" Museus i artistes. L'art entre mercat i cultura" és el tema que enguany ha centrat el col·loqui de les II Lliçons d'Humanitats Miquel Batllori, que han obert el cus acadèmic 2010-2011 de la Facultat d'Humanitats de la UPF. Els dos participants en el debat han estat l'historiador de l'art Vicente Todolí -que ha intervingut en el seu primer acte públic després de deixar recentment la direcció de la Tate Modern de Londres- i Amador Vega, catedràtic d'Estètica del Departament d'Humanitats de la UPF.

El col·loqui, obert a docents, estudiants i a tota la comunitat universitària, ha tingut lloc avui, a l'auditori del campus de la Ciutadella. Ha estat moderat per Javier Aparicio, vicedegà de Cultura de la Facultat d'Humanitats, i ha comptat amb les intervencions de Mireia Trenchs, degana de la Facultat d'Humanitats, que ha obert la sessió, i de Josep M. Micó, vicerector de Professorat, que ha realitzat el parlament de cloenda.

Una lliçó amb format de col·loqui per fomentar el diàleg

El format de col·loqui amb el qual s'ha presentat la lliçó inaugural de la Facultat d'Humanitats pretén que s'acosti més a una classe-taller participativa que no pas a una conferència. D'aquesta manera, l'acte ha tingut com a prioritat fomentar el diàleg amb el públic assistent i respondre els comentaris i les diferents qüestions que puguin sorgir per part de l'auditori, a partir d'un tema d'interès general que es pot considerar de màxima actualitat.

Alguns dels temes tractats durant el col·loqui han estat: la mercantilització de l'art i el preu del talent; la dificultat d'entendre l'art contemporani; la consolidació acadèmica dels nostres artistes; la formació del cànon en les arts plàstiques contemporànies, o l'artista: la seva obra i el seu discurs sobre la seva obra.

Altres de les qüestions que han sortit en el debat s'han referit a la tasca del comissari d'exposició: funcionament i objectius; el paper d'un museu d'art al segle XXI: el cas Tate Modern; l'abús de les imatges; la humanització i deshumanització de l'art, o què i qui és un artista? Artista i humanista.

Vicente Todolí i Amador Vega han pres la paraula per reflexionar al voltant de tots aquests temes, i exposar els seus punts de vista i els seus raonaments, a partir de la seva formació, experiència i trajectòria acadèmica i professional.

Un historiador de l'art que ha dirigit alguns dels museus més prestigiosos del món

Vicente Todolí (Palmera, València, 1958) es va llicenciar en Història de l'Art per la Universitat de València, i va cursar estudis de postgrau en aquesta disciplina a la Universitat de Yale (EUA), entre el 1981 i 1982, amb una beca Fulbright. Posteriorment, es va graduar en Història de l'Art Modern a la Universitat de Nova York, ciutat en la qual va treballar en el museu Whitney (1985). De retorn a Espanya, es va incorporar a l'Institut Valencià d'Art Modern (IVAM), primer com a conservador en cap (1986-1988) i després com a director artístic (1988-1996).

El setembre de 1996 va ser nomenat director del Museu Serralves d'Art Contemporani d'Oporto (Portugal), amb la missió de posar en marxa el primer gran museu d'art contemporani del país. Ja a l'any 2003, va començar la seva etapa a la direcció de la Tate Modern de Londres, considerada la galeria d'art modern més popular del món i que l'any 2008 va acollir 5,2 milions de visitants. Todolí, que va ocupar aquest càrrec fins el passat mes d'agost, és un dels artífexs de l'ambiciós projecte d'ampliació de la Tate, que ha d'estar enllestit abans dels Jocs Olímpics de Londres del 2012.

Al llarg de la seva trajectòria Vicente Todolí ha col·laborat amb d'altes museus de prestigi, com ara el ICA d'Amsterdam (1992-1993), el Museu Reina Sofia de Madrid (1994-1995), i des del 1998, és assessor del director del Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA)

Un estudiós de la mística, l'estètica i la religió

Amador Vega Esquerra (Barcelona, 1958), doctor per la Universitat de Freiburg (Alemanya), és catedràtic d'Estètica del Departament d'Humanitats, investigador coordinador del grup de recerca de La Bibliotheca Mystica et Philosophica Alois M. Haas, i membre de l'Institut Universitari de Cultura de la UPF.

El professor Vega té com a principals temes de recerca la mística medieval europea, la estètica i la religió en la modernitat. Es dedica a l'estudi del sagrat, i de les seves diverses transformacions, així com de la pervivència dels llenguatges religiosos en l'art i el pensament contemporani, buscant nous paradigmes per a l'elaboració d'una estètica i una hermenèutica de la religió.

Algunes de les seves principals obres són Pasión, meditación y contemplación. Seis ensayos sobre el nihilismo religioso (1999); Tratado de los cuatro modos del espíritu (2005); Ramon Llull y el secreto de la vida (2002); El bambú y el olivo (2004); Mística y creación en el siglo XX, coeditat amb Victoria Cirlot (2006), o Lenguajes del silencio, coeditat amb Óscar Pujol (2006).