Vés enrere De Torí a Barcelona: la UPF obre al públic els arxius de Gianni Vattimo

De Torí a Barcelona: la UPF obre al públic els arxius de Gianni Vattimo

El filòsof del “pensament dèbil” va donar els seus arxius a la Universitat l’any 2016. L’Arxiu Vattimo, situat al Dipòsit de les Aigües de la Biblioteca/CRAI del campus de la Ciuatdella consta de documents de la seva activitat acadèmica, investigadora, política i personal.  
17.01.2019

 

L’Arxiu Vattimo, situat al Dipòsit de les Aigües de la Biblioteca/CRAI del campus de la Ciutadella obre les portes perquè el públic pugui consultar els documents personals que el filòsof Gianni Vattiamo va donar a la UPF l’any 2016.

“L’Arxiu té un valor molt important. Ara, la gent que vol consultar els arxius de Vattimo ha de venir a la Universitat Pompeu Fabra”, explica el professor d’Investigació ICREA Santiago Zabala, responsable de l’arxiu conjuntament amb Antonino Firenze, ambdós professors del Departament d’Humanitats de la UPF.

L’espai recopila documents, molts d’ells inèdits, de la seva activitat acadèmica, tant docent (preparació de cursos, seminaris, conferències, gestió acadèmica...), com investigadora (texts, esborranys de treballs, traduccions, apunts...) i gestora (informes acadèmics). També, material relatiu a la seva activitat política i personal, com ara agendes, correspondència o premsa.

L’espai recopila documents inèdits de la seva activitat docent, investigadora i de gestió. 

Entre ells destaca un curs de 1971-1972 sobre art i utopia amb el qual Vattimo “va preparar el seu llibre Poesia i antologia, que s’ocupa sobretot del marxisme utòpic en diversos autors. És un curs de gairebé 100 pàgines redactat a mà en perfectes condicions”, explica Zabala. També, un seminari inèdit al voltant de la temàtica de la religió que va fer juntament amb el filòsof francès Jaques Derrida o les cartes que es va escriure amb Lyotard i Deleuze, grans noms de la història de la filosofia.

“És un gran privilegi per a la UPF poder disposar del llegat de Vattimo. Es tracta d’un dels més grans filòsofs del segle XX, no només des d’una perspectiva italiana sinó internacional. A Itàlia ha estat per tot estudiant de filosofia una guia indispensable i fonamental per acostar-se al pensament de Nietzcshe, de Heiddeger, de l’hermenèutica. Internacionalment, s’ha donat a conèixer sobretot per la seva vessant més original de pensament: el “pensament dèbil”, explica Firenze.

L’Arxiu està format per 42 caixes amb els documents que Vattimo va escriure des de 1964, però també inclou una part digital i una audiovisual. Mentres que la part digital consta de més de 1.000 documents, encara s'està treballant en l'audiovisual que, recollirà, entre d'altres, les aparicions del filòsof a la televisió italiana. 

"És un privilegi per la UPF poder disposar del llegat de Gianni Vattimo"

Els documents que el pensador italià va cedir de forma gratuïta a la Universitat van ser classificats i col·locats en aquest nou espai pels membres del Centre d’Estudis Gianni Vattimo, dirigit per Zalaba, juntament amb tècnics de la Biblioteca de la UPF.  A banda de preservar l’arxiu, el grup també organitza conferències internacionals, seminaris i grups de treball amb l’objectiu de promoure el pensament del filòsof en relació a l’art, la religió, la política i la ciència.                                                      

Vattimo, filòsof del “pensament dèbil”

Gianni Vattimo (Torí, Itàlia, 1936) és professor emèrit de filosofia a la Universitat de Torí i exdiputat del Parlament Europeu.

Va estudiar filosofia a la Universitat de Torí sota el mestratge de l’existencialista Luigi Pareyson i es va graduar l’any 1959. Després d’estudiar amb Karl Löwith i Hans-Georg Gadamer a Heidelberg va ser professor assistent (1964) i posteriorment professor d’estètica (1969) i, finalment, professor de filosofia teorètica (1982-2009) a la Universitat de Torí. Allà també va ocupar el càrrec, durant els anys setanta, de degà de la Facultat de Lletres i Filosofia. Ha estat professor invitat de diferents universitats americanes, com ara Yale o Los Angeles; ha ofert seminaris arreu del món i ha rebut diversos doctorats honoris causa per diferents universitats del món.

Vattimo és considerat el filòsof del “pensament dèbil”. Com explica Zabala, “Déu ha mort i ens hem quedat amb residus de la seva imatge i d’alguna forma hem de interpretar aquests residus”. La seva proposta teòrica qüestiona conceptes tradicionals com són la veritat, el subjecte, l’ètica, la revolució o la comunicació.

Autor de clàssics com El Sujeto y la Maschera (1974) o Después de la Cristiandad (2002),  Vattimo ha rebut, entre d’altres reconeixements, el Premi d'Investigació Max Planck i el Premi Hannah Arendt.

Entre les seves publicacions destaquen Fin de la Modernidad (1983), La Sociedad Transparente (1989), Adiós a la verdad (2010),  Verdad o fe débil (2011), El socialismo, o sea, Europa (2011) o De la realidad De la realidad (2012).

Vattimo també va ser diputat del Parlament Europeu durant més de deu anys intentant portar a la pràctica la seva filosofia i promoure les polítiques progressistes d’esquerres a Itàlia i a la Unió Europea.

Gianni Vattimo cedeix el seu arxiu personal a la UPF

Multimèdia

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

Els ODS a la UPF

Contact