L'ús recreatiu dels derivats de la Cannabis sativa -marihuana i haixix-, s'han convertit en les substàncies il·lícites més àmpliament emprades en els països desenvolupats en les últimes dècades, i constitueixen un important problema de salut pública. Tanmateix, no es disposen de tractaments específics per aquests tipus de desordres i s'espera que dels avenços en el coneixement dels mecanismes que condueixen cap a l'addicció, s'esdevinguin noves aproximacions terapèutiques.

Rafael Maldonado, Fernando Berrendero, Andrés Ozaitia i Patricia Robledo, tots ells investigadors del Laboratori de Neurofarmacologia del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut (CEXS) de la UPF, posen a l'abast de la comunitat científica, en un article publicat el mes de febrer a Neuroscience, una exhaustiva revisió de l'estat actual dels processos que condueixen a l'addicció als derivats del cànnabis.

Segons ha manifestat Rafael Maldonado, coautor del treball: "ens ha interessat deixar ben clara la diferència entre la perillositat de l'ús recreatiu del cànnabis,  del potencial terapèutic que obren aquest grup de substàncies". Un potencial terapèutic que, d'establir-se, "d'una banda no hauria de comportar cap risc d'abús,  i d'altra banda en cap cas s'hauria d'emprar per minimitzar els riscos de l'ús recreatiu d'aquestes drogues", ha afegit.

Demostrada participació dels receptors CB1

Els compostos psicoactius que conté el cànnabis indueixen els seus efectes farmacològics al menys en dos receptors cannabinoides, el CB1 i el CB2. 

El treball mostra com múltiples estudis demostren la participació específica dels receptors cannabinoides CB1 en l'addicció, i també estudis en què els receptors CB2 es relacionen amb els mecanismes cerebrals d'obtenció de plaer o de recompensa.

Estudis més recents han posat de manifest que els CB2, tot i estar menys representats al sistema nerviós central, podrien estar també implicats en l'addicció, la qual cosa obre interessants expectatives de recerca de cara al futur.

Amb la participació d'altres substàncies i sistemes neuroquímics

Al mateix temps, el treball descriu com alguns dels mecanismes que porten a l'addicció al cànnabis estan igualment implicats en l'addicció a altres drogues prototípiques d'abús, com ara lessubstàncies opiàcies. A més, hi ha suficient coneixement objectiu per afirmar que altres sistemes neuroquímics s'hi troben implicats en l'addicció al cànnabis, entre els quals s'hi troben substàncies comunes al sistema nerviós central com ara monoamines, alguns neurotransmissors i diversos europèptids. Totes aquestes substàncies són descrites i comentades en el treball així com els estudis que sobre elles s'han publicat.

Aquesta completa revisió també descriu els mètodes experimentals disponibles per estudiar la resposta farmacològica dels cannabionides en relació amb els seus efectes addictius i mostra com aquests models experimentals han fet possible avançar en el coneixement de quina és la contribució especifica dels diferents sistemes neuroquímics subjacents a l'addicció al cànnabis.

Treball de referència:

Maldonado R, Berrendero F, Ozaita A, Robledo P. (2011), " Neurochemical Basis of Cannabis Addiction", Neuroscience, 17 de febrer, doi:10.1016/j.neuroscience.2011.02.035.

Altres e-notícies relacionades:

Dos treballs recents realitzats a la UPF mostren el paper específic de les substàncies psicoactives al cos humà

Entrevista a Rafael Maldonado publicada per Barcelona Visió el 4 de març: