No cal remuntar-nos molt enrere en el temps per fer valdre l'obra teòrica i fílmica de Jean-Louis Comolli, un cineasta que ens ha deixat fa unes setmanes. Només amb els seus últims llibres i films ja trobem motius sobrats per tenir la garantia de la seva presència continuada entre tots els que aprenem a entendre la complexitat de les imatges. Comolli ens ha mostrat amb un gran nombre d'exemples, de quina manera els models de posada en escena són capaços de transmetre ideologia visual, sigui en els assassinats ritualitzats del Daesch, en la manera que un cineasta té de filmar l'enemic i la relació que s'estableix entre el filmat, el que filma i la càmera, o en els processos de recerca sobre com eixamplar el concepte de cinema documental cap a noves formes i noves cal·ligrafies. La particularitat de Comolli, i la seva grandesa, ha estat combinar de manera natural aquestes reflexions teòriques amb les seves pròpies pràctiques fílmiques, que moltes vegades han esdevingut obres mestres assagístiques del cinema del real, al voltant de la política, de la crítica als mitjans, de la democràcia participativa, de la pràctica artística o dels processos de creació. Les seves obres han marcat tendència en el camp de la reflexió sobre la complexitat.

Des de la UPF tenim un deute enorme amb Jean-Louis Comolli. Quan es va fer el primer pla d'estudis de Comunicació Audiovisual, l'any 1993 amb Josep Gifreu com a degà, es va incorporar una assignatura que ha fet fortuna: Documental de Creació. Era una manera d'anunciar que aquesta tendència artística i analítica seria un dels puntals dels nous estudis. I per fer-ho possible, vam demanar a  Comolli que es fes càrrec de l'assignatura en el moment inicial, per donar-li caràcter i marcar-ne l'orientació. Tot i viure a París, Comolli va entendre l'abast estratègic de la proposta i s'hi va comprometre, viatjant cada setmana de Paris a Barcelona per impartir aquest curs. El resultat d'aquests anys va ser esplèndid. La cineasta Carla Subirana, que en va ser alumna en aquelles primeres promocions, ho recordava en un missatge en saber de la seva mort : 'Per a mi la seva assignatura va ser el descobriment de com mirar, aprendre a qüestionar les imatges i veure a través d'elles. Esperar i observar. Infinitament agraïda al seu coneixement. Amb els anys pots entendre les petjades que algunes persones deixen en el camí'

Quan l'any 1998 es va engegar el Màster en Documental de Creació, Comolli va ser un dels tres primers cineastes que hi van participar, conjuntament amb José Luis Guerin i Joaquim Jordà. El film que Comolli va dirigir acompanyat d'alguns dels estudiants del Màster, Buenaventura Durruti, anarquista, produït per Paco Poch i protagonitzat pel grup teatral Els Joglars, és una obra fonamental en integrar la reflexió política, la permanència dels ideals i el procés de creació d'un espectacle que integra totes les paradoxes. Anys més tard, Comolli dubtava de si havia estat capaç de transmetre als seus estudiants en aquell film alguna cosa més que els dubtes creatius. Però els testimonis d'aquests joves creadors i creadores, que després han desenvolupat una gran carrera en el camp del documental, li van fer entendre el que realment havia passat: que la transmissió creativa era possible i que una nova forma de relació entre cineastes de diverses generacions estava apareixent com un patrimoni del documental de creació, al qual Comolli va servir fins al final de la seva vida.

Jordi Balló

Director del Departament de Comunicació

Director del Màster en Documental de Creació