1r. Aprovació, si escau, de l’acta de la sessió de 26 d'octubre del 2022.

2n. Informe del rector.

3r. Proposta de concessió del títol de doctor honoris causa per la UPF.

4t. Proposta d'aprovació de temes de l'àmbit  econòmic:

- Projecte de pressupost de la Universitat Pompeu Fabra per l'exercici 2023 i Bases d'execució.

- Proposta d'autorització d'expedients de despesa de caràcter pluriennal.

5è. Proposta d'aprovació de temes de l'àmbit acadèmic:

- Proposta d'aprovació del Pla de Foment per als màsters universitaris 2023.

- Proposta d'aprovació de les Bases del Premi Càtedra Ideograma-UPF al millor treball de fi de màster.

6è. Proposta d'aprovació de temes de l’àmbit de comunitat universitària:

- Proposta d'aprovació de les Normes de Convivència de la Universitat Pompeu Fabra.

- Proposta d'actualització de processos del Pla de Prevenció de Riscos Laborals.

- Proposta d'aprovació de les Bases reguladores dels Premis Sant Jordi de la Universitat Pompeu Fabra.

7è. Proposta d'aprovació de temes de PDI i PAS:

- Proposta d’atorgament dels complements addicionals per mèrits de docència, de recerca i de gestió al personal docent i investigador.

- Proposta de creació i extinció d'algunes escales del PAS funcionari de la UPF.

- Proposta de suspensió de l'Acord del Consell de Govern de 15 de juny del 2022 en relació a la regulació del programa tenure-track per a la captació i retenció de talent.

8è. Proposta d'aprovació de temes d'innovació i recerca:

- Proposta d'aprovació de les Bases de la convocatòria del programa "UPF INNOValora".  

9è. Proposta de designació i de modificació de membres de comissions de la Universitat i a altres organismes.

- Proposta de modificació de la Comissió per a la Internacionalització de la UPF.

10è. Ratificació de convenis.

11è. Afers de tràmit.

12è. Torn obert de paraules.

(Data de publicació dels acords: 16 de gener del 2022)

1. Aprovació de l’acta de la sessió de 26 d’octubre del 2022

S’aprova l’acta de la sessió del Consell de Govern de 26 d’octubre del 2022.

3. Concessió del títol de doctor honoris causa per la UPF

El Consell de Govern acorda concedir el títol de doctor honoris causa per la Universitat Pompeu Fabra a la Sra. Vandana Shiva, llicenciada en física, màster en filosofia de la ciència i doctora en filosofia, per la seva contribució acadèmica i impuls de campanyes de mobilització en camps diversos com els drets de propietat intel·lectual, la biodiversitat, la biotecnologia, la bioètica i l’enginyeria genètica.

4. Aprovació de temes de l’àmbit  econòmic:

4.1. Projecte de pressupost de la Universitat Pompeu Fabra per l'exercici 2023 i Bases d'execució.
D'acord amb el previst als articles 89 c) de la Llei 1/2003, de 19 de febrer, d'universitats de Catalunya, i 186.3 dels Estatuts de la Universitat Pompeu Fabra, s'aprova el projecte de pressupost de la Universitat Pompeu Fabra corresponent a l'exercici 2023, que consta com a annex 1 i s'eleva al Consell Social perquè l'aprovi.

4.2. Aprovació de les bases d’execució del pressupost

S'aproven les bases per a l'execució del pressupost 2023 de la Universitat Pompeu Fabra conforme al previst a l'article 186.2 dels Estatuts de la UPF, que consten com a annex 2.

4.3. Autorització d'expedients de despesa de caràcter pluriennal.

4.3.1.

La Biblioteca de la UPF posa a disposició de la comunitat universitària recursos electrònics com bases de dades de subscripció o publicacions de terceres empreses per a tasques de recerca, docència i aprenentatge.

Per gestionar l’accés a aquests recursos fins ara s’emprava una solució que identifica a la UPF per una IP única que permetia l’accés als diferents perfils d’usuaris que administra la Biblioteca en funció del que han de poder accedir i des d’on ho han de poder fer.

Tanmateix el mercat, les editorials que permeten l’accés a recursos de pagament, canviaran el sistema d’accés a partir del proper curs acadèmic i només permetran l’accés a través d’un sistema d’accés denominat federat, que permet als usuaris de la comunitat universitària, amb la seva identificació interna, accedir als recursos, tot garantint, que no es comparteixen amb l’editorial o proveïdor les tecnologies de directori, seguretat i autenticació.

Cal doncs licitar la contractació d’aquesta nova solució tecnològica per evitar que la comunitat universitària perdi l’accés al recursos electrònics.

Per tot això, s’ha preparat un expedient de contractació per un període de 3 anys amb el pressupost següent:

Any	Import sense IVA	IVA	Import amb IVA	Partida
2023	12.500,00 €	2.625,00 €	15.125,00 €	201.30
2024	11.000,00 €	2.310,00 €	13.310,00 €	201.30
2025	11.000,00 €	2.310,00 €	13.310,00 €	201.30
Total	34.500,00 €	7.245,00 €	41.745,00 €	201.30

En la prospecció del mercat que s’ha realitzat al preparar la licitació s’ha copsat que el preu per una contractació anual és un 20% més elevada que el preu anual que es pagaria si el contracte és pluriennal a 3 anys, no admetent-se una contractació anual amb pròrrogues; ja que el mercat demanda un compromís temporal mínim de 3 anys. Per tant, la contractació pluriennal és una solució més eficient en termes econòmics.

Per tot això, el Consell de Govern acorda proposar al Consell Socials l’aprovació de la despesa de caràcter pluriennal per a l’adquisició del dret d’ús i la implementació d’un sistema d’accés federat a la consulta dels recursos electrònics de la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra, en modalitat de servei al núvol (Software as a Service, o SaaS), pel període 2023 a 2025.

4.3.2.

La UPF i el IBE-CSIC han acordat dur a terme la licitació de forma conjunta per la contractació dels serveis en estratègia de sostenibilitat global i per a l’assoliment de la certificació LEED Platinum pels edificis de futura construcció del complex urbanístic ubicat als terrenys de l’antic Mercat del Peix. L’instrument per a canalitzar aquesta contractació conjunta és un conveni de col·laboració en el que les institucions estableixen com es tramitarà l’expedient de contractació.

Aquesta col·laboració s’ha establert seguint l’anterior conveni de data 21/05/2021 que es va subscriure per a la licitació del concurs a dues fases, per als serveis d’arquitectura de redacció del projecte bàsic i la direcció de les obres de construcció del conjunt arquitectònic format per dos edificis dedicats a la recerca per a la Universitat Pompeu Fabra i l’IBE-CSIC, i la urbanització de l’entorn del complex urbanístic de la nova Ciutadella del Coneixement, situada als terrenys de l’antic Mercat del Peix, per al període 2022 a 2025 (Expedient: UPF-2021-0027 - E-300100/03-11-20). En síntesi consisteix en què la UPF realitza la contractació en nom propi i del CSIC-IBE.

Per aquest motiu, s’ha confeccionat un conveni que determina, en el seu apartat tercer, el pressupost de licitació que ha de reservar cada entitat per poder licitar. El repartiment entre entitats s’ha realitzat en funció dels metres quadrats de cada un dels edificis a construir tal i com es detalla seguidament:

	Futur edifici IBE	Futur edifici UPF
Sup. construïda sobre rasant m2	5.186,00	5.186,00
Sup. construïda sota rasant m2	838,00	1.287,61
Total	6.024,00	6.473,61
Proporció	48,20%	51,80%

La licitació a tramitar es troba alineada amb els objectius de sostenibilitat i mediambientals del complex urbanístic, que pretén comptar amb un assessorament expert i independent que assessori a la UPF i a l’equip guanyador del concurs d’arquitectes a fi d’obtenir una certificació de prestigi internacional mediambiental que reconegui l’esforç i lideratge dedicats a aquests aspectes, tant pel que fa a la concepció com a la construcció del edificis.
L’assessorament es fa necessari durant tot el procés de certificació que, com s’ha dit, es perllongarà des de la fase de concepció i disseny arquitectònic dels edificis fins a la fi de la construcció, un període que s’estima durarà entre el 2023 i el 2026 i que es retribuirà en funció del grau d’intervenció que tindran els assessors en cada fase del procés constructiu i que queda expressat de forma calendaritzada en el quadre següent:

Fases (Unitats d’execució)	% d’execució	Any
Fase de disseny	45	2023
Coordinació durant l’obra	20	2024
Coordinació durant l’obra	20	2025
Posada en marxa d’instal·lacions	15	2026

D’acord amb l’anterior, la despesa prevista per la UPF és la següent:

Anualitats	Import sense IVA	IVA	Import amb IVA	Partida[1]
2023	24.803,82 €	5.208,80 €	30.012,62 €	620.00
2024	11.023,92 €	2.315,02 €	13.338,94 €	620.00
2025	11.023,92 €	2.315,02 €	13.338,94 €	620.00
2026	8.267,94 €	1.736,27 €	10.004,21 €	620.00
Total	55.119,60 €	11.575,11 €	66.694,71 €	620.00

S’opta per una licitació de caràcter pluriennal pels motius següents:

a) En primer lloc, és necessari comptar amb un equip professional d’assessors que acompanyin de forma estable i continua a les institucions i l’equip redactor del projecte i director de les obres, en totes les fases del procés constructiu; només d’aquesta forma s’assoleix un coneixement complet en cada moment d’aquest procés constructiu complex i, el que també és important, comporta una obligació qualitativa per a l’adjudicatari del contracte en el sentit de que totes les seves actuacions d’assessorament queden lligades a l’assoliment de la fita final, obtenir la certificació. Contractar assessors per cada fase del procés constructiu, és a dir, cada any, comportaria una pèrdua de coneixement en cada nova contractació si l’adjudicatari canviés, esmerçar un nombre d’hores considerables a copsar tot el procés per iniciar l’assessorament i un risc d’assessoraments contradictoris entre les fases. Per tant, escau, que la contractació abasti tot el termini del procés constructiu.

b) En segon lloc, i derivat del que s’ha indicat anteriorment, optar per una contractació anual per cada procés constructiu necessàriament és una solució econòmicament menys eficient; en la mesura en que, de fer-se una contractació separada en cada una d’elles s’hauria de contemplar en el pressupost de cada contractació els costos dels temps necessaris per conèixer els antecedents del procediment constructiu i de les reunions prèvies per a fixar els mecanismes de coordinació. Ultra això, també cal considerar que en un escenari com l’actual de pujada de preus, els costos per cada any podrien incrementar-se i, tramitant el pluriennal, s’aconsegueix contenir una futura pujada de preus.

En la preparació d’aquesta licitació s’ha hagut de descartar la possibilitat de definir un període del contracte d’1 any amb pròrrogues ja que la normativa de Contractes del Sector Públic estableix que les pròrrogues han de tenir les mateixes condicions (entre d’altres econòmiques) que el contracte inicial. Com sigui que d’acord amb el calendari d’execució de l’assessorament, les tasques i els honoraris conseqüents varien cada any, no és possible aquest disseny de contracte anual amb pròrrogues.

Per tot això, el Consell de Govern acorda proposar al Consell Socials l’aprovació de la despesa de caràcter pluriennal per a la contractació del serveis d’assessorament a la Universitat Pompeu Fabra i a l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE-CSIC) en estratègia de sostenibilitat global i per a l’assoliment de la certificació LEED Platinum o equivalent en modalitat Campus, pels edificis de futura construcció del complex urbanístic ubicat als terrenys de l’antic Mercat del Peix, del nou campus d’investigació i innovació, projecte de la Ciutadella del Coneixement, per al període 2023-2026.

5. Proposta d'aprovació de temes de l’àmbit acadèmic:

5.1. Proposta d’aprovació del Pla de Foment per als màsters universitaris 2023.

El Pla de Foment per als màsters universitaris es va crear l’any 2011 amb l’objectiu de facilitar recursos addicionals als departaments de la UPF per a la millora de la formació de postgrau i l’impuls a la seva excel·lència i internacionalització.

Els anys 2011 i 2012 el Pla de Foment consistia en una dotació mínima, que es complementava amb una dotació incrementada a departaments amb màsters amb un preu per crèdit per sobre del nivell superior dels preus per a màsters universitaris fixats pel Decret de preus dels serveis acadèmics a les universitats públiques de Catalunya.

L’any 2013, com a conseqüència de les modificacions en els preus dels crèdits, el Pla de Foment es va replantejar i es va estructurar en quatre tipus de dotacions econòmiques: tres assignades segons el nombre d’estudiants matriculats a cada màster i la quarta per a aquells màsters que donen accés a una professió regulada. Els Plans de Foment del 2014 i 2015 van mantenir aquesta mateixa estructura i des del Pla de Foment 2016 s’ha incorporat una dotació addicional en concepte d’internacionalització. El Pla de Foment 2021 va afegir una dotació pels resultats en l’esforç d’assolir l’objectiu d’augmentar el nombre de places, en consonància amb una petició que la direcció de la Universitat havia fet el curs anterior a les Unitats de Coordinació Acadèmica. El Pla de Foment 2022 va reprendre l’estructura del PFM 2016 i la proposta pel Pla de Foment 2023 és seguir una línia continuista del PFM 2022.

El Pla de Foment 2023 preveu una dotació de 87.800 euros.

BASES DEL PLA DE FOMENT PER ALS MÀSTERS UNIVERSITARIS 2023

Article 1. Pressupost

La dotació global del Pla de Foment per als màsters universitaris (PFM) 2023 està integrada per 87.800 euros, dins les disponibilitats pressupostàries de la UPF.

Article 2. Dotació  de l’ajut

La dotació de l’ajut que la Universitat atribueix als departaments pren en consideració el nombre d’estudiants matriculats en els màsters universitaris i la seva procedència, en els termes en què figura en els apartats següents:

a) Dotació segons el nombre d’estudiants matriculats al curs 2022-23 de nou accés (màsters d’un any) o de nou accés i 2n curs (màsters de dos anys)

        Es diferencien 4 tipus de dotació, d’acord amb els valors següents:

• Dotació de 10.000€:  màsters amb més de 200 estudiants matriculats
• Dotació de 5.000€: màsters amb més de 35 estudiants matriculats
• Dotació de 3.000€: màsters que tenen entre 30 i 35 estudiants matriculats
• Dotació de 2.000€: màsters que tenen entre 20 i 29 estudiants matriculats i màsters que tenen menys de 20 estudiants matriculats però el curs 2021-22 tenien més de 19 estudiants matriculats.

b) Dotació en concepte d’internacionalització

Segons el nombre d’estudiants matriculats de nou accés el curs 2022-23, o de segon curs en el cas de màsters de dos anys, de fora de la Unió Europea i que no tenen la consideració de residents espanyols de llarga durada, s’estableixen els valors següents:

• Dotació de 600€: màsters que tenen entre 10 i 19 estudiants internacionals 
• Dotació de 1.200€: màsters que tenen entre 20 i 29 estudiants internacionals   
• Dotació de 1.800 €: màsters que tenen 30 o més estudiants internacionals   

Article 3. Gestió dels ajuts

La gestió dels ajuts correspon als directors de departament, els quals poden delegar-la en el coordinador de màster corresponent.

Article 4. Conceptes finançables

El PFM permet el finançament dels conceptes que figuren a continuació, sempre que estiguin relacionats amb la coordinació, gestió o organització acadèmica dels màsters:

- Despeses de viatge i allotjament de conferenciants

- Retribució de conferenciants

- Despeses de preparació de material docent

- Ajuts a l’estudi

- Despeses per a captació i promoció d’estudiants

Article 5. Pagament

Es preveu que la Universitat transfereixi a tots els departaments les dotacions corresponents als màsters que gestionen durant el primer trimestre de 2023.

Article 6. Concessió dels Ajuts

El vicerector d’Ordenació Acadèmica adjudicarà directament els ajuts a tots aquells màsters que oficialment formen part de l’oferta de màsters universitaris del curs 2022-2023, d’acord amb les condicions estipulades a l’article 2, sense necessitat de formalització de sol·licituds per part dels departaments.

Article 7. Durada

Els ajuts atorgats es podran utilitzar per al cofinançament de les activitats dels Màsters universitaris impartits tant el curs 2022-2023 com el 2023-2024 i per a despeses generades des del dia 1 de gener fins el 31 de desembre del 2023.

Els romanents que puguin restar dels ajuts seran reintegrats al Pressupost de la Universitat.

Article 8. Interpretació i aplicació d’aquest Pla

Correspon al vicerector d’Ordenació Acadèmica adoptar les mesures i disposicions que calguin per a la interpretació i aplicació d’aquest Pla.

Article 9. Justificació econòmica i acadèmica

Cada departament haurà de presentar una memòria justificativa de les despeses ocasionades. L’extensió màxima de l’informe serà de dues pàgines i s’haurà de presentar amb la signatura del director del departament i del coordinador del màster abans del 31 de gener del 2024.

 

5.2. Proposta d’aprovació de les Bases del Premi Càtedra Ideograma-UPF al millor treball de fi de màster.

Primer. S’aproven les bases del premi Càtedra Ideograma-UPF al millor treball de fi de màster, que consten com a annex.

Segon. Queden sense efecte les Bases del Premi Càtedra Ideograma-UPF al millor treball de fi de màster, aprovades per Acord del Consell de Govern de 24 de febrer del 2021.

BASES DEL PREMI CÀTEDRA IDEOGRAMA-UPF AL MILLOR TREBALL DE FI DE MÀSTER

1. Objecte

L’objecte d’aquestes bases és la concessió del Premi Càtedra Ideograma - UPF al millor treball de final de màster en el camp de la comunicació política i institucional.

2. Requisits de participació

Els requisits per optar a la concessió del premi són els següents:

• Estudiants que hagin presentat el Treball de Fi de Màster en el curs acadèmic anterior.
• Estudiants que hagin desenvolupat el seu treball de fi de màster en el camp de la ‘comunicació política i institucional’ i ‘estudis democràtics i comunicació’.
• Els treballs de fi de màster hauran d’estar escrits en alguna de les següents llengües: català, castellà o anglès.

3. Promoció i patrocini del Premi

Aquest Premi el promou i serà atorgat per la Universitat Pompeu Fabra, a través de la Càtedra Ideograma – UPF de Comunicació Política i Democràcia, i amb la col·laboració econòmica de l’empresa d’assessorament en comunicació pública, ideograma, S.A.

4. Nombre i import del Premi

La dotació total de cada edició del Premi serà decidida per la direcció de la Càtedra. Aquesta dotació es veurà publicada en la convocatòria anual del Premi. La Comissió Avaluadora podrà donar segons i tercers premis en funció de la qualitat dels treballs de l'edició.

El cobrament del/s premi/s es farà en dos terminis. El primer pagament serà un cop s’hagi anunciat públicament el veredicte de la comissió avaluadora i el segon, al cap de 3 mesos.

El jurat pot declarar el Premi desert o concedir els accèssits sense dotació econòmica que cregui oportuns.

5. Consideració fiscal del Premi

El Premi està subjecte a la tributació que determina la normativa tributària.

6. Participació en el Premi

Sense perjudici del que preveu l’article 16.4 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, els interessats podran presentar la seva sol·licitud de participació en el premi, fent arribar al correu de la Càtedra ([email protected]) la següent documentació:

1. Memòria integral del TFM (sense cap referència al nom de l’autor del TFM i a la institució, on s’ha presentat).

2. Certificat oficial que reflecteixi la qualificació assignada al TFM.

3. Formulari d’autoria, en el que s’inclouran les següents dades: nom autor/a, tutor/a del treball, informació de contacte (adreça, telèfon i correu electrònic), títol del TFM, resum del seu contingut, qualificacions final del TFM, institució en la que s’ha defensat el TFM.

7.  Convocatòria

El rector o l’òrgan en qui delegui, convocarà el Premi i en la convocatòria s’inclourà, com a mínim, la informació relativa al termini de presentació de sol·licituds.

8. Ordenació i instrucció

Els actes d’ordenació i instrucció s’efectuen d’ofici per la Unitat de Gestió i Administració de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra i estan subjectes a les previsions corresponents de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.

9. Jurat

El Jurat estarà compost per l’impulsor de la Càtedra Ideograma - UPF, Antoni Gutiérrez- Rubí o en qui delegui i el director de la Càtedra Ideograma – UPF. També s’integraran en aquest Jurat: dos professors especialistes en Comunicació Política i Pública de la Universitat Pompeu Fabra designats a proposta del director de la Càtedra Ideograma-UPF i dos consultors en comunicació pública que es designaran a proposta de l’empresa Ideograma, S.A. El coordinador de la Càtedra actuarà com a secretari de la Comissió Avaluadora. Tots els membres del Jurat tindran veu i vot.

El Jurat serà l’òrgan encarregat d’avaluar les sol·licituds presentades i proposar el/els candidat/s seleccionat/s a l’òrgan encarregat de concedir el Premi. L’elecció del treball o els treballs guanyadors es decidirà per unanimitat dels membres del Jurat.

10. Criteris de selecció

El Jurat tindrà en compte l’adequació del contingut dels treballs als camps de la comunicació política i institucional, així com la seva creativitat, qualitat i originalitat. També factors com els fonaments del marc teòric i la metodologia aplicada, l’estructuració del treball i la seva claredat expositiva, les fonts i bibliografies utilitzades i la contribució a l’àrea de coneixement seran tinguts en compte a l’hora de seleccionar el/s treball/s premiat/s.

11. Resolució

El Jurat elevarà la proposta al rector o a l’òrgan en qui delegui, que resoldrà la concessió del Premi en el termini màxim de sis mesos des de la data de publicació de la convocatòria.

La resolució es publicarà a la pàgina web de la Càtedra Ideograma - UPF (https://www.upf.edu/web/catedra-ideograma), que tindrà els efectes de la notificació d’acord amb el que preveu l’article 45.1 b) de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre.

12. Compatibilitat del Premi

El Premi és compatible amb qualsevol altre premi i beca.

13. Lliurament del Premi

El Premi es comunicarà via correu electrònic al/s guanyador/s i es publicaran el/s nom/s del/s treball/s premiat/s, així com del seu autor, a la pàgina web de la Càtedra Ideograma – UPF i a les seves xarxes socials. La resta de candidats no premiats també se’ls hi comunicarà la resolució del Jurat.

14. Difusió i comunicació

Es podrà consultar tota la informació relativa a la convocatòria a la pàgina web https://www.upf.edu/web/catedra-ideograma.

Les comunicacions amb els interessats es faran preferentment a través del correu electrònic ([email protected]) a l’adreça amb la que els candidats hagin realitzat la sol·licitud.

15. Publicitat i promoció

La UPF es reserva el dret a fer las accions de publicitat i promoció del Premi que considerin oportunes, si cal incloent el nom i la imatge dels premiats.

16. Termes legals

La participació en la convocatòria d’aquest premi implica l’acceptació d’aquestes bases. Correspon al Jurat la interpretació d’aquestes bases i la resolució dels dubtes que se’n puguin derivar.

17. Protecció de dades de caràcter personal

Responsable del tractament: Universitat Pompeu Fabra | Carrer de la Mercè, 12. 08002 Barcelona |Telèfon: 93 542 20 00. Podeu contactar amb del delegat de protecció de dades de la Universitat ([email protected]).

Finalitat: realitzar la inscripció en el premi Càtedra Ideograma - UPF i gestionar el seu desenvolupament. Les vostres dades es conservaran durant l’edició del premi i mentre es puguin derivar responsabilitats legals de la seva realització. No obstant, la identificació del guanyador es mantindrà a la pàgina web de la Universitat d’acord amb la legislació sobre transparència. Sempre que hi consti el consentiment, la fotografia i/o gravació de la persona guanyadora es podrà mantenir a la pàgina web a efectes informatius.

Legitimació: consentiment de la persona interessada. Es pot retirar en qualsevol moment.

Destinataris: les vostres dades només seran utilitzades per la Universitat Pompeu  Fabra i els membres del jurat, i no es cediran a tercers, excepte per al compliment d’obligacions legalment establertes. No obstant, es publicarà en la pàgina web la identificació de les persones finalistes i també les guanyadores d’acord amb la legislació sobre transparència. S’hi podrà també publicar la seva imatge i veu amb el seu consentiment.

Drets: podeu accedir a les vostres dades, sol·licitar-ne la rectificació o supressió, oposar-vos al tractament i sol·licitar-ne la limitació, mitjançant comunicació adreçada al gerent de la Universitat ([email protected]). Teniu dret a presentar reclamació davant l ’Autoritat Catalana de Protecció de Dades. L’oposició al tractament de les dades personals, en la mesura que sigui incompatible amb la gestió del premi, comportarà la renúncia a la participació en la convocatòria o al propi premi.

 

6. Proposta d’aprovació de temes de l’àmbit de comunitat universitària:

6.1. Aprovació de les Normes de Convivència de la Universitat Pompeu Fabra.

S’aproven les Normes de Convivència de la Universitat Pompeu Fabra, que consten com a annex.

ANNEX

NORMES DE CONVIVÈNCIA DE LA UNIVERSITAT POMPEU FABRA

La Universitat Pompeu Fabra compta amb una àmplia tradició de promoció de la integritat, que inclou, lògicament, la necessitat d’assegurar la convivència al si de la comunitat com un valor fonamental. Per això, ja des del seu Codi Ètic, aprovat l’any 2012, es van incloure diversos principis amb els quals es pretén aconseguir una bona convivència entre les persones que formen part de la comunitat i les que s’hi relacionen. En particular, resulta molt rellevant el principi de “Respecte”, d’acord amb el qual es considera que només pot existir una veritable comunitat universitària “si els seus membres col·laboren en l'objectiu comú de crear i transmetre coneixement, participen en l'organització dels processos d'aprenentatge, recerca i gestió i adopten una conducta de respecte als altres en l'exercici de les funcions que els són pròpies.” Així mateix, continua el Codi, “el respecte es manifesta en la manera de tractar i considerar els col·legues, els estudiants, els professors, el personal d’administració i serveis, o qualsevol persona que es relacioni amb la Universitat, les seves idees i aportacions i l’entorn natural, social i cultural de la recerca.” No cal dir que la vigència d’aquest principi -redactat inicialment fa uns deu anys- és absoluta, com també la de la resta de principis i mecanismes de garantia inclosos en la revisió del Codi Ètic duta a terme més recentment i adoptada després d’un procés participatiu, l’any 2020.

Tot plegat esdevé plenament congruent amb el que planteja la Llei 3/2022, de 24 de febrer, de convivència universitària, l’aplicació de la qual es materialitza per mitjà d’aquesta normativa. En concret, amb l’aprovació d’aquestes Normes de Convivència es dona resposta al mandat fixat per la Disposició addicional quarta, la qual estableix que “en el termini màxim d'un any a comptar de l'entrada en vigor d'aquesta llei i en els termes del que disposen els articles 3 i 4, les universitats públiques i privades aprovaran les seves Normes de Convivència, que han d’incloure les mesures de prevenció i resposta davant de la violència, la discriminació o l'assetjament. Les universitats podran incorporar a les Normes de Convivència esmentades aquelles mesures de naturalesa anàloga que tinguin vigents, en tot cas ajustant-les al que disposa esta Llei.”

Precisament, tal com ja recull la disposició esmentada, la UPF compta amb un bagatge important en l’àmbit de la promoció de valors com la igualtat i ja disposa d’instruments vigents per a la seva promoció. Per això, aquestes normes remeten al “Protocol per prevenir i actuar contra la violència masclista, l’assetjament sexual i l’assetjament per raó de sexe, orientació sexual, identitat de gènere o expressió de gènere”. De manera semblant, pel que fa a les conductes d’assetjament moral en el treball, les normes preveuen l’aplicació d’un altre instrument vigent de què ja disposa la UPF, el “Protocol per prevenir i solucionar conflictes en matèria d'assetjament moral en el treball”. En canvi, pel que fa a la discriminació per racisme, xenofòbia i intolerància en l’esport, la cultura, la participació i el voluntariat, com també la discriminació per raó de discapacitat en l’àmbit universitari, aquestes normes preveuen reforçar els mecanismes amb un mandat per a elaborar el protocol o protocols corresponents. 

Finalment, d’acord amb la previsió de la Llei esmentada, es crea la Comissió de Convivència de la UPF, nou òrgan col·legiat que té una composició paritària entre els tres grans sectors de la comunitat universitària: personal docent i investigador, personal d’administració i serveis i estudiants. La nova Comissió es configura en aquesta normativa amb una estreta vinculació amb el Claustre universitari com a màxim òrgan de representació de la comunitat i les previsions són acotades, ja que es pretén que aquest òrgan tingui un funcionament operatiu, d’acord amb l’impuls dels membres que la integrin. La Comissió de Convivència, a part que pugui convidar, a les seves reunions o treballs, a responsables universitaris o a persones expertes de dins o fora de la comunitat, ha de comptar amb el suport necessari per a desplegar les seves funcions. D’altra banda, pel que fa a la resolució de conflictes, es fa un esment a la figura del Síndic o Síndica de Greuges de la UPF, que, en exercici de la seva actuació independent, pot dur a terme actuacions de mediació, conciliació o altres formes d’actuació, cosa que ja preveu el seu reglament i que, a la pràctica, s’ha vingut produint des dels inicis d’aquesta institució. D’acord amb el que preveu la Llei, la normativa desenvolupa les modalitats alternatives de resolució de conflictes en supòsits que puguin alterar la convivència i el normal desenvolupament de les funcions essencials de docència, la recerca i la transferència del coneixement.

La tramitació d'aquestes normes ha comptat amb la participació dels representants de tots els col·lectius de la Universitat, que han tingut accés als esborranys previs, i algunes de les propostes que han efectuat han estat incorporades al text final.

Títol preliminar. Disposicions generals

Article 1. Objecte

1. Aquesta normativa té per objecte establir les bases de la convivència en la comunitat universitària de la Universitat Pompeu, fomentant la utilització preferent de modalitats alternatives de resolució de conflictes que puguin alterar-la o que impedeixin el normal desenvolupament de les funcions essencials de la docència, la recerca i la transferència del coneixement.

2. Aquesta normativa promou:

a) el respecte a la diversitat i la tolerància, la igualtat, la inclusió i l'adopció de mesures d'acció positiva a favor dels col·lectius vulnerables;

b) la llibertat d’expressió, el dret de reunió i associació, la llibertat d’ensenyament i la llibertat de càtedra;

c) l'eliminació de tota forma de violència, discriminació o assetjament sexual, per raó de sexe, orientació sexual, identitat o expressió de gènere, característiques sexuals;

d) l'eliminació de tota forma de violència, discriminació o assetjament per raó d’origen nacional, pertinença a grup ètnic, discapacitat, edat, estat de salut, classe social, religió o conviccions, llengua, o qualsevol altra condició o circumstància personal o social;

e) la transparència en el desenvolupament de l’activitat acadèmica;

f) la utilització i la conservació dels béns i els recursos de la universitat d'acord amb la seva funció de servei públic;

g) el respecte dels espais comuns, inclosos els de naturalesa digital;

h) la utilització del nom i els símbols universitaris d’acord amb els protocols establerts.

Article 2. Àmbit subjectiu d’aplicació

1. Aquestes normes de convivència s’apliquen a la comunitat universitària integrada pel personal docent i investigador (PDI), el personal d’administració i serveis (PAS) i els estudiants.

2. Aquestes normes de convivència son d’aplicació tant als espais físics dels campus de la Universitat com als seus àmbits en línia, com ho són la web i el campus virtual de la Universitat, la plataforma virtual d’aprenentatge, les xarxes socials de la Universitat i la resta de les seves aplicacions tecnològiques o espais virtuals.

Article 3. Promoció de valors, drets i llibertats

1. La Universitat ha de garantir la llibertat d’expressió i els drets de reunió, associació, manifestació i vaga en l’àmbit universitari.

2. Amb la finalitat d’afavorir l’entesa, la convivència pacífica en la Universitat i el ple respecte als valors democràtics, aquestes normes de convivència han de promoure els drets fonamentals i les llibertats públiques en l’àmbit universitari que s’estableixen a l’article 3.2 i han de garantir també els drets i llibertats establerts a l’article 3.5 de la Llei 3/2022, de 24 de febrer, de convivència universitària.

3. En tot cas, l’aplicació i la interpretació d’aquesta normativa, en relació amb els valors, drets i llibertats esmentats, s’ha de dur a terme tenint en compte la formulació dels principis que estableix el Codi Ètic vigent de la Universitat Pompeu Fabra i les seves revisions o ampliacions successives.

TÍTOL I. Mesures de prevenció i resposta contra la violència, la discriminació o l’assetjament

Article 4. Mesures preventives

1. Correspon a tots els col·lectius que integren la comunitat universitària prevenir els conflictes i crear un ambient de respecte, tolerància i de preservació de la igualtat. Aquest deure s'estén també a qualsevol altra persona que participi en l’activitat de la institució.

2. Correspon als òrgans acadèmics i serveis i unitats administratives que tenen competència en cadascun dels àmbits descrits a l’article 1.2 l’establiment, de manera coordinada de:

a) Actuacions de prevenció primària de conflictes, com la sensibilització, la conscienciació i la formació, per fomentar el reconeixement i el respecte a la diversitat i l'equitat en l'àmbit universitari;

b) Actuacions de prevenció secundària de conflictes, com actuacions sobre contextos, circumstàncies i factors de risc a fi d’evitar que es produeixin situacions de violència, discriminació, o assetjament.

Article 5. Assetjament sexual i assetjament per raó de sexe

En el cas de conductes d’assetjament sexual o assetjament per raó de sexe serà d’aplicació el “Protocol per prevenir i actuar contra la violència masclista, l’assetjament sexual i l’assetjament per raó de sexe, orientació sexual, identitat de gènere o expressió de gènere”, aprovat per Acord de Consell de Govern de 27 d'abril del 2022, o protocol aplicable a cada moment.

Article 6. Discriminació per racisme, xenofòbia i intolerància en l’esport, la cultura, la participació i el voluntariat

En el cas de conductes de discriminació per racisme, xenofòbia i intolerància en activitats organitzades per la Universitat relacionades amb l’esport, la cultura, la participació i el voluntariat serà d’aplicació el protocol aprovat pel Consell de Govern aplicable a cada moment.

Article 7. Discriminació per raó de discapacitat en l’àmbit universitari

En el cas de conductes de discriminació per raó de discapacitat en l’àmbit universitari serà d’aplicació el protocol aprovat pel Consell de Govern aplicable a cada moment.

Article 8. Assetjament moral en el treball

En el cas de conductes d’assetjament moral en el treball serà d’aplicació el “Protocol per prevenir i solucionar conflictes en matèria d'assetjament moral en el treball”, aprovat per Acord de Consell de Govern d'11 d'abril del 2018, o protocol aplicable a cada moment.

Article 9. Informació a la víctima dels seus drets, acompanyament psicològic i jurídic que afavoreixi la seva recuperació.

1. Les unitats o serveis de la Universitat competents en les matèries establertes a l’article 1.2. d’aquesta normativa seran les responsables de proporcionar informació a la comunitat universitària sobre els seus drets en el cas de queixes o denúncies per conductes contràries a aquestes matèries.

2. La Universitat, a banda dels punts anteriorment citats, buscarà les millors eines d’informació, orientació i acompanyament psicològic i jurídic per les persones afectades. En el cas de la informació, orientació i acompanyament jurídic, serà un servei diferenciat dels Serveis Jurídics de la Universitat.

Article 10. Mesures d’acompanyament a la víctima per la seva recuperació

1. La Universitat pot establir les mesures d’acompanyament que cregui oportunes dins el marc legal vigent als efectes de facilitar la recuperació de la víctima.

2. Aquestes mesures seran concedides per resolució del rector o rectora o vicerector o vicerectora en qui delegui, a proposta de la Comissió de Convivència.

TÍTOL II. Comissió de Convivència i el procediment de mediació

CAPÍTOL I. Comissió de Convivència

Article 11. Creació i Composició

1. Es crea la Comissió de Convivència de la Universitat Pompeu Fabra, que està formada per sis membres que pertanyen als diferents col·lectius que integren la comunitat universitària de manera paritària, procurant la composició equilibrada entre homes i dones i que la seva actuació es regirà pels principis d’independència i autonomia.

2. L’elecció dels representants corresponents tindrà lloc de la manera següent:

• Dos representants del personal docent i investigador -dels quals, un haurà de tenir vinculació permanent amb la universitat-, que han de ser membres del Claustre Universitari, i que seran escollits pel sector del Claustre Universitari al que representin.
• Dos representants del personal d’administració i serveis, que han de ser membres del Claustre Universitari, i que seran escollits pel sector del Claustre Universitari al que representin.
• Dos representants dels estudiants -dels quals, un haurà de ser estudiant de màster o doctorat-, que han de ser membres del Claustre Universitari, i que seran escollits pel sector del Claustre Universitari al que representin.

3. Un cop elegits, els diversos representants seran nomenats pel rector.

4. Per a l’elecció dels membres de la Comissió i la provisió de les vacants que es produeixin s’estarà allò establert al Reglament del Claustre Universitari.

5. Per a garantir el funcionament de la Comissió de Convivència s’escollirà un nombre igual de membres suplents, que en cas de ser necessari.

6. Els membres de la Comissió de Convivència seran escollits per un període de 4 anys, llevat dels estudiants, que seran escollits per un període de dos anys.

7. Seran causes de cessament com a membre de la Comissió de Convivència:

a) La finalització del període per al qual havia estat nomenat.

b) La finalització de la relació laboral o acadèmica amb la Universitat.

c) La baixa voluntària.

Article 12. Comunicacions a la Comissió de Convivència

Les comunicacions, que no podran ser anònimes, es podran fer arribar a la Comissió de Convivència per qualsevol mitjà admès en dret.

Article 13. Funcions de la Comissió de Convivència

Són funcions de la Comissió de Convivència:

a) Canalitzar les iniciatives i propostes dels sectors que integren la comunitat universitària per a millorar la convivència a la universitat, i formular propostes en aquest àmbit.

b) Promoure la utilització del mecanisme de mediació per a intentar donar resposta als conflictes que es puguin plantejar entre els membres de la comunitat universitària, per la vulneració de les Normes de Convivència.

c) En aquells casos que resulti procedent, tramitar el procediment de mediació com a alternativa al règim sancionador.

d) Presentar anualment, en cas que es consideri convenient, un informe sobre les seves actuacions davant el Claustre Universitari.

e) Qualsevol altra funció que li atribueixi, delegui o encomani els òrgans de govern de la universitat.

Article 14. Organització i funcionament

1. La Presidència i Secretaria de la Comissió de Convivència han de ser designades per i entre els seus membres.

2. El funcionament intern de la Comissió de Convivència es regeix per allò establert al Reglament del Consell de Govern de la Universitat.

3. La Comissió de Convivència pot convidar, a les seves reunions o treballs, a responsables universitaris o a persones expertes de dins o fora de la comunitat universitària.

4. La Gerència facilitarà a la Comissió de Convivència els mitjans i la formació necessària perquè pugui complir les seves funcions, dins de les disponibilitats pressupostàries.

Article 15. Drets, deures i incompatibilitats dels seus membres

1. Els membres de la Comissió de Convivència no podran ser titulars dels òrgans unipersonals de govern de la universitat ni ser nomenats instructors dels procediments disciplinaris. Així mateix, els serà d’aplicació el règim d’abstenció i recusació establert a la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de Règim Jurídic del Sector Públic. Quan concorrin causes que poguessin donar lloc a abstenció, els interessats poden promoure la recusació, que es plantejarà per escrit davant el rector, expressant la causa o causes en què es fonamenta. Si el rector aprecia la concurrència de la causa d’abstenció, resoldrà la substitució pel seu suplent.

2. Els membres de la Comissió i altres participants en les sessions hauran d’observar el deure de secret envers els assumptes tractats. Aquest deure subsistirà fins i tot després de l’expiració del seu mandat i independentment de la situació estatutària o laboral en la que es trobi.

Capítol II. Procediment de mediació
Article 16. Abast de la mediació

1. Als efectes d’aquesta normativa, s’entén per mediació aquell mitjà no jurisdiccional de caràcter voluntari i confidencial que s’adreça a facilitar la comunicació entre les persones, per tal que gestionin per elles mateixes una solució dels conflictes que els afecten, amb l'assistència d'una persona mediadora que actua d'una manera imparcial i neutral.

2. Queda prohibida la mediació en les situacions de violència que la legislació vigent estableixi a cada moment.

Article 17. Principis de la mediació

Els principis de la mediació són els establerts a les lleis d’àmbit estatal i català aplicables en aquesta matèria.

Article 18. Persones mediadores

1. Pot exercir la mediació, als efectes d'aquesta normativa, aquella persona, amb la formació adequada, que formi part de la comunitat universitària i que sigui nomenat o nomenada pel rector o rectora o vicerector o vicerectora en qui delegui. També pot exercir la mediació una persona externa a la Universitat quan així quedi establert per disposicions legals o reglamentàries o pels convenis col·lectius o acords.
2. En el cas que la Comissió de Convivència elabori un llistat de persones mediadores, la designació per part del rector o rectora o vicerector o vicerectora en qui delegui ha de recaure en una d’aquestes persones preferentment.

3. Quan les circumstàncies ho requereixin, el Síndic o la Síndica de Greuges de la universitat podrà realitzar actuacions de mediació, conciliació o altres formes de resolució dels conflictes alienes als procediments disciplinaris.

4. La persona mediadora pot comptar amb la col·laboració de tècnics, perquè intervinguin com a experts, i amb la participació de co-mediadors, especialment en les mediacions entre més de dues parts. Aquests professionals han d'ajustar llur intervenció als principis de la mediació.

Article 19. Reunió inicial

1. La persona mediadora ha de convocar les parts a una primera reunió en què els ha d'explicar el procediment, els principis i l'abast de la mediació. Especialment, les ha d'informar del dret de qualsevol d'elles de donar per acabada la mediació.

2. En la primera reunió, la persona mediadora i les parts han d'acordar les qüestions que cal examinar i han de planificar el desenvolupament de les sessions que poden ésser necessàries.

3. En funció de les circumstàncies del cas, la persona mediadora pot informar les parts de la conveniència de rebre un assessorament específic, com pot ser el jurídic.

Article 20. Inici del procediment de mediació

1. En aquells procediments en els que, a més del o dels infractors, compareguin altres persones en qualitat de perjudicats o ofesos per la infracció, les parts podran, en el termini de quinze dies, manifestar la seva voluntat d’acollir-se al procediment de mediació, mitjançant comunicació dirigida a l'instructor del procediment disciplinari.

2 .Quan les parts estiguin d’acord, l’instructor haurà de remetre l’expedient a la Comissió de Convivència en el termini màxim de deu dies.

3. La Comissió de Convivència, en el termini de quinze dies, i després de realitzar les comprovacions oportunes, adoptarà alguna de les decisions següents:

a) La procedència de la tramitació del procediment de mediació.

b) La devolució de l’expedient a l’instructor per a la continuació del procediment disciplinari.

4. La resolució per la qual es declari la procedència de la tramitació del procediment de mediació serà notificada a les parts i suspendrà la tramitació del procediment disciplinari, amb suspensió del còmput dels terminis de caducitat i prescripció del mateix mentre duri la mediació.

Article 21. Actuacions en el procediment de mediació

En el procediment de mediació es realitzaran les actuacions que en cada cas siguin precises per a facilitar la mediació o aconseguir el fi perseguit, i en concret, en tot allò no regulat en aquesta normativa, s’estarà a allò establert a les lleis d’àmbit estatal i català aplicables en matèria de mediació.

Article 22. Durada de la mediació

La durada de la mediació depèn de la naturalesa i la complexitat del conflicte, però no pot excedir els quaranta-cinc dies hàbils, comptadors des del dia de la reunió inicial. Mitjançant una petició motivada de la persona mediadora i de les parts, l'instructor en pot prorrogar la durada fins a un màxim de trenta dies hàbils més, en consideració a la complexitat del conflicte o al nombre de persones implicades.

Article 23. Finalització del procediment de mediació

1. Si les parts implicades arriben a un acord, aquest es formalitzarà per escrit i serà signat per ambdues parts, conservant-ne cadascuna un exemplar, amb el vist-i-plau del mediador.

2. Aquest acord serà registrat per la Comissió de Convivència i es comunicarà a l’instructor perquè procedeixi a arxivar l’expedient disciplinari.

3. L’acord al qual s’hagi arribat tindrà caràcter confidencial.

4. Si les parts implicades no arriben a un acord total o només s’arriba a un acord parcial, es comunicarà a l’instructor, amb devolució de l’expedient, perquè el procediment disciplinari continuï amb la seva tramitació, pel seu objecte total o parcial, aixecant-se la suspensió acordada.

Disposició addicional primera. Protocol per prevenir i actuar contra la discriminació per racisme, xenofòbia i intolerància en l’esport, la cultura, la participació i el voluntariat

Correspon al rector o rectora, o persona en qui delegui, proposar al Consell de Govern aprovar un Protocol per prevenir i actuar contra la discriminació per racisme, xenofòbia i intolerància en l’esport, la cultura, la participació i el voluntariat. En l’elaboració d’aquest protocol, s’han de tenir en compte els estàndards internacionals i, en particular, els establerts pel Consell d’Europa per mitjà de la Comissió Europea contra el Racisme i la Intolerància (ECRI).

Disposició addicional segona. Protocol per prevenir i actuar contra la discriminació per raó de discapacitat en l’àmbit universitari

Correspon al rector o rectora, o persona en qui delegui, proposar al Consell de Govern aprovar un Protocol per prevenir i actuar contra la discriminació per raó de discapacitat en l’àmbit universitari.

Disposició transitòria primera. Procediment aplicable transitòriament en casos de discriminació per racisme, xenofòbia i intolerància en l’esport, la cultura, la participació i el voluntariat i en casos de discriminació per raó de discapacitat en l’àmbit universitari

Mentre no s’aprovin els protocols esmentats en les disposicions addicionals primera i segona, en tot allò que s’adeqüi al cas concret seran d’aplicació els criteris establerts a la Llei 19/2020, del 30 de desembre, d’igualtat de tracte i no-discriminació, o normativa aplicable.

Disposició final única. Entrada en vigor

Aquesta normativa entrarà en vigor l’endemà de la seva publicació a la seu electrònica de la UPF.

6.2. Atualització de processos del Pla de Prevenció de Riscos Laborals.
(Data de publicació dels acords: 30 de gener del 2023)

La Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals i el Reial Decret 39/1997, de 17 de gener, pel qual s’aprova el Reglament dels Serveis de Prevenció, estableixen l’obligatorietat que la Universitat desenvolupi una sèrie d’activitats preventives amb els procediments necessaris i la documentació definida a l’article 23 de la Llei i 7 del Reial Decret.

Així, en compliment del deure de protecció, l’article 14.2 de la Llei 31/1995 obliga la UPF a garantir la seguretat i la salut dels seus empleats en tots els aspectes relacionats amb el treball, mitjançant l’adopció permanent de les mesures que siguin necessàries, entre d’altres la informació i la formació, l’atenció especial a les persones especialment susceptibles als riscos laborals, la vigilància de la salut o l’avaluació i gestió dels riscos, amb la finalitat de perfeccionar els nivells de protecció existents.

D’acord amb la Llei 31/1995, el conjunt ordenat d’aquestes activitats, necessàries per implantar el sistema de prevenció de riscos laborals de la Universitat, conformen el seu Pla de Prevenció de Riscos Laborals. El Pla, és el document que aprova el Consell de Govern, prèvia consulta al Comitè de Seguretat i Salut en el Treball, que estableix i formalitza la seva política de seguretat i salut en el treball, alhora que recull la normativa, la reglamentació i els procediments de prevenció de riscos laborals. Per això, el volum II (“Processos del sistema”) del Pla conté procediments, subjectes a actualització quadriennal, que estableixen la manera correcta de fer determinades activitats o tasques i controlar-ne l’eficàcia, aspecte fonamental en tot procés de millora contínua.

Atesa la necessitat de revisió i actualització periòdica enguany d’alguns dels procediments del volum II, que afecten al conjunt d’empleats de la Universitat, el Consell de Govern acorda:

Primer.  Aprovar el Pla d'actuació 2022-2026 per informar i formar en matèria de seguretat i salut en el treball, que deixa sense efecte el Pla anterior pel període 2017-2020, de 4 d’octubre del 2017 i que consta com annex 3.

Segon. Aprovar el Protocol per ajustar les condicions de treball de les persones que presenten una susceptibilitat especial, que deixa sense efecte el Protocol de protecció de la salut de les persones que presenten una susceptibilitat especial a determinats factors de risc laboral, de 30 de maig del 2017, que consta com a annex 4.

Tercer. Aprovar el Protocol per vigilar l’estat de salut individual amb relació als riscos laborals, que deixa sense efecte el Protocol de vigilància individual de la salut aprovat per acord del Consell de Govern del 25 de maig del 2016 i prorrogat per acord del Consell de Govern del 15 de desembre del 2021, que consta com a annex 5.

Quart. Aprovar el Protocol per gestionar els exàmens de salut, que deixa sense efecte el Protocol del mateix nom, de 31 de gener del 2020, que consta com a annex 6.

Cinquè. Aprovar el Protocol per vigilar l’estat de salut col·lectiva amb relació als riscos laborals, que deixa sense efecte el Protocol de vigilància col·lectiva de la salut, de 10 de març del 2017, que consta com a annex 7.

Sisè. Aprovar el Protocol per gestionar un risc greu i imminent, que deixa sense efecte el Protocol de notificació i valoració d’un risc greu i imminent, de 30 de maig del 2017, que consta com a annex 8.

Setè. Aprovar el Protocol per notificar i valorar les condicions de treball percebudes com a inadequades, que deixa sense efecte el Protocol de notificació i valoració de condicions de treball percebudes com a inadequades, de 30 de maig del 2017, que consta com a annex 9.

6.3. Aprovació de les Bases reguladores dels Premis Sant Jordi de la Universitat Pompeu Fabra.

Per homenatjar el dia de Sant Jordi, fomentar la creativitat dels membres de la comunitat universitària i reconèixer el seu treball, la Universitat Pompeu Fabra organitza des de l’any 1992 els Premis Sant Jordi.

El Pla Estratègic de la UPF 2016-2025 estableix entre les seves línies estratègiques l’oferiment d’activitats culturals al conjunt de la comunitat universitària i  el reforçament de les relacions amb el món cultural. Els Premis Sant Jordi són una iniciativa adreçada a assolir aquests objectius, però també a enfortir el sentiment de pertinença a la comunitat universitària de la UPF.

La continuïtat dels Premis Sant Jordi aconsella aprovar d’unes bases estables que regulin els premis.

BASES REGULADORES DELS PREMIS SANT JORDI DE LA UNIVERSITAT POMPEU FABRA

1.  Objecte

L’objecte dels premis Sant Jordi es fomentar la creativitat dels membres de la comunitat universitària de la UPF. A aquest efecte, es premiaran les obres originals dels membres de la comunitat universitària. No s'hi poden presentar obres premiades en altres premis o concursos.

2. Categories i import

El premi tindrà les següents categories:

• Concurs de cartells.
• Concurs literari.
• Concurs de divulgació científica.
• Concurs de fotografia.
• Concurs de blogs, xarxes socials i pàgines webs personals.
• Concurs d’audiovisuals.
• Concurs de composició musical.
• Concurs d’il·lustració i còmic.
• Concurs de reportatge periodístic.

També es podrà concedir un màxim d’un accèssit per a cada categoria.

L’import del premi i dels accèssits serà establert a la convocatòria, d’acord amb les disponibilitats pressupostàries.

3. Requisits de participació

Els premis Sant Jordi estan oberts a la concurrència competitiva dels següents membres de la Universitat Pompeu Fabra i dels seus centres adscrits:

a) Estudiants amb matrícula vigent.

b) Personal docent i investigador (PDI).

c) Personal d'administració i serveis (PAS).

Els participants assumeixen l'autoria de les seves obres i es comprometen a no presentar materials audiovisuals, fonogràfics, musicals i d'imatge sobre els quals no tinguin drets d'ús degudament acreditats. La Universitat Pompeu Fabra no es fa responsable de l'ús inadequat dels drets de la propietat intel·lectual dels autors i autores de les obres.

4. Convocatòria

Correspon al rector o rectora convocar els premis. La convocatòria es publicarà en la web de la UPF i se’n donarà la màxima difusió per assegurar la concurrència.

El termini de presentació de propostes i sol·licituds de participació queda obert a partir de la publicació de la convocatòria.

5. Procediment

Un cop convocat el premi, els interessats podran sol·licitar la participació en la convocatòria mitjançant la presentació dels formularis d’inscripció que es publicaran a l’apartat de la web de la UPF que determini la convocatòria. 

Les obres presentades al premi es presentaran en els formats digitals establerts a la convocatòria per a cada categoria dels premis.

En el formulari d’inscripció els participants faran constar el pseudònim amb el qual es presenten al premi.

Correspon la instrucció del procediment al Servei d’Atenció a la Comunitat Universitària.

El procediment garantirà que la selecció de les obres es faci sense conèixer la identitat dels autors.

La resolució dels premis correspon al rector o rectora i s’haurà de fer en un termini màxim de de tres mesos des de la finalització del termini de presentació de les obres. La resolució expressarà els premiats i les quanties. La resolució es publicarà a la web de la UPF.

Les comunicacions amb els premiats i participats es faran preferentment a través de l’adreça de correu electrònic que s’hagi fet constar al formulari de participació.

6. Jurat i criteris de selecció

Correspondrà a un jurat valorar i classificar les obres presentades al premi. D’acord amb l’anterior, el jurat elevarà al rector la proposta de guanyadors dels premis i, si escau, d’accèssits.

El jurat estarà integrat per membres dels estudiants, del PDI i del PAS de la Universitat Pompeu Fabra, designats pel rector a proposta del Servei d’Atenció a la Comunitat Universitària.

La selecció dels premiats es basarà en la qualitat (50%) i l’originalitat de les obres (50%). La selecció es farà conforme als principis de concurrència, objectivitat, igualtat, no discriminació i anonimat dels autors.

El jurat podrà proposar que el premi quedi desert quan consideri que no s’han presentat obres amb un mínim de qualitat i/o originalitat.

7. Exposició, reproducció i publicació de les obres

Els drets de propietat intel·lectual, tant morals com d'explotació, sobre les obres premiades pertanyen exclusivament als seus autors.

Els premiats cediran a la Universitat Pompeu Fabra un dret no exclusiu d'exposar-les, tant en suport paper com en suport digital, i de reproduir-les en els mitjans de comunicació de la Universitat en l'àmbit de les seves pròpies activitats i sense ànim de lucre, fent-hi constar sempre el corresponent copyrigh i el nom de l'autor. Si l'autor vol que l'obra es faci pública amb pseudònim, ho ha d’indicar expressament.

Les obres presentades a les modalitats de cartells, fotografia individual i en sèrie i còmic seran exhibides en una exposició virtual a la pàgina web dels premis Sant Jordi.

Les obres no premiades seran destruïdes en el termini d’un any des de la data de resolució dels premis.

8. Termes legals

La participació en la convocatòria d’aquest premi implica l’acceptació d’aquestes bases.

El jurat resoldrà qualsevol qüestió no prevista en aquestes bases.

El veredicte del jurat serà inapel·lable.

9. Aspectes fiscals dels premis

El premis estan subjectes a la tributació que determina la normativa fiscal.

10. Tractament de dades personals

El tractament de les dades dels participants en el premi es farà d’acord amb el que disposa el Reglament General de Protecció de Dades, Reglament (UE) 2016/679 i a aquests efectes es facilita la següent informació:.

• Responsable del tractament: Universitat Pompeu Fabra. Carrer de la Mercè, 10-12. 08002 Barcelona. Tel.(+34) 935 422 000.
• Finalitat: gestions inherents a la condició de participants en activitats culturals. Les dades personals es conservaran durant un any des de la data de resolució dels premis.
• Legitimació: el seu consentiment. Es pot retirar en qualsevol moment.
• Destinataris: les vostres dades només seran utilitzades per la Universitat Pompeu Fabra, i no es cediran a tercers sense el vostre consentiment, tret dels supòsits que preveu la llei.
• Drets: accés a les dades, rectificació, supressió, sol·licitud de portabilitat, oposició al tractament i sol·licitud de limitació mitjançant enviament de correu electrònic a [email protected] o per qualsevol dels mitjans previstos a l’article 16.4 de la Llei 39/2015. Si considera que els seus drets no han estat atesos correctament, pot presentar una reclamació davant el delegat de protecció de dades de la UPF a través de l’adreça [email protected] o a l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades.

 

7. Aprovació de temes de PDI i PAS

7.1.  Atorgament dels complements addicionals per mèrits de docència, de recerca i de gestió al personal docent i investigador.

7.1.1. Assignació dels complements addicionals per mèrits de docència

Vist el Decret 405/2006, de 24 d’octubre, pel qual s’estableixen les retribucions addicionals del personal docent i investigador funcionari i contractat de les universitats públiques de Catalunya, que regula el procediment per a l’assignació d’aquestes retribucions addicionals, segons el que preveu l’article 72 de la Llei 1/2003, de 19 de febrer, d’universitats de Catalunya.

Vista la Resolució REU/3817/2021, de 23 de desembre, per la qual es dona publicitat al procediment i la certificació de la valoració dels mèrits individuals docents i de gestió del personal docent i investigador funcionari i contractat de les universitats públiques catalanes, meritats fins al 31 de desembre de 2021, per a l'assignació de les retribucions addicionals.

Atès que l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya ha certificat l’informe d’avaluació de l’activitat docent del personal docent i investigador funcionari i contractat emès per la Universitat Pompeu Fabra, el dia 03 d’agost de 2022.

És per tot això que, en aplicació del que disposa l’article 7 del Decret 405/2006, el Consell de Govern acorda proposar al Consell Social l’assignació dels complements addicionals per mèrits de docència fins 31 de desembre del 2021, amb efectes econòmics de l’1 de gener del 2022, al professorat funcionari i contractat relacionat en l’annex 10.

 

7.1.2. Assignació dels complements addicionals per mèrits de gestió

Vist el Decret 405/2006, de 24 d’octubre, pel qual s’estableixen les retribucions addicionals del personal docent i investigador funcionari i contractat de les universitats públiques de Catalunya, regula el procediment per a l’assignació d’aquestes retribucions addicionals, segons el que preveu l’article 72 de la Llei 1/2003, de 19 de febrer, d’universitats de Catalunya.

Vista la Resolució REU/3817/2021, de 23 de desembre, per la qual es dona publicitat al procediment i la certificació de la valoració dels mèrits individuals docents i de gestió del personal docent i investigador funcionari i contractat de les universitats públiques catalanes, meritats fins al 31 de desembre de 2021, per a l'assignació de les retribucions addicionals.

Atès que la Comissió Específica per a l’Avaluació de l'Activitat Docent i de Gestió de la Comissió d’Avaluació de la Recerca de de l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya ha certificat l’informe d’avaluació dels mèrits individuals de gestió del personal docent i investigador funcionari i contractat emès per la Universitat Pompeu Fabra, en la seva sessió del dia 11 d’octubre de 2022.

És per tot això que, en aplicació del que disposa l’article 7 del Decret 405/2006, el Consell de Govern acorda proposar al Consell Social l’assignació dels complements addicionals per mèrits de gestió ins el 31 de desembre del 2021, amb efectes econòmics de l’1 de gener del 2022, al professorat funcionari i contractat relacionat en l’annex 11.
 

7.1.3. Assignació dels complements addicionals per mèrits de recerca

Vist el Decret 405/2006, de 24 d’octubre, pel qual s’estableixen les retribucions addicionals del personal docent i investigador funcionari i contractat de les universitats públiques de Catalunya, regula el procediment per a l’assignació d’aquestes retribucions addicionals, segons el que preveu l’article 72 de la Llei 1/2003, de 19 de febrer, d’universitats de Catalunya.

Vista la Resolució REU/3818/2021, de 23 de desembre, per la qual es dona publicitat al procediment i als terminis de presentació de les sol·licituds d’avaluació de l’activitat investigadora del personal docent i investigador funcionari i contractat, per a períodes que hagin finalitzat com a màxim el 31 de desembre de 2021.

Atès que l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya ha reconegut els mèrits de recerca al personal docent i investigador funcionari que ha obtingut l’avaluació positiva per part de la CNEAI d’algun tram i que s’ha acollit a la Resolució REU/3818/2021 ja citada. És per tot això que, en aplicació del que disposa l’article 7 del Decret 405/2006, el Consell de Govern acorda proposar al Consell Social l’assignació dels complements addicionals per mèrits de recerca fins el 31 de desembre del 2021, amb efectes econòmics de l’1 de gener del 2022, al personal docent i investigador contractat relacionat en l'annex 12 i annex 13.

 

7.2. Creació i extinció d'algunes escales del PAS funcionari de la UPF.

L’article 75 de la Llei Orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d’Universitats estableix que les universitats podran crear escales de personal propi d’acord amb els grups de titulació exigits de conformitat amb la legislació general de la funció pública.

L’Acord de la Comissió Gestora de la Universitat Pompeu Fabra de 3 de setembre de 1990, pel qual es creen les escales pròpies de funcionaris, estableix l’actual configuració en escales de la plantilla del personal d’administració i serveis (PAS) funcionari.

Els Estatuts de la UPF estableix, en la seva disposició transitòria tercera, quines són les escales pròpies del personal funcionari d’administració i serveis de la Universitat Pompeu Fabra, fins que el Consell de Govern no les determini.

L’article 76 del Real Decret Legislatiu 5/2015, de 30 d’octubre, pel que s’aprova el text refòs de la Llei de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic (TREBEP) sobre els Grups de classificació professional del personal funcionari de carrera, que preveu que els cossos i escales es classifiquen, d’acord amb la titulació exigida per accedir-hi en els grups A, B i C.

Atesa la previsió continguda en el TREBEP de declarar a extingir l’escala Auxiliar de Serveis, aquesta escala es declara a extingir a la Universitat. Alhora, es proposa la creació de l’escala Auxiliar Administrativa de Suport per a la realització de les funcions i tasques de suport administratiu i les  necessàries per donar suport al correcte funcionament dels campus, edificis i biblioteca, en matèria d’atenció als usuaris i als espais.

La creació d’aquesta escala també implica declarar a extingir l’actual escala Auxiliar Administrativa a la UPF.

Per tot això, el Consell de Govern, acorda:

Primer. Creació de l’Escala Auxiliar Administrativa de Suport

Es crea l’escala Auxiliar Administrativa de Suport, Grup C, subgrup C2 de classificació professional

Li correspon l'exercici de les funcions de suport administratiu, arxiu, tasques ofimàtiques, despatx i registre de correspondència, transcripció, classificació i tramitació documental, manipulació bàsica d'equips d'oficina i registre, control d'accés a les oficines públiques així com informació al públic i, en general, funcions similars o relacionades amb les esmentades, així com l’assistència i suport en la gestió d’aules, espais i recursos a professors, alumnes, Personal Docent i Investigador, Personal d’Administració i Serveis i usuaris.

Les titulacions que permeten l’accés a aquesta escala són les corresponents al títol de graduat en educació secundària obligatòria o equivalent.

Segon. Extinció de l’escala Auxiliar Administrativa

Es declara a extingir l’escala Auxiliar Administrativa

Tercer. Extinció de l’escala Auxiliar de Serveis

Es declara a extingir l’escala Auxiliar de Serveis

Disposició addicional única. Adaptació de la Relació dels Llocs de treball

La Comissió econòmica del Consell Social mitjançant l’aprovació de la modificació de la Relació de Llocs de treball del PAS funcionari, establirà el procés i les mesures per a l’adaptació d’aquest acord.

 

7.3. Suspensió de l'Acord del Consell de Govern de 15 de juny del 2022 en relació a la regulació del programa tenure-track per a la captació i retenció de talent.

A la reunió del 15 de juny del 2022 del Consell de Govern es va aprovar la modificació de la Regulació del sistema Tenure-track per a la captació i retenció de talent.

El vicerector adjunt i de professorat i relacions amb la comunitat va anunciar en aquesta sessió que la reforma que se sotmetia a l'aprovació del Consell de Govern tenia la voluntat de facilitar la contractació de les persones seleccionades en el marc del programa tenure-track de la UPF mentre s'analitzaven els dubtes que plantejava l'aplicació de la Llei 17/2022, de 5 de setembre i el seu impacte sobre la Llei 14/2001, d'1 de juny, de la Ciència, la Tecnologia i la Innovació per la Llei de la Ciència per, i va adquirir el compromís de retornar a la formulació original del programa abans de finalitzar l'any si d'aquesta anàlisi se'n derivava aquesta possibilitat.

En compliment d'aquest compromís, el Consell de Govern

ACORDA

Únic. Derogar l’acord del Consell de Govern de 15 de juny del 2022 relatiu a la modificació de la Regulació del sistema Tenure-track per a la captació i retenció de talent, de manera que la Regulació del sistema Tenure-track per a la captació i retenció de talent serà la que consta com a annex 14.

8. Aprovació de temes d’innovació i recerca:

8.1. Aprovació de les Bases de la convocatòria del programa UPF INNOValora".  

La transferència de coneixement i tecnologia des de la universitat a l'empresa constitueix un dels eixos que vertebren el Pla Estratègic Universitat Pompeu Fabra 2016-2025, en concret, dins de l’àmbit de recerca.

Per tal que aquells resultats de recerca amb potencial d’arribar a la societat ofereixin més garanties d’èxit durant les etapes de desenvolupament, en forma dels nous productes i/o  serveis, és essencial promoure’n la maduració a través de proves de concepte (PdC). A més, el fet de disposar de resultats d’una PdC facilita el procés de transferència tingui lloc d’una forma més eficient.

El finançament de PdC ajuda a demostrar el valor del coneixement i/o la tecnologia mitjançant la construcció de prototips, l'avaluació del potencial comercial, la determinació de la millor estratègia de propietat intel·lectual i industrial i la identificació d'una ruta cap al mercat (ja sigui a través de més co-desenvolupament, de la llicència a una empresa existent o a una spin-off).

Establir la viabilitat dels resultats de la recerca és, doncs, l'objectiu principal d'aquest tipus de projectes. No obstant, hi ha una escassetat molt important de finançament disponible per portar els resultats prometedors de la investigació a una etapa on puguin ser considerats i avaluats pel sector privat i, finalment, arribar a la societat.

Amb aquesta voluntat, l’any 2018 neix el programa UPF INNOValora com la primera iniciativa de la UPF per donar suport als projectes de PdC vinculats a l’activitat de recerca global de la universitat. Els seus objectius principals són disminuir el risc de comercialització de coneixements i tecnologies de la UPF, augmentar l’impacte de la recerca en la societat i cercar retorns de la inversió pública en recerca.

Les propostes són avaluades d’acord als criteris de novetat i propietat intel·lectual i industrial, mercat i impacte, solidesa del projecte i equip emprenedor per almenys dos experts externs a la UPF i que, per una banda, tenen coneixements de l'àmbit científic i industrial del projecte, i per l’altra, expertesa en transferència de tecnologia, inversió o emprenedoria.

Fins al moment, el programa UPF INNOValora ha finançat l’execució de setze projectes de PdC en les seves tres edicions anteriors (cinc projectes en l’edició 2018, cinc en l’edició 2019 i sis en l’edició 2021), amb co-finançament del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) i la Generalitat de Catalunya.

Com a resultat d’aquestes tres primeres edicions, els projectes finançats per UPF INNOValora han estat capaços de captar finançament addicional competitiu substancial a través convocatòries públiques per a innovació, han estat seleccionats per participar en programes d’acceleració o incubació d’empreses basades en ciència , s’han constituït tres spin-off i d’altres es troben en vies de constitució.

Amb aquests antecedents, les bases de la present convocatòria tenen per objectiu seguir contribuint a disminuir el risc de comercialització de coneixements i tecnologies de la UPF a través del finançament de projectes de PdC que permetin augmentar l’impacte de la recerca en la societat.

BASES GENERALS, CRITERIS D’ELEGIBILITAT I PROCEDIMENT DE LA CONVOCATÒRIA D’AJUTS PER A PROJECTES D’INNOVACIÓ DE PROVES DE CONCEPTE (PDC) EN EL MARC DEL PROGRAMA UPF INNOVALORA (2022)

1. OBJECTE

L'objectiu d'aquesta convocatòria és donar suport a projectes de prova de concepte (PdC) basats en resultats d’investigació de la UPF i així augmentar l’impacte de la recerca de la UPF a la societat.

UPF INNOValora 2022 donarà suport a cinc projectes PdC amb un import de fins a 50.000 euros per un període de deu mesos. Les propostes han d’estar enfocades a valoritzar coneixement o tecnologies amb potencial d'incorporació al sector productiu. Així, les propostes s’han de focalitzar en resultats de recerca ja existents, de titularitat de la UPF (els drets de propietat intel·lectual i/o industrial dels resultats de recerca són propietat de la UPF) o co-titularitat[2] (els drets de propietat intel·lectual i/o industrial dels resultats de recerca són propietat compartida entre la UPF i i altres entitats participants en l’obtenció d’aquests resultats) i clarament enfocades en el desenvolupament o test d’un possible producte o servei.

 

2. PERÍODE D’EXECUCIÓ
Els projectes han de ser executats en un termini de deu mesos a comptar des de la data escollida per l’investigador principal que estarà situada en un període màxim de tres mesos a comptar de l’endemà de la data de resolució d’adjudicació.

Quan sorgeixin situacions que alterin les condicions tècniques o econòmiques recollides en la memòria el projecte, l’investigador principal podrà sol·licitar una modificació per adequar-les a les noves circumstàncies. Aquestes modificacions es consideren, a títol enunciatiu però no limitatiu, extensions de la durada de projecte (màxim de 2 mesos), canvis en la distribució de pressupost i canvis en l’equip del projecte.

En cas de sol·licitar l'ampliació la petició s'ha de presentar, com a mínim, un mes abans que finalitzi el període inicial d'execució.

 

3. CRITERIS D’ELEGIBILITAT

3.1. BENEFICIARIS

Pot ser beneficiari d’aquests ajuts el Personal Docent i Investigador de la UPF que formi part d’un grup de recerca en qualsevol àmbit científic.

3.2. PROPOSTES

Les propostes han de complir els següents requisits per ser elegibles:

Basades en resultats de recerca (coneixement o tecnologia) ja pre-existents i que són de titularitat o de co-titularitat UPF.

No seran elegibles aquelles propostes de recerca de caràcter exploratori o recerca bàsica, ni tampoc aquelles o que plantegin obtenir finançament general pel laboratori de l’investigador principal.

En el supòsit que els resultats de recerca siguin en co-titularitat amb una o més institucions, caldrà que existeixi un acord de co-titularitat.

Els resultats de recerca que puguin sorgir del projecte UPF INNOValora, si s’escau, hauran de ser de titularitat de la UPF.

Tenir identificades oportunitats comercials o socials que justifiquin la proposta de PdC.

Estar enfocades en el desenvolupament o test d’un possible producte o servei, a través de desenvolupament d’una prova de concepte, l’obtenció d’un prototip o demostrador, etc.

 

4. FINANÇAMENT

4.1. PRESSUPOST DE LA CONVOCATÒRIA

El pressupost total de la convocatòria UPF INNOValora 2022, provinent del pressupost general de la universitat, és de 250.000 euros. Aquesta edició compta amb el cofinançament del Consell Social de la UPF.

4.2.PRESSUPOST DEL PROJECTE

4.2.1. Pressupost total del projecte

El programa preveu la selecció d’un màxim de 5 projectes de PdC, finançables amb un import de fins a 50.000 euros cadascun.

4.2.2. Despesa elegible i no elegible

Les propostes han d’incloure i descriure un pressupost raonable i realista d’acord amb les activitats proposades. Només es consideren despeses subvencionables les que estiguin directament relacionades amb l'objecte de la PdC i que s'hagin compromès dins el període d'execució.

Per tal de ser elegibles, les despeses d’execució hauran d’identificar-se en alguna de les partides pressupostàries següents:

1. Despeses de personal. Despeses de personal vinculat  al projecte PdC i que realitzi activitats necessàries per a l'execució d'aquest. Serà elegible,  el personal contractat sota qualsevol modalitat de contractació d'acord amb la legislació vigent i amb les normes i procediments de contractació vigents  a la UPF.

2. Despesa fungible i/o consumibles. Despeses d'adquisició de material fungible, subministraments i productes similars en cas de necessitat de desenvolupament tècnic experimental o proves de validació i/o demostració.

3. Despeses de contractació de serveis. Despeses de contractació de serveis i treballs externs que són imprescindibles per a la realització del projecte. Dins d'aquesta categoria serien subvencionables, a títol enunciatiu però no limitatiu, estudis (de mercat, de patentabilitat, de negoci, de regulatòria, de freedom-to-operate, de propietat industrial o intel·lectual), contractació externa per a tasques d'enginyeria i disseny, muntatge d'una peça en concret o del prototip, tractament de dades, assajos, proves de laboratori i serveis cientificotècnics externs.

4. Despeses de viatges i allotjament. Despeses relacionades amb els tiquets de desplaçaments i factures d'allotjament que facin els membres de l'equip de projecte per a assistir a esdeveniments rellevants i clarament en línia amb els objectius de valorització i transferència de resultats. S'han de dur a terme segons les pràctiques habituals de la UPF.

5. Altres despeses. Dins d’aquesta categoria de despesa poden ser:

• Despeses de manutenció i indemnització per viatge corresponents als desplaçaments que facin els membres de l'equip amb mitjans propis.
• Inscripcions a fires sectorials, congressos, brokearage events i similars. Aquests esdeveniments han d’estar clarament en línia amb els objectius de comercialització de resultats i realitzats pels membres de l'equip del projecte.

S'exclouen, de les categories anteriors, les despeses de:

- L’adquisició d’equipament inventariable

- El material d'oficina

- Les notes de càrrec intern o factures de serveis cientificotècnics interns prestats per departaments de la UPF.

- Les despeses realitzades per persones que no consten com a membres de l'equip del projecte.

 

5. CONTRIBUCIONS NO FINANCERES: MENTORIA EXPERTA i FORMACIÓ

A més de l'ajut econòmic descrit en el punt 3.2.1, el programa UPF INNOValora pot oferir suport als projectes finançats amb la col·laboració d’un expert mentor, per tal de millorar les possibilitats de desenvolupament de projecte.

Pel suport mitjançant les mentories sempre es tindran en consideració les necessitats concretes del projecte i dels resultats que es volen valoritzar. En concret i a títol enunciatiu però no limitatiu, les mentories poden centrar-se en la definició de l’ajust producte-mercat, l’estratègia per abordar la prova de concepte, requisits regulatoris, etc.

La selecció del mentor/a s'acordarà entre la Unitat d'Innovació – UPF Business Shuttle i l'equip del projecte UPF INNOValora.

El programa preveu també incorporar formació per als seus participants en l’àmbit de la transferència de coneixement, desenvolupament de negoci i emprenedoria basada en ciència.

 

6. PROCEDIMENT

6.1 CONVOCATÒRIA DELS AJUTS

Correspon al Vicerector/a competent en matèria de Transferència del Coneixement convocar els ajuts per a projectes d’innovació de proves de concepte en el marc del programa UPF INNOValora per a l’any 2022.

6.2. LLOC I TERMINI DE PRESENTACIÓ DE LES SOL·LICITUDS

Les sol·licituds s'han de presentar mitjançant una instància general electrònica a través de la seu electrònica de la UPF (https://seuelectronica.upf.edu/registre-electronic), signada per l’investigador principal i dirigida a la Unitat d’Innovació – UPF Business Shuttle, adjuntant el formulari estàndard (D1 - Memòria del projecte i D2 - Pressupost) accessible a la pàgina web del Programa UPF INNOValora (https://www.upf.edu/web/innovacio/upf-innovalora).

Les propostes de projectes s’hauran de presentar preferentment en anglès.

Serà imprescindible que les propostes estiguin documentalment completes (instància general + memòria + pressupost), que s’hagin presentat dins de termini previst de presentació de propostes i que compleixin els criteris bàsics descrits en l’apartat 3 d’aquestes bases. Aquelles propostes que no compleixin tots els criteris no passaran a la fase d’avaluació externa i, per tant, seran considerades no elegibles.

El termini de presentació de propostes serà el que estableixi la convocatòria corresponent.

6.3. INSTRUCCIÓ

La unitat instructora d’aquesta convocatòria serà la Unitat d’Innovació – UPF Business Shuttle, que assignarà una persona de referència a cadascun dels projectes finançats. Qualsevol comunicació relativa a la convocatòria o projecte UPF INNOValora s'ha d'adreçar a través d'aquesta persona o a [email protected].

Els sol·licitants seran informats pels mitjans pertinents  de la situació de la seva proposta després de cada fase del procés.

Els resultats dels projectes finalment seleccionats es publicaran al web de la Unitat d'Innovació – UPF Business Shuttle.

6.4. PROCÉS D’ADMISSIÓ

La unitat instructora revisarà el compliment dels criteris d’elegibilitat de les propostes.

6.5. PROCÉS D’AVALUACIÓ
6.5.1 Fases

El procés d’avaluació està dividit en dues fases:

Fase I . Avaluació experta.

Cadascuna de les propostes considerades elegibles seran avaluades de forma remota per, com a mínim,  dos experts externs independents designats per la Unitat d’Innovació – UPF Business Shuttle

Com a resultat d’aquesta fase, es crearà una classificació de propostes basada en la puntuació mitjana de les avaluacions, de major a menor.

Els experts externs hauran de tenir coneixements de l'àmbit científic i industrial del projecte, expertesa en transferència de tecnologia, inversió en estadis inicials (pre-seed i seed funding) o emprenedoria.

Per tal de preservar la confidencialitat de totes les propostes, els avaluadors hauran de signar un acord de confidencialitat amb la UPF abans d’iniciar les avaluacions.

Fase II . Presentació oral

D’acord amb els resultats obtinguts en la Fase I es podrà convocar els projectes millor puntuats a una jornada de presentació de propostes orals davant d’un tribunal d'avaluació format per alguns dels experts externs que han participat en l’avaluació de la Fase I i designat per la Unitat d’Innovació – UPF Business Shuttle, per tal de prendre la decisió final sobre l'aprovació i el finançament dels projectes. En aquest cas, es demanarà a cada investigador principal que faci una breu exposició oral davant del tribunal d'avaluació.

La selecció dels projectes la duu a terme el tribunal d’avaluació i un membre de la Unitat d’Innovació – UPF Business Shuttle, a designar per part del vicerectoro vicerectora competent en matèria de Transferència del Coneixement, que assumirà la secretaria del tribunal.

D’acord amb les puntuacions finals obtingudes en les dues fases d'avaluació, el tribunal d’avaluació proposarà les 5 propostes escollides per rebre finançament de l’UPF INNOValora.

Entre els projectes que obtinguin la mateixa puntuació total, es prioritzaran aquells projectes en què, per aquest ordre:

a) La persona que actuï com a Científic Responsable sigui una dona.

b) El criteri d'avaluació “Mercat i impacte previst” (veure apartat 9.2), tingui una puntuació superior.

6.5.2. CRITERIS D’AVALUACIÓ

Les propostes seran avaluades fins a un màxim de 100 punts, d’acord amb els següents criteris:

-  Novetat i propietat industrial/intel·lectual (30 punts).  

1. Novetat. La tecnologia és nova i aporta un avenç o millorar més enllà de l'estat de l'art.

2. Cerca d’antecedents. S’ha fet cerca prèvia de solucions properes en bases de dades científiques i de patents

3. Avantatges competitius. S'han identificat avantatges competitius respecte a les tecnologies i/o solucions actuals.

 4. Protecció. La tecnologia està degudament protegida o registrada i/o s'ha d'executar una estratègia de protecció durant el transcurs del projecte PdC.

- Mercat i impacte previst (30 punts)

1. Oportunitat comercial o social identificada. Hi ha una necessitat no coberta identificada o un problema no resolt pel qual el coneixement o la tecnologia a valoritzar aporta una solució.

2. Potencials usuaris/beneficiaris. S’han identificat i quantificat els potencials usuaris de la tecnologia/coneixement.

3. Stakeholders. Persones interessades en aquesta tecnologia o coneixement han manifestat el seu interès en disposar-ne.

4. Model de negoci o Business case. S’ha pensat en un possible model de negoci (via llicència o via creació d’spin-off, o altres) per qual es podria explotar la tecnologia o el coneixement.

- Qualitat del projecte (20 punts)

1. Factibilitat tècnica. La proposta està centrada en el desenvolupament d’un servei o producte comercial i planteja uns objectius i fites assequibles en la durada de projecte; per tant, és una proposta tècnicament viable.

2. Factibilitat econòmica. La proposta planteja un pressupost lògic i degudament justificat en temps i activitats i, per tant, és econòmicament viable.

3. Contribució UPF INNOValora. L’obtenció de l’ajut pot ajudar de forma molt significativa a l’evolució dels resultats de recerca cap a la seva comercialització o promoció d’innovació social. S’identifica una evolució dins de l’escala de nivells de maduresa tecnològica o Technology Readiness Levels (TRLs).

- Equip (20 punts)

1. Equip. L’equip promotor del projecte està ben identificat, demostra complementarietat de capacitats i disposa dels coneixements necessaris per dur a terme les accions de valorització i transferència proposades.

2. Compromís. L’equip promotor està compromès en la correcta execució del projecte PdC i en altres iniciatives (ajuts per a valorització, participació en altres activitats de promoció e la tecnologia, creació i participació en una futura spin-off, etc) per poder avançar en la maduració i transferència de la tecnologia.

 

7. EXECUCIÓ DEL PROJECTE

Un cop publicada la resolució definitiva, l'investigador principal serà convocat a una reunió de llançament de projecte i signarà una Carta d'Intenció en la qual manifestarà el seu compromís amb els objectius de la convocatòria UPF INNOValora i en l’acceptació dels termes descrits en aquestes bases reguladores.

Els fons assignats es lliuraran íntegrament a l'inici del període d’execució del projecte, en un segment d’execució determinat. El pressupost s'ha d'utilitzar només per al projecte PdC i exclusivament durant el període d'execució.

No s'autoritzaran despeses després del termini d'execució, excepte les obligacions no cancel·lables, per exemple, les relacionades amb el contracte de treball.

7.1. SEGUIMENT I JUSTIFICACIÓ DEL PROJECTE

Els projectes s’hauran de sotmetre a un seguiment la meitat de període d’execució (al voltant des 5 mesos) i a una justificació final un cop finalitzat el període d’execució.

Aquest seguiment intermedi es durà a terme a través d’una reunió de l’investigador principal, la persona de referència de l'equip de Transferència de Tecnologia de la UPF i, si s’escau, amb el mentor extern assignat al projecte. En aquesta reunió s’avaluarà el progrés de les activitats del projecte.

La justificació final es durà a terme com a màxim 3 mesos després de finalitzar el període d’execució del projecte. La justificació final consistirà en la presentació d’una memòria justificativa final i un informe d’execució del pressupost per part de l’investigador principal. Aquesta justificació s’haurà de presentar a través del Registre General de la UPF per via telemàtica i mitjantçant una instància general dirigida a la Unitat d’Innovació – UPF Business Shuttle https://seuelectronica.upf.edu/registre-electronic. 

La documentació a presentar estarà disponible pàgina web del Programa UPF INNOValora: https://www.upf.edu/web/innovacio/upf-innovalora

7.2. ÚS DELS RECURSOS i COMPROMISOS

Aquests ajuts són considerats finançament intern o intra-mural. Per tant, el pressupost disponible no executat, un cop presentada i aprovada la justificació final del projecte, retornarà al pressupost de la UPF.

Aquesta consideració del caràcter intern dels ajuts UPF INNOValora es considerarà com a una inversió de la UPF en el supòsit de negociació d’un possible acord de llicència de la tecnologia o el coneixement.

D’acord amb la política interna de creació d’spin-offs, la UPF participarà amb un mínim d’un 10% en el capital de la futura empresa.

 

8. PUBLICITAT

L’investigador principal serà el responsable de dur a terme les accions de publicitat i disseminació dels resultats del projecte, tenint sempre en consideració i preservant els possibles drets de propetat industrial i/o intel·lectual de la UPF.

Tota referència en qualsevol mitjà de difusió a les actuacions vinculades als ajuts UPF INNOValora haurà de fer constar el suport del Programa UPF INNOValora i incloure el logotip corresponent del programa, que es troba disponible al al web de la Unitat d’Innovació – UPF Business Shuttle website: https://www.upf.edu/web/innovacio/upf-innovalora.

Pel que fa a la difusió en xarxes socials (Twitter, LinkedIN, etc.) dels resultats dels projectes UPF INNOValora, és recomanable:

emprar la següent etiqueta o hashtag: #UPFINNOVALORA

citar al compte de Twitter: @TransferUPF  ( https://twitter.com/TransferUPF)

 

9. Designació i de modificació de membres de comissions de la Universitat i a altres organismes

• Es designa el professor Domingo Ródenas De Moya, del Departament d’Humanitats, vocal de la Comissió de Postgrau i Doctorat, en substitució del professor Stephen Jacobson.
• Es designa la professora Nuria Boada Centeno, del Departament de Medicina i Ciències de la Vida, vocal de la Comissió de Postgrau i Doctorat, en substitució de la professora Cristina López Ródriguez.
• Es designa el professor Jordi Balló Fantova, director del Departament de Comunicació, vocal de la Comissió d’Ordenació Acadèmica, en substitució del professor Jordi Garcia-Ojalvo.
• Es designació el senyor Marcel Arbós López, de la Facultat d’Economia i Empresa, com a membre de la Junta Electoral de la Universitat Pompeu Fabra en representació dels estudiants.

 

10. Ratificació de convenis
Es ratifiquen els convenis subscrits per la Universitat Pompeu Fabra, que consten com a annex 15.