Vés enrere

La cultura de l'oci, protagonista de la segona sessió del cicle de converses proposades per humanistes formats a la UPF

La cultura de l'oci, protagonista de la segona sessió del cicle de converses proposades per humanistes formats a la UPF

Està organitzat per l'Institut de Cultura de la UPF i inclourà sis sessions, amb una periodicitat mensual. Tracten de la vinculació de la cultura amb àmbits com els mitjans de comunicació, l'oci, Internet, els productes de gènere, l'art, el cinema o la música.

08.02.2019

 

L’Institut de Cultura (IUC), centre específic de recerca de la UPF, organitza un cicle de converses de caràcter interdiscipliniari centrat en diversos aspectes de la relació entre cultura i societat, sota el títol “Les eines de la cultura”. Els mitjans de comunicació, l’oci, Internet, els productes de gènere, el paper social de l’art, el cinema o la música són els principals àmbits sobre els quals girarà el cicle, de periodicitat mensual, que comptarà amb la col·laboració de la Fundació Banc Sabadell.

El cicle de converses, que transcorre de gener a juny del 2019 al campus de la Ciutadella, té com a principal objectiu mostrar els valors intrínsecs de la cultura, la seva dimensió de bé comú i la seva capacitat d’esdevenir un espai per al pensament crític, l’expressió, i la negociació dels conflictes polítics. Constarà de sis sessions, proposades, respectivament, per sis persones formades en l’àmbit humanístic de la UPF (grau, màster i doctorat) i vinculades professionalment a diversos sectors culturals.

"Volem que l’Institut de Cultura operi com una tribuna des de la qual contribuir a fer pedagogia sobre el paper de la cultura en la societat".

Segons Antonio Monegal, director de l’Institut de Cultura de la UPF, “el debat sobre la cultura sol deixar de banda les qüestions més intrínseques i sovint se centra en la seva consideració com a entreteniment o com a un luxe massa costós, o en la defensa de la cultura en base a raons instrumentals, per ser un motor econòmic o una eina de cohesió social”.

El catedràtic de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada de la UPF apunta que “la universitat no està prou present en aquests debats que sovint protagonitzen altres agents i institucions culturals, i volem que l’Institut de Cultura operi com una tribuna des de la qual contribuir a fer pedagogia sobre el paper de la cultura en la societat”.

La cultura de l'oci, protagonista de la segona sessió

La segona de les trobades del cicle Les eines de la cultura, tindrà com a tema La cultura de l’oci. Serà una conversa entre Lluís Nacenta, Director d’Hangar, Judit Carrera, Directora del CCCB, i Martina Millà, Cap de Programació i projectes de la Fundació Joan Miró. La sessió tindrà lloc el dimecres 13 de febrer a les 19:00 hores a l’auditori de l'edifici Mercè Rodoreda del campus de la Ciutadella i està oberta al públic amb inscripció prèvia.

La cultura, entesa com ho fem quan parlem de les “institucions culturals”, és indissociable de la idea de l’oci. Excepte en els casos de les persones que hi treballem, els ciutadans entren a les institucions culturals, quasi exclusivament, en el seu temps d’oci. En aquesta conversa s'aprofundirà en el vincle entre cultura i oci i, més concretament, intentar aclarir quines barreres i quins marges d’oportunitat ofereix el vincle cultura-oci a l’hora de plantejar, des del context de la cultura, qüestions socialment i políticament rellevants.

És al context de la cultura, a les institucions culturals concretament, on els ciutadans poden entrar en contacte amb els plantejaments més crítics i radicals sobre el canvi climàtic, el Big Data o el xenofeminisme. D’alguna manera, el context de la cultura és una finestra “de llibertat” on es poden dir coses que en d’altres contextos serien tingudes per massa incòmodes, massa radicals o simplement inapropiades. Però potser aquesta finestra d’oportunitat s’aconsegueix al preu de certa desactivació de la capacitat de mossegada política dels discursos. Potser tot es pot dir des de la cultura, perquè qualsevol cosa que s’hi digui serà tinguda, al cap i a la fi, per això: “només” cultura. Acabat el temps d’oci, el ciutadà, enriquit per la glopada d’idees noves i radicals, se’n torna a la feina: la finestra de llibertat i radicalitat política queda tancada fins diumenge següent.

Un programa de sis sessions representatiu del sistema cultural actual

Les persones al capdavant de cada sessió, que han proposat el tema de la conversa i dos interlocutors, actualment tenen una pràctica professional destacada en els respectius sectors culturals als quals estan vinculats, fet que permetrà que puguin servir de models per els actuals estudiants.

L’Institut de Cultura ha seleccionat aquestes sis persones formades a la UPF, concretament en el grau en Humanitats (1), el màster en Estudis Comparatius en Literatura, Art i Pensament (2) i el Doctorat en Humanitats (3). Les sessions tenen lloc els dies 16 de gener, 13 de febrer, 13 de març, 11 d’abril, 16 de maig i 13 de juny, de 19.00 a 20.30 hores, a l’auditori Mercè Rodoreda del campus de la Ciutadella (excepte la sessió del 16 de maig, que es farà a la sala de graus Albert Calsamiglia de l’edifici Roger de Llúria).

Clàudia Rius, màster en Estudis Comparatius de Literatura, Art i Pensament per la UPF, periodista cultura i cap de redacció de la revista Núvol, ha proposat la primera sessió, sota el títol "Cultura i Comunicació: de la universitat als mitjans" (16 de gener). Els convidats seran Caterina Almirall, comissària independent d’art contemporani i professora de Sociologia de l’Art de la Universitat de Barcelona, i Joan Burdeus, filòsof, guionista I periodista a Núvol.

Lluís Nacenta, doctor en Humanitats per la UPF i director d’Hangar, Centre de Producció i Recerca d’Arts Visuals, professor, escriptor i comissari cultural, ha dissenyat la segona sessió, “La cultura de l’oci” (13 de febrer). Comptarà amb la presència de Judit Carrera, directora del CCCB, i Martina Millà, cap de programació i projectes de la Fundació Joan Miró.

Ingrid Guardiola, doctora en Humanitats per la UPF, professora i productora cultural, membre del comitè executiu del Consell de la Cultura de Barcelona, ha pensat la tercera conversa, “Internet o barbàrie: reptes i limitacions de la tecnologia digital connectada” (13 de març). Els convidats seran Francesca Bria, experta en tecnologies de la informació i d’estratègies digitals, i Ramon Sangüesa, professor de la UPC, expert en Intel·ligència Artificial i Aprenentatge Automàtic.

Eloy Fernández Porta, doctor en Humanitats per la UPF i escriptor, ha proposat la quarta conversa, “Productes de gènere” (11 d’abril). Hi participaran Nerea Aresti, investigadora de la Universitat del País Basc (EHU) experta en masculinitats, i Alicia Kopf, artista i escriptora.

Amanda Masha Caminals, llicenciada en Humanitats per la UPF i codirectora de la plataforma Translocalia, dedicada a la promoció d’artistes, ha dissenyat la cinquena sessió, titulada “El paper social de l’art: pràctiques participatives i col·laboratives” (16 de maig). Hi intervindran Marko Daniel, director de la Fundació Miró, i Elvira Dyangani Ose, professora a Goldsmiths i directora de The Showroom Gallery de Londres.

Finalment, Pablo La Parra Pérez, màster en Estudis Comparatius de Literatura, Art i Pensament per la UPF, coordinador del departament de recerca de l’Elías Querejeta Zine Eskola i director del projecte de recerca Zinemaldia 70 del Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià, ha concebut la sisena conversa, sota el títol “L’arxiu viu” (13 de juny). Hi participaran Maria Arnal, cantant, i Pablo Gil, muntador de cinema i artista visual.

Multimèdia

Multimedia

Multimedia