Què és

La signatura electrònica és un concepte legal, neutral des d'una perspectiva tecnològica, que dóna cobertura a l'ús de qualsevol tecnologia que permeti obtenir les mateixes funcions, amb tècniques electròniques, informàtiques i telemàtiques, que la signatura de documents en suport paper.

La versió electrònica de la signatura té les mateixes funcions i usos que la manuscrita: subscriure documents per certificar que se n'és l'autor, o que se n'aprova el contingut, o s'hi ha intervingut, o s'hi ha estat present en algun tràmit.

La signatura electrònica reconeguda és un conjunt de dades calculades a partir del contingut d'un document i la clau privada del signant, i des d'un punt de vista legal la Llei 59/2003, de 19 de desembre, la defineix com l'instrument capaç de permetre una comprovació de la procedència i de la integritat dels missatges intercanviats a través de xarxes de telecomunicacions, oferint les bases per evitar-ne el repudi, si s'adopten les mesures oportunes segons les dades electròniques.

La directiva 1999/93/CE, de 13 de desembre, regula el marc comunitari per a la signatura electrònica, la qual estableix les bases sobre les quals es va redactar la Llei 59/2003, citada en el paràgraf anterior, que incorpora com a principals novetats: la signatura reconeguda, el tractament del document electrònic, els certificats de persones jurídiques, el DNI electrònic.

Aquest procediment el fan automàticament les aplicacions que utilitzen signatura electrònica (portals, aplicacions, gestors de correu electrònic, programes informàtics, etc.) i és transparent per a l'usuari. D'aquesta manera, no cal fer el resum, comparar-lo, etc. Només signant un correu electrònic o rebent-lo signat, les aplicacions ja fan tot el procediment i ens diuen si la signatura és vàlida o no.