El 19 i 20 de setembre, l'auditori del campus del Poblenou de la UPF, acollirà el sisè simposi en Neurociència de la Cognició i Bilinguisme (VI Brainglot Workshop) que reunirà els millors experts mundials en neurociència que treballen en l'estudi del fenomen del bilingüisme,  a propòsit de l'acte de clausura del projecte Consolider Brainglot (Cognitive Neuroscience & Bilingualism).

El 19 de setembre, presidirà l'acte inaugural Jaume Casals, rector de la UPF, i assistiran Núria Sebastián, catedràtica de la UPF i coordinadora del projecte Consolider Brainglot; Marina Villegas, subdirectora general de Programes de Recerca del Ministeri d'Economia i Competitivitat, i Antoni Castellà, secretari d'Universitats i Receca de la Generalitat de Catalunya.

Després de sis anys, Consolider Brainglot ha arribat a la seva fi. Ha estat coordinat per  Núria Sebastián, investigadora del grup Speech Perception, Production and Bilingualism (SPPB) al Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (DTIC), i ha tingut el suport del programa CONSOLIDER INGENIO 2010 del Ministeri d'Economia i Competitivitat. El projecte ha comptat amb un finançament global de 5 milions d'euros per a tot el consorci del qual n'han format part més de 100 investigadors de 4 universitats espanyoles.

La naturalesa interdisciplinària d'aquest consorci, dirigit a l'estudi del fenomen del bilingüisme, ha permès acostar-se al coneixement dels mecanismes de cognició neurològica que permeten l'adquisició i l'ús de diferents llengües. Fruit del seu treball de recerca, i gràcies a l'existència del Consolider Brainglot, han estat nombroses les publicacions científiques en revistes d'impacte de caràcter internacional.

Les persones bilingues tenen flexibilitat cognitiva

Els resultats obtinguts en aquests sis anys del Consolider Brainglot han permès entendre com es modifica la morfologia cerebral segons el nombre d'idiomes que s'aprenen simultàniament. A destacar que l'estat espanyol ha estat un escenari idoni per a la realització d'aquest projecte, ja que en el seu territori s'hi troben individus que utilitzen llengües molt semblants, com el català i el castellà, i també d'altres persones que tenen com a pròpies llengues ben allunyades, com ara l'euskera i el castellà.

Núria Sebastián, coordinadora del projecte Brainglot, ha manifestat "quan la persona bilingüe parla,  no se n'adona que hi ha una segona llengua "molestant" que alenteix l'emissió d'una paraula determinada; és a dir, que el seu cervell ha d'estar triant constantment en quin idioma parla". Aquesta capacitat neurològica és tècnicament coneguda com a flexibilitat cognitiva

Els científics han pogut constatar que les persones que són bilingües a curtes edats utilitzen més àrees cerebrals, relacionades o no amb el llenguatge, que aquelles que són monolingües. Aquestes observacions indiquen que, els bilingües que ho són des que aprenen a parlar, presenten un processament del llenguatge menys eficient. Tanmateix, degut al canvi constant de llengües, els bilingues desenvolupen d'altres capacitats cognitives, no lingüístiques, les quals els permeten adaptar-se avantatjosament al canvi de tasques.

Determinades maneres d'aprenentatge podrien ser més eficients

A més d'estudiar els avantatges cognitius associats al bilingüisme, una altra part de l'estudi Brainglot s'ha centrat en l'aprenentatge d'una segona llengua. A edats més avançades hi ha més dificultat d'aprendre una segona llengua perquè el primer idioma que s'aprèn, si s'aprèn sol, ja ha ocupat un espai prioritari al cervell. Degut a aquest fet, s'ha observat que,  hi ha diferències morfològiques cerebrals entre els individus que són bilingües nadius i els que aprenen una segona llengua quan són més grans.

En definitiva, tot i que totes les persones són igual de competents en l'aprenentatge de les seves corresponents llengües natives, el fet que hi hagi diferències en l'aprenentatge de les segones llengües suggereix que determinades maneres d'aprenentatge són més eficients. Així doncs,  el projecte Brainglot  ha iniciat el camí per a la identificació dels patrons al cervell que es correlacionen amb millors estratègies d'aprenentatge, i obre pas a la possibilitat que, en un futur, cada individu pugui saber quina seria la millor manera d'aprendre una segona llengua. 

Un programa científic internacional amb rellevants contribucions

Mentre que en edicions anteriors s'han compartit els resultats del projecte i les seves idees més rellevants, en el programa d'aquesta darrera edició de Brainglot, s'ha optat per reforçar la projecció internacional del projecte, convidant a destacats investigadors de reconegut prestigi internacional, el quals exposaran, durant el primer dia de la reunió, dijous 19 de setembre, les seves contribucions científiques més recents en el camp de la neurociència i el bilingüisme.

Així doncs, alguns dels ponents més destacats que hi participaran són Robert Zatorre, de l'Institut Neurològic de Montreal; Alec Marantz, professor de lingüística i psicologia a la Universitat de Nova York;Janet F. Weker, catedràtica en Psicologia i experta en adquisició del llenguatge al Canadà; Friedemann Puivermüller's, catedràtic de llenguatge i pragmàtica a la Universitat Lliure de Freie (Alemanya); Mariano Sigman, professor al departament de Física a la Universitat de Buenos Aires (Argentina) i Nina Kraus, professora a la Universitat de Notherwestern (EUA).

En el decurs de la segona jornada, divendres 20 de setembre, es comptarà amb la presentació de les aportacions dels set investigadors principals del Consolider Brainglot.

Una recerca reconeguda per les principals institucions científiques

La vàlua dels investigadors i la qualitat de la producció científica d'aquest consorci s'ha refermat amb el reconeixement per part de les principals institucions de recerca europees, que l'han dotat d'una important font de finançament i de prestigi.

Per exemple, l'any 2012, els investigadors Núria Sebastián i Juan Manuel Toro van obtenir dos prestigiosos ajuts de l'Europena Research Council (ERC): un Advanced Grant i un Starting Grant, respectivament. El mateix ERC va atorgar a l'investigador Salvador Soto un ajut Starting Grant al 2010 i, l'any següent, Gustavo Deco va obtenir un ajut Advanced Grant. A destacar igualment que sis membres més del consorci gaudeixen del reconegut contracte Marie Curie de la Unió Europea. Més recentment, Núria Sebastián, coordinadora del Consolider Brainglot, ha estat escollida per la Comissió Europea com a nou membre del seu Comitè Científic, el principal òrgan de govern de l 'European Research Council (ERC).

El consorci del Consolider Brainglot el composen sis grups, amb set investigadors principals, quatre dels quals pertanyen al Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (DTIC) de la UPF.

Són investigadors principals del consorci,  Núria Sebastián, del grup SAP (de l'anglès,  Speech Adquisition and Perception Group) , Albert Costa, del grup SPB (de l'anglès,  Speech Production and Bilingualism Group) , Salvador Soto, cap del grup Atenció, Acció i Percepció (GAP) i  Gustavo Deco, investigador principal del grup Neurociència Computacional i Teòrica (CTN). Tots ells formen part del Centre per a la Cognició i Cervell (CBC).

Els altres tres investigadors principals que integren el consorci Consolider Brainglot, són: Carles Escera, investigador principal del grup de recerca en Neurociència Cognitica de la Percepció Auditiva i Atenció, de la Universitat de Barcelona , César Ávila, investigador principal el grup de Neuropsicologia i Neuroimatge Fundional de la Universitat Jaume I (Castelló de la Plana) i Itziar Laka, responsable del grup de recerca en Gramàtica i Bilingüisme de la Universitat de Vitoria-Gasteiz.

Per a més informació: programa detallat del simposi:
http://www.ehu.es/HEB/wp-content/uploads/Brainglot/VIprogram.pdf