L’auditori de l’edifici Mercè Rodoreda del campus de la Ciutadella va acollir el 19 de maig, al migdia, la presentació del llibre La República, una obra pòstuma de Josep Fontana, que ofereix una mirada crítica i didàctica sobre la Segona República espanyola. Publicada a la col·lecció “Univers(al)itat” del portal UPF Knowledge, es tracta d’un recull d’una selecció de textos elaborats per Josep Fontana per a les assignatures de màster en Història del Món que va impartir a la UPF durant el període comprès entre el 2002 i el 2008.

L’acte, amb l’organització de la Càtedra Josep Fontana de la Universitat i amb el suport de la Diputació de Barcelona, el Departament d’Humanitats i l’Institut d’Història Jaume Vicens i Vives (IUHJVV) de la UPF, va comptar amb les intervencions de Raquel Bouso, vicerectora de Cultura i Comunicació de la UPF; Josep Pich, catedràtic d’Història Contemporània i director de la Càtedra Josep Fontana; Gonzalo Pontón, curador del llibre, historiador i editor, i Borja de Riquer, catedràtic emèrit de la UAB i director de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.

Josep Pich, director de la Càtedra Josep Fontana, va ser l'encarregat d'obrir l'acte: “Estem satisfets perquè estem aconseguint una de les finalitats per a les quals es va crear la Càtedra, que és la publicació d’obra inèdita de Josep Fontana. El primer llibre és aquest que presentem avui; el segon ja està en marxa, i esperem presentar-lo l’any vinent”, va afirmar.

Josep Pich: “Estem satisfets perquè estem aconseguint una de les finalitats per a les quals es va crear la Càtedra, que és la publicació d’obra inèdita de Josep Fontana"

Raquel Bouso, vicerectora de Cultura i Comunicació de la UPF i professora del Departament d'Humanitats, va remarcar el patrimoni bibliogràfic de la Universitat: “Celebrem el llegat bibliogràfic de Fontana i celebrem un llibre nou. Si alguna cosa fa singular la Biblioteca de la UPF és pels seus fons i col·leccions, entre ells el de Josep Fontana, que volem preservar per a les futures generacions”.

Respecte al llibre, Bouso va apuntr que “aquesta obra no és una mera narració de fets i acumulació de dades, sinó el fruit d’allò que només pot fer un acadèmic que ha reflexionat historiogràficament sobre aquesta època, ha fet una selecció de materials i una interpretació crítica. Aquesta manera de presentar la República només la podria fer Fontana, amb els seus coneixements i la seva trajectòria: un intel·lectual compromès, no només per entendre el passat, sinó per transformar el present i millorar el futur”.

Gonzalo Pontón, historiador, editor i curador de l'obra, va afirmar de bon principi que “pocs dels llibres de Josep Fontana ens contagien com aquest de la passió que tenia per pensar històricament. Darrere de de cada frase, de cada paraula que fa servir, hi ha un gruix de reflexió profunda i saviesa historiogràfica, però també el seu desig d’identificar-se personalment amb la causa de les classes subalternes”.

L’editor va emfatitzar que “en aquest llibre trobem la denúncia de la mentida i la manipulació de tota una tribu d’historiadors, no sempre profranquistes, de vegades presumptament d’esquerres, que han tractat d’interpretar els fets de la guerra d’Espanya des d’una pretesa comprensió o objectivitat històrica. Sura en aquestes pàgines el rebuig de Fontana davant expressions tronades, com ara ‘tots van cometre errors', 'tots van ser culpables', 'va ser una guerra entre germans’...  i altres bajanades consolatòries, però tramposes”.

Pontón va cloure el seu parlament amb una frase que resumeix el seu parer: "Quan es publica un llibre pòstum se sol fer per homenatjar un autor.  Aquest llibre de Fontana també és un homenatge, però és un homenatge que ell ens fa a nosaltres”.

La darrera intervenció de l'acte va anar a càrrec de Borja de Riquer, que va començar per preguntar-se per què si Fontana era expert en el segle XIX, estava tan interessat en la Segona República i en la Guerra Civil. La resposta és que “Fontana era un home compromès amb el seu temps, era un antifranquista marcat per la derrota de la Segona República, i calia transmetre aquests fets als estudiants i al públic en general, i no només a l’entorn especialitzat on arribaven els treballs de recerca i erudició”

Borja de Riquer: "Es tracta d'un llibre extremadament informat que permet debatre amb ulls ous uns temes molt vells i coneguts, sobre els quals s’han publicat moltes coses, no sempre amb prou cura”

Sobre l’obra, Borja de Riquer va apuntar que es tracta d'un llibre “extremadament informat que permet debatre amb ulls ous uns temes molt vells i coneguts, sobre els quals s’han publicat moltes coses, no sempre amb prou cura”. El va qualificar de molt innovador, ja que recull les darreres tesis acadèmiques sobre aquestes temàtiques d’arreu de l’estat espanyol, la història local i provincial, que s’escapava de les grans síntesis, i Fontana les incorporava molt bé. Va remarcar la tasca impressionant de recerca en la premsa de l’època feta per Fontana, amb testimonis de dretes i d’esquerres, “tant de persones situades a primera, a segona com a tercera fila, des d’un líder sindical de Jaén fins a un dirigent d’uns camperols d’Andalusia”, a més d’incloure arxius exhaustius amb fonts diplomàtiques, militars o policials.

Finament, Borja de Riquer va posar èmfasi en l'argument de Fontana recollit en el llibre que no sols va ser per la por a la reforma agrària el que va provocar l’esclat de la Guerra Civil i el suport de les dretes a la revolta militar: en realitat, fou “la convicció que tenien les dretes que des del 1931 el règim democràtic republicà estava permetent organitzar-se els camperols i els treballadors. S’estaven trencant les relacions tradicionals de submissió. I els sectors poderosos ja no podien comptar de manera tant incondicional com abans amb la Guàrdia Civil, els jutges, o els funcionaris.. Això s’havia liquidar. Les classes benestants no estaven disposades a acceptar una nova etapa de reformes,  ni a esperar a unes noves eleccions”.

Un llibre inèdit que empeny a fer un balanç objectiu del règim republicà

La República, de més de 600 pàgines i editada en català, ha estat possible gràcies al fons documental Fontana, dipositat a la Biblioteca de la UPF, i a la tasca acurada i rigorosa del seu curador, l’historiador i editor Gonzalo Pontón. Tracta temes clau d’aquest període, com la reforma agrària, el conflicte entre laïcisme i l’església catòlica, les revolucions d’octubre de 1934 o la victòria del Front Popular en les eleccions de 1936.

“Fontana, fidel al seu estil pedagògic, evita construir una narrativa tancada i aposta per oferir fonts i dades perquè sigui el lector qui elabori les seves pròpies conclusions. Utilitza una metodologia basada en la confrontació de punts de vista i la crítica textual, especialment rellevant en un moment històric marcat per la proliferació de la fake history”, remarca Gonzalo Pontón.

Joaquim Albareda, director de l’IUHJVV, afirma a la contraportada que es tracta d’un “llibre poderós i brillant, escrit en els moments més madurs de la producció intel·lectual de Josep Fontana, que ens revela la gènesi dels processos polítics, econòmics i socials esdevinguts entre 1931 i 1939 i empeny a analitzar objectivament els encerts i errades del règim republicà”.

El llibre reivindica la memòria de la Segona República espanyola com un projecte democràtic avançat, truncat per un cop d’estat militar que desembocaria en una guerra civil i en la instauració del règim franquista.

Segons Josep Fontana (Barcelona, 1931-2018), fundador de l’Institut d’Història Jaume Vives Vives de la UPF, mestre d’historiadors i un dels grans renovadors de la historiografia catalana i espanyola, “el crim més gran del franquisme va ser haver destruït aquesta gran esperança col·lectiva”.