Després de trenta anys de la publicació d'El nombre de la rosa i de set sense signar cap llibre, Umberto Eco torna a la palestra literària amb la novel·la  El cementerio de Praga, que publica l'editorial Lumen.

Es tracta d'una obra històrica d'estil folletonesc, ambientada en l'Europa de la segona meitat del segle XIX, i que Eco ha presentat a la Universitat Pompeu Fabra en el marc dels actes de promoció que l'han portat aquesta setmana a fer una parada a Barcelona.

L'escriptor i semiòleg italià ha participat en una trobada organitzada per la Facultat d'Humanitats, en la qual ha conversat amb Javier Aparicio, professor de Literatura Contemporània de la Universitat i crític literari del diari El País.

 L'acte, presidit pel rector Josep Joan Moreso i presentat per Mireia Trenchs, degana de la Facultat d'Humanitats, ha tingut lloc avui 16 de desembre, al migdia, a l'auditori del campus de la Ciutadella, que s'ha omplert de gom a gom, amb prop de cinc-centes persones. Prèviament a la trobada, que s'ha pogut seguir en directe a través de la web de la Universitat i ha comptat amb un servei de traducció simultània, Umberto Eco ha signat en el Llibre d'Honor de la UPF, acompanyat pel rector.

Una obra que barreja història i ficció

El cementerio de Praga, la sisena novel·la escrita per Umberto Eco, és un treball narratiu amb una considerable base històrica, que repassa alguns dels episodis polítics i socials més destactats que van marcar el segle XIX, tot plegat mesclat amb dosis de ficció i intriga amb el segell inconfusible de l'autor.

El personatge principal és un estafador que ha conegut Freud i que, enfrontat a una crisi d'identitat, decideix escriure les seves vivències. Es tracta del capità Simone Simonini, un piamontès resident al 1897 a la capital francesa, que des de molt jove es dedica a l'art de crear documents falsos.

El capità s'inspira en els folletons de Dumas i Sue -de fet l'obra d'Eco es pot considerar un homenatge a aquest tipus de novel·la, pròpia de l'època- per donar fe de complots inexistents, fomentar intrigues o difamar les grans figures de la política europea. I ho fa treballant sempre al servei del millor postor, des del govern italià fins a França o Prússia, passant inclús per Hitler.

Un intel·lectual i escriptor de prestigi internacional

Umberto Eco (Alessandria, Itàlia, 1932) critic literari, escriptor i semiòleg de renom internacional, actualment és titular de la càtedra de Semiòtica i director de l'Escola Superior d'Estudis Humanístics de la Universitat de Bolonya. El seu primer assaig va ser Apocalípticos e integrados (1964) i amb el pas del temps la tasca que ha portat a terme en aquest gènere literari ha consolidat el seu prestigi com a destacat pensador atent a l'actualitat.

El 1980 va obtenir un gran èxit amb El nombre de la rosa, una novel·la que el va convertir en un autor molt apreciat tant per la crítica com pel gran públic. La van seguir El pèndulo de Foucault (1988),  La isla del día de antes (1994), Baudolino (2001) i La misteriosa llama de la reina Loana (2003).

En l'àmbit de l'assaig i la filosofia, Umberto Eco ha escrit bàsicament sobre semiòtica, lingüística, estètica i moralitat. La seva obra està recollida a l'editorial Lumen, que ara ha publicat  El cementerio de Praga, i que es pot trobar també en català de la mà de Rosa dels Vents.