José M. Micó, professor del Departament d'Humanitats de la UPF, ha guanyat recentment el  premi internacional Diego Valeri per la traducció a l'espanyol d' Orlando furioso, obra del poeta italià Ludovico Ariosto. Aquest guardó, que forma part del prestigiós premi Monselice, instituït l'any 1971, s'atorga a la traducció d'una obra literària italiana a qualsevol llengua estrangera.

Amb la traducció d' Orlando furioso, publicada per la col·lecció Biblioteca de Literatura Universal d'Espasa Calpe, Micó ha recuperat una obra que feia més de 120 anys que no es traduïa, i ha aconseguit un text legible, musical i àgil en la ironia.

Orlando furioso és un clàssic del Renaixament italià, que Ariosto va començar a escriure l'any 1505, i que constituïa una continuació de l'obra de Matteo Maria Boiardo Orlando enamorado. A Espanya va gaudir d'una gran popularitat, que es va mantenir fins als segles XVI i XVII, i fins i tot el mateix Cervantes en fa referència a la seva obra El Quixot.

El tema central del poema és la fúria d'Orlando, noble cortesà carolingi que pateix un amor no correspost per part de la bella Angèlica. El poema es dobla i desdobla en diferents línies narratives, que se superposen al llarg dels cants.

José M. Micó (Barcelona, 1961), doctor en Filologia Hispànica per la UAB l'any 1989, actualment és professor de literatura espanyola i europea a la Facultat d'Humanitats de la UPF. A més, dirigeix el grup de recerca Seminari d'Edició de Textos, coordina la càtedra UNESCO de Cultura Iberoamericana i és membre de l'Institut Universitari de Cultura (IUC). Les seves principals línies d'investigació són l'edició crítica de textos, la literatura dels segles XVI i XVII i els problemes formals de la poesia.

Micó és editor del llibre Don Quijote en Barcelona, publicat el 2004 per l'editorial Península. És autor d'una edició del Guzmán de Alfarache (1987), de diferents poesies de Góngora i del volum De Góngora (2001). També ha editat i traduït obres clàssiques italianes, com les Sátiras de Ludovico Ariosto i De remediis, de Francesco Petrarca (1999). En dates recents, ha aparegut també la seva versió de les Páginas del Cancionero, d'Ausiàs March.

La seva obra pròpiament literària consta de tres llibres de poesia: La espera (Premi Hiperión, 1992), Camino de ronda (1998) i Verdades y milongas (2001).