Ernest Lluch. Biografia d’un intel·lectual agitador és el títol de l’obra de Joan Esculies, escriptor i doctor en Història per l’Institut d’Història Jaume Vicens Vives (IUHJVV) de la UPF, que es presentarà el 12 de desembre, a les 12.00 hores, a l’auditori Mercè Rodoreda (23.S05) del campus de la Ciutadella.

L’obra, publicada per RBA / La Magrana, un recorregut per la vida d’Ernest Lluch (Barcelona, 1937-2000), és una radiografia exhaustiva d’un pensador calidoscòpic i hiperactiu que es deté en cadascun dels territoris que la caracteritzen. Recentment va ser mereixedora del premi Gaziel de Biografies i Memòries 2018, convocat per la Fundació Conde de Barcelona i la Fundació RBA.

L'obra és una radiografia exhaustiva d’un pensador calidoscòpic i hiperactiu que es deté en cadascun dels territoris que la caracteritzen

La presentació del llibre, que tindrà format de seminari, està organitzada pel Grup de Recerca en Estats, Nacions i Sobiranies (GRENS) de l’IUHJVV, i començarà amb una presentació de l’autor, a càrrec de Josep Pich, professor d’Història Contemporània del Departament d’Humanitats. Seguidament, Joan Esculies farà un parlament al voltant del seu treball, i a la part final, s’establirà un diàleg amb el públic assistent.

Col·laboren en l’organització de l’acte les unitats de coordinació acadèmiques d’Humanitats i de Ciències Polítiques i Socials, l’Institut d’Història Jaume Vicens i Vives, la Fundació Ernest Lluch, i la Fundació RBA.

Un recorregut per quatre territoris de la vida d’Ernest Lluch

Material inèdit, format per arxius de la Fundació Ernest Lluch, a més centenars d’articles i llibres i més de 60 entrevistes a personatges que van compartir molts moments de la vida d'Ernest Lluch, són la base d’un treball que divideix la vida del polític i humanista en quatre geografies o territoris: Barcelona, València, Madrid i el Nord (Santander i Sant Sebastià).

L'obra facilita una imatge complexa i fins i tot apassionant de la seva figura, que fa entrar en joc les seves múltiples facetes i interessos: economista, historiador, diputat en els anys de la Transició, ministre de Sanitat i Consum del primer govern socialista, rector de la Universitat Menéndez y Pelayo, melòman, atleta, apassionat del futbol, del Barça i de la Reial Societat, columnista, tertulià, professor d’universitat i, sobretot, pare de tres filles.

Es tracta d’un text en el qual no només s’explica la seva vida, sinó que permet conèixer la historia de Catalunya i d’Espanya contemporània, des de l’antifranquisme i la Transició, quan Lluch té un paper important fins a arribar a ser ministre de Sanitat en el primer govern de Felipe González, entre el 1982 i el 1986.

Així, entre d’altres episodis, repassa la seva etapa ministerial, que conclou amb un distanciament de Felipe González, i els seus darrers anys de vida, en la qual Lluch mira de reconstruir-se interiorment, a partir d’altres interessos polítics, com el propòsit d’intervenir en el problema basc. Una experiència que acaba amb el seu assassinat a mans de la banda terrorista ETA l’any 2000.

Un historiador prolífic interessat en els nacionalismes europeus

Joan Esculies i Serrat (Manresa, 1976) és llicenciat en Biologia per la Universitat de Barcelona (1988), en Periodisme per la Universitat Internacional de Catalunya (2001) i doctor en Història per l’Institut d’Història Jaume Vicens i Vives (IUHJV). La seva tesi, “Josep Tarradellas (1899-1936). Dels orígens a la Guerra Civil (2012), va ser dirigida per Enric Ucelay-Da Cal, catedràtic emèrit d’Història Contemporània de la UPF i coordinador de GRENS.

Col·laborador habitual de publicacions periòdiques, com Sàpiens, Descobrir, El País o el diari ARA, és autor d’articles sobre nacionalisme i separatisme europeu, especialment català, centrat en el període previ a la Segona República Espanyola i la Guerra Civil de 1936 al 1939.

Interessat en la història europea transnacional o comparada i en els nacionalismes europeus del segle XIX i XX, les seves darreres obres són 1917. El año que España pudo cambiar, amb David Fiol (Renacimiento, 2018);  A la recerca de Prat de la Riba (Pòrtic, 2017) i Josep Fontbernat, conseller de Tarradellas (Fundació Irla, 2017).