Peter Sloterdijk, catedràtic de Filosofia i Estètica i rector de l'Escola d'Art i de Dissseny de Karlsruhe (Alemanya) i un dels filòsofs més originals i provocadors de l'actualitat, ha estat el convidat de la V Lliçó d'Humanitats Miquel Batllori, l'acte que ha inaugurat el curs acadèmic 2013-2014 de la Facultat d'Humanitats.

Sota el títol "Una conversa sobre el pensament i el món contemporani amb el filòsof Peter Sloterdiijk", l'acte ha tingut lloc avui  29 d'octubre, a les 11.00 hores, a l'auditori del campus de la Ciutadella, presidit per Jaume Casals, rector de la UPF, i retransmès en directe per la web de la Universitat.

Després d'una benvinguda a càrrec de Josep Maria Castellà, degà en funcions de la Facultat d'Humanitats, Javier Aparicio, delegat de Cultura de la UPF, ha presentat el ponent. Seguidament, s'ha iniciat la conversa, en la qual Peter Sloterdijk ha estat acompanyat per Victòria Cirlot i Fernando Pérez-Borbujo, docents de l'àmbit del pensament de la Facultat, un debat que ha enllaçat amb el parlament de clausura a càrrec de Jaume Casals.

Peter Sloterdijk (Karlsruhe, Alemanya, 1947), format en l'òrbita de l'Escola de Frankfurt, cursa estudis de Filosofia, Germanística i Història a les universitats de Munic i Hamburg, i es doctora en aquesta darrera institució l'any 1975, amb una tesi sobre literatura i organització de les experiències vitals. Aviat s'allunya del que ell va anomenar "ciència melancòlica" i viatja a l'Índia per formar-se amb un famós gurú, el mestre Osho, que li va fer canviar la seva actitud davant la filosofia.

L'any 1980 comença a treballar com a escriptor free-lance i ja des dels seus primers treballs acadèmics s'aprecia una tendència cap a l'hermenèutica poètica i l'estructuralisme: al 1983 publica en alemany Crítica de la razón cínica (traduïda al castellà per Siruela l'any 2003), una obra en què revisa la raó instrumental analitzada pels seus mestres, i que es va convertir en el llibre de filosofia més llegit i debatut a Alemanya des de la Segona Guerra Mundial.

Un món complex i híbrid més enllà de l'humanisme

Com Nietzsche, Sloterdijk està convençut que els filòsofs contemporanis han de pensar "perillosament" i deixar-se endur per la " hipercomplexitat": han d'abandonar el món nacionalista i humanista (una utopia ingènua, de domesticació humana mitjançant la lectura) i abraçar un horitzó més ampli, ecològic i global.  

Sloterdijk, que es defineix a si mateix com a "hiperbòlic", refusa l'existència dels dualismes, que formen part d'una "visió paranoica" (cos/ànima, subjecte/objecte, cultura/natura), i creu que les interaccions de tots aquests elements, " espais de convivència", juntament amb els avenços tecnològics, creen una realitat híbrida.

Així, les idees de Sloterdijk fan referència a un "posthumanisme" i busquen integrar els diferents components que han estat, segons ell, erròniament separats els uns dels altres. En conseqüència, el filòsof proposa la creació d'una " constitució ontològica" que incorpori totes els éssers (humans, animals, plantes) i les màquines.

L'obra més ambiciosa de les més de 30 que ha escrit és la seva trilogia Esferas, composta per Burbujas, Globos y Espumas (publicades per Siruela els anys 2003, 2004 i 2006, respectivament), en què desenvolupa una fenomenologia de l'espai que ell va anomenar "esferologia".

Altres obres destacables que ha signat són El arbol mágico (Seix Barral, 1986), i els seus llibres d'assaig El pensador en escena (Pre-Textos, 2000), Eurotaoismo (Seix Barral, 2001), Extrañamiento del mundo (Pre-textos, 1998, premi Ernst Robert Curtius, 1993) i El desprecio de las masas (Pre-textos, 2002).

Va ser després de la publicació del seu llibre Normas para el parque humano  (Siruela, 2003) que es va obrir un debat mediàtic sobre el concepte i contingut de l'humanisme que incloïa: diversos suplements literaris del país van interpretar que l'autor utilitzava en aquest assaig una retòrica feixista i plantejava una nova selecció genètica com a dominant cultural.

Sloterdijk va acusar el filòsof Jürgen Habermas, supervivent de l'Escola de Frankfurt, d'haver instigat aquesta polèmica, i li va adreçar una carta publicada al diari Die Zeit, en la qual li retreia que se li negava la possibilitat de discutir des d'una posició simètrica (un principi fonamental de la teoria de l'acció comunicativa de Sloterdijk).

Professor universitari amb múltiples interessos

A banda de la seva faceta com a investigador i docent universitari, que és una mostra del seu didactisme i enciclopedisme (el 1992 comença la seva etapa com a professor de filosofia i teoria dels mitjans de comunicació a l' Escola d'Art i de Disseny de Karlsruhe, de la qual és nomenat rector l'any 2001) els interessos de Peter Sloterdijk són amplis i diversos.

En aquest sentit, ha aprofundit en disciplines com ara la música, la psicoanàlisi, la poesia (sobretot la francesa), l' art contemporani, l' antropologia o els afers polítics: en referència a aquest darrer àmbit, ha escrit obres com En el mismo barco (Siruela, 1994) o Si Europa despierta (Pre-textos, 2004), en la qual es mostra partidari d'una Europa sòlida i no sotmesa a les potències exteriors.

Enfront l'academicisme d'altres pensadors, Peter Sloterdijk estudia i escriu des de fa temps sobre els mitjans de comunicació, amb els quals col·labora assíduament. Així, és un columnista habitual de la premsa escrita i entre els anys 2002 i 2012 va ser un dels presentadors de l'espai Im Glashaus: Das Philosophische Quartett, un magazín del canal de televisió alemany ZDF centrat en discutir en profunditat les claus de l'actualitat.

En el camp artístic, és l'autor del llibret operístic "Babylon", que a partir del 2012 (hi ha sessions programades fins al 2014) La Fura dels Baus va començar a interpretar a la Bayerische Staatsoper, l'òpera estatal de la ciutat de Munic.