dirigit per Wolfram Hinzen, professor d'investigació ICREA del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge, en col·laboració amb investigadors de la University College of London i de la Durham University, del Regne Unit i que han publicat al febrer a la revista Journal of Neurolinguistics.

14.03.2019

 

Al coneixement dels fets se li denomina coneixement fàctic. En la frase "Ell sap [que fa calor fora]", es pressuposa que la clàusula entre claudàtors és un fet vertader o fàctic. Per contra, "Només sembla [que fa calor fora]", se suposa que la clàusula afegida és falsa o contrafactual. Aquest tipus de construccions comuniquen estats mentals d'un individu i la fiabilitat de la informació que proporcionen,  i comporta un processament complex a diversos nivells cognitius de llenguatge i del pensament sobre els quals hi ha controvèrsies sobre com funcionen aquests diferents nivells de significat.

L'afàsia és un trastorn del llenguatge que es produeix com a conseqüència d'un accident cerebrovascular que afecta l'hemisferi esquerre. Es tracta de la pèrdua parcial de capacitat de produir o comprendre el llenguatge a causa de lesions en àrees cerebrals especialitzades en aquestes funcions. Atès que la comprensió d'aquestes construccions fàctiques i contrafactuals no s'ha provat en l'afàsia, una recerca ha partit d'estudis realitzats sobre desenvolupament infantil i afàsia per establir un marc teòric sobre aquesta qüestió.

L'estudi ha estat publicat al febrer a la revista Journal of Neurolinguistics i dirigit per Wolfram Hinzen, professor d'investigació ICREA del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge de la UPF, en col·laboració amb Vitor Zimmerer (ara a la UCL, Londres), primer autor del treball que al seu torn va ser investigador post-doctoral en el projecte 'Language and mental health', finançat per l'Arts and Humanities Research Council (AHRC), dirigit per Hinzen; juntament amb les investigadores Rosemary A. Varley (UCL, Londres) i Felicity Deamer (Durham University) del Regne Unit.

"El problema és que en l'afàsia, com tenim un problema amb el llenguatge, moltes vegades la cognició no és avaluada: no seria bo obtenir resultats que només es deguessin de la deterioració del llenguatge però no reflectissin la cognició. Per això, en el nostre estudi, hem tractat de dissenyar estímuls lingüístics el màxim de simples, i de comparar oracions fàctiques i no-fàctiques que són similars quant a la seva complexitat lingüística "explica Hinzen.

Les construccions objectives, no objectives i contra-fàctiques representen una valuosa oportunitat per observar la relació entre la cognició lèxica, sintàctica i proposicional en l'afàsia

Aquests investigadors van dissenyar un experiment en què feien coincidir un enunciat en llengua anglesa d'algun d'aquests quatre tipus: "know ...", "think ...", it 's clear ... "o" it only seems ... ", amb una imatge (sentence-picture matching, SPM) per provar la comprensió de l'enunciat, en un grup de participants amb afàsia davant d'un grup de participants sense dany cerebral que va actuar de grup control.

Els assajos d'interpretació fàctica van utilitzar com a estímuls construccions objectives i la seva corresponent imatge la qual mostrava que la clàusula incrustada era certa. En els assajos d'interpretació contrafactual la imatge coincident mostrava que la clàusula incrustada era falsa. Per exemple, per a la sentència de prova "L'home pensa que fa calor", la imatge que acompanyava aquesta sentència indicava que la temperatura era freda i el personatge corroborava el seu pensament a través dels seus vestits i també a través de la seva expressió facial. 

En els assajos d'interpretació fàctica, els participants amb afàsia els van exercir gairebé tan bé com els del grup control. En canvi, en la interpretació contrafactual es van comportar de manera significativament pitjor

Els autors van partir de la hipòtesi que sent el deteriorament del llenguatge la característica definitòria de l'afàsia, les capacitats cognitives no verbals podrien veure’s afectades i les interpretacions contrafactuals possiblement serien més difícils de comprendre entre les persones afectades d'afàsia. En particular "investiguem la naturalesa de la comprensió afàsica en els assajos que requereixen interpretacions objectives i contra-fàctiques; el grau en què es troba deteriorada aquesta tasca cognitiva del llenguatge i com el possible deteriorament es relaciona amb altres aspectes de la cognició ", comenten els seus autors.

Els resultats van revelar que, en els assajos d'interpretació fàctica, els participants amb afàsia els van exercir gairebé tan bé com els del grup control. En canvi, en la interpretació contrafactual es van comportar de manera significativament pitjor.

"Les nostres dades suggereixen que les interpretacions objectives i contrafactuals plantegen diferents demandes cognitives, sent les contra-fàctiques més difícils per a les persones amb afàsia. Suggerim que els contrafactuals plantegen demandes addicionals en els sistemes proposicionals i que aquests es superposen amb les capacitats involucrades en altres tasques verbals, però també en les tasques de raonament no verbal", indiquen els autors.

Els investigadors sostenen que les construccions objectives, no objectives i contrafactuals representen una valuosa oportunitat per observar la relació entre la cognició lèxica, sintàctica i proposicional en l'afàsia. Alhora, la investigació en poblacions amb lesions cerebrals pot fer les seves pròpies contribucions per comprendre la interacció entre el llenguatge i el pensament proposicional en tots els parlants.

De la mateixa manera, aquest estudi mostra com es poden posar a prova aquestes construccions utilitzant imatges (SPM), un paradigma comunament utilitzat no només en poblacions neurològiques adultes, sinó també en nens amb trastorns del llenguatge del desenvolupament. "Donada la seva importància en la comunicació i la relació amb la Teoria de la Ment (ToM) i el raonament proposicional, el nostre enfocament podria resultar en noves formes d'avaluar la cognició en les persones afàsiques", conclouen.

Treball de referència:

Vitor Zimmerer, Rosemary A. Varley, Felicity Deamer, Wolfram Hinzen (2019), "Factive and counterfactive interpretation of embedded clauses in Aphasia and its relationship with lexical, syntactic and general cognitive Capacities", Journal of Neurolinguistics, vol. 49, febrer, pp. 29-44. https://doi.org/10.1016/j.jneuroling.2018.08.002

 

Multimèdia

Categories:

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

Els ODS a la UPF

Contact