Vés enrere L’avançament del part per raons no mèdiques per cobrar el "xec nadó" va suposar un risc per a la salut infantil

L’avançament del part per raons no mèdiques per cobrar el "xec nadó" va suposar un risc per a la salut infantil

Ho constata un estudi amb la participació de Libertad González, professora del Departament d'Economia i Empresa de la UPF i de la Barcelona GSE, centrat en els naixements que hi va haver en el canvi d'any entre el 2010 i el 2011, quan es va eliminar el "xec nadó ".

06.02.2019

 

Un estudi elaborat per Libertad González, professora del Departament d'Economia i Empresa de la UPF i de la Barcelona GSE; Cristina Borra (Universitat de Sevilla) i Almudena Sevilla (University College de Londres), constata que els nens nascuts abans de temps per la cancel·lació del "xec nadó" van pesar menys en néixer (entre 130 i 300 grams) i van tenir un 20% més d’hospitalitzacions, especialment per afeccions respiratòries, encara que els efectes negatius semblen dissipar-a partir del segon mes.

Unes 2.000 famílies van avançar el part de manera programada per poder cobrar una ajut de 2.500 euros.

La investigació, que es contextualitza dins de l'increment del nombre de parts avançats per raons no mèdiques a Espanya (la taxa de parts induïts a Espanya era del 19,4% el 2010, gairebé el doble de la recomanació de l'OMS), afirma que unes 2.000 famílies van avançar el part de manera programada per poder cobrar una ajut de 2.500 euros (el conegut com a "xec nadó"). Això ha possibilitat investigar l'impacte d'aquesta pràctica sobre la salut dels nadons.

Una recerca que evoluciona amb el pas del temps

L'estudi, impulsat per l'Observatori Social de “la Caixa” i publicat a la revista Journal of the European Economic Association el passat 1 de febrer, forma part d'una de les línies de recerca del projecte "The Causal Effect of Early Interventions on Child Health and Human Capital", amb el qual Libertad González va obtenir un ajut Consolidator Grant 2017 del Consell Europeu de Recerca.

Dins d'aquest projecte, la investigadora de la UPF contínua fent seguiment d'aquests nens, ara de nou anys d'edat (a partir de les proves escolars que estan fent actualment a tercer de primària, per exemple) per intentar detectar possibles efectes més a llarg termini sobre la salut o el desenvolupament cognitiu.

Per dur a terme aquesta tasca extensiva de recollida de dades, Libertad González ha rebut finançament d'una Research Grant on Socioeconòmic Wellbeing, uns ajuts que compten amb la col·laboració de la Fundació Bancària "La Caixa "i l'organització de la Barcelona GSE.

Estudi dels nadons nascuts a prop del canvi d'any 2010-2011

Segons la investigació, en el canvi d'any del 2010 al 2011, el moment en què finalitzava el "xec nadó", l'ajut de 2.500 euros per fill nascut que el govern espanyol va introduir per augmentar la natalitat, es van produir molts més parts a finals de desembre que a principis de gener.

Les autores estimen que es van avançar uns 2.000 parts per raons no mèdiques, que representen aproximadament un 6% de tots els naixements de gener. "Les famílies que en major mesura van avançar el part van ser aquelles amb estudis universitaris, dones de nacionalitat espanyola i en províncies amb una major presència de la xarxa d'hospitals privats", afirmen.

El canvi de normativa introduïda pel govern d'Espanya generava, de manera no prevista, un incentiu per avançar al desembre aquells parts previstos al voltant del canvi d'any. "Aquestes condicions van crear un interessant experiment natural per avaluar els efectes d'una menor edat gestacional en la salut dels nadons", apunten les investigadores.

"Durant l'última setmana de l'any 2010 hi va haver un repunt en el nombre de naixements i una caiguda a principis de gener del 2011".

L'estudi es basa en dades administratives de gran qualitat sobre naixements i els ingressos hospitalaris de tots els nadons nascuts a Espanya entre el 2000 i el 2013. En concret, les autores van analitzar dues fonts de dades proporcionades per l'Institut Nacional d'Estadística (INE): la Estadística de nacimientos, que s'omple en els hospitals per cada naixement, i la Encuesta de Morbilidad hospitalaria, amb informació sobre el 99% de les hospitalitzacions d'almenys una nit.

Per estimar la quantitat de parts avançats, es va comparar la quantitat de naixements que es van produir al voltant del canvi d'any (finals de desembre de 2010 i principis de gener de 2011), usant els anys anteriors i posteriors com a referència. En condicions normals, aproximadament un 50% dels nadons que neixen a prop del canvi d'any ho fan al desembre, i el 50% restant, al gener. No obstant això, en el canvi d'any del 2010 al 2011, el 56% van néixer al desembre (9.946 nadons) i el 44% al gener (7.845 nadons). "Durant l'última setmana de 2010 hi va haver un repunt en el nombre de naixements i una caiguda a principis de gener de 2011, que era quan l'ajut del xec nadó desapareixia, i això és un cas clarament atípic", afirmen les autores.

Nadons nascuts prop del canvi d'any 2010-2011

Riscos que suposa un avenç programat del part per a la salut infantil

Els nadons nascuts abans de temps per la cancel·lació del xec nadó van pesar menys en néixer (entre 130 i 300 grams menys que la mitjana, és a dir, un pes fins a un 9% més baix) i van patir un considerable augment en les taxes d'hospitalització durant els dos primers mesos de vida (aproximadament un 20% més), fonamentalment per malalties respiratòries. No es van apreciar, però, efectes a llarg termini en la salut d'aquests nens.

Els nadons nascuts abans de temps per la cancel·lació del xec nadó van pesar menys en néixer (entre 130 i 300 grams menys que la mitjana).

No obstant això, la proporció de nadons amb pesos baixos o extremadament baixos (menys de 2.500 grams o menys de 1.500 grams, respectivament) no va augmentar, el que suggereix que els avenços programats es van donar fonamentalment en embarassos molt avançats. "No sembla que es cometessin bogeries, com ara provocar un naixement diverses setmanes abans de la data prevista, sinó que els avenços es van produir fonamentalment en parts estimats en una data pròxima al canvi d'any", apunten les autores de l'estudi.

 

Mitjana de pes en néixer dels nadons nascuts prop del canvi d'any 2010-2011 (última i primera setmana de l'any)

Implicacions polítiques i importància de disposar d'informació

"Ja que els individus i les famílies responen a incentius econòmics, hauria estat convenient que la cancel·lació del xec nadó no hagués estat tan abrupta, sinó que s'hagués produït, per exemple, una reducció progressiva de l'ajut al llarg dels mesos", aconsellen les investigadores.

 La decisió d'avançar el part per raons no mèdiques no és neutral des de la perspectiva de la salut.

Així mateix, alerten que famílies i metges han de ser conscients que la decisió d'avançar el part per raons no mèdiques no és neutral des de la perspectiva de la salut, i que resulta convenient tenir la suficient informació al respecte.

Finalment, les autores remarquen la importància de les dades administratives per a finalitats de recerca, per tal de poder avaluar les polítiques públiques, i així poder dissenyar millors mesures i programes basats en les dades i en la seva efectivitat.

Treball de referència: C. Borra, L. González, A. Sevilla (febrer 2019). "The Impact of Scheduling Birth Early on Infant Health". Journal of the European Economic Association (pàg. 30 a 78).
https://doi.org/10.1093/jeea/jvx060

Multimèdia

Categories:

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

Els ODS a la UPF

Contact