El divendres 25 d’octubre, Lucía García-Carretero va defensar la seva tesi doctoral titulada “The Use of Twitter in Online Political Communication. Barcelona en Comú Case Study during 2015 City Council Election” i dirigida pel Dr. Javier Díaz Noci. La defensa de tesi es va realitzar davant del tribunal format per la presidenta Dra. Eva Campos Domínguez de la Universidad de Valladolid; el secretari Dr. Rafael Pedraza Jiménez de la Universitat Pompeu Fabra; i el vocal Dr. Marc Esteve del Valle de la University of Groningen.

La tesi doctoral neix de l’interès per Barcelona en Comú de García-Carretero, en tant que és un subjecte polític vinculat en essència al moviment social del 15M, i que sorgeix arran de la crisi econòmica global, juntament amb el conjunt de mobilitzacions socials que l’acompanyen i la capitalització d’aquest descontentament social per part de diversos partits polítics, com el cas estudiat.

Aquesta tesi per compendi està organitzada a partir de quatre nivells d’anàlisi, partint de la premissa que Twitter no és un element aïllat, sinó que s’emmarca en l’ecologia dels mitjans de comunicació. En primer lloc, la tesi compta amb un estudi de la xarxa, el comportament i els actors que participen en la mateixa. En segon lloc, identifica i analitza el missatge electoral, formal i informal. El tercer nivell d’anàlisi es basa en el paper de Twitter en una campanya online coordinada, és a dir, sobre com aquest actua com a font d’informació, però també com a intermediari per a les pàgines webs dels partits polítics. Finalment, el quart nivell d’anàlisi correspon a tres entrevistes a persones dels equips de comunicació dels partits, amb l’objectiu d’analitzar el per què sobre les diferents estratègies polítiques.

Per fer-ho, s’han analitzat i comparat les informacions extretes de 1.850 tuits, combinant tècniques qualitatives i quantitatives. L’abordatge de Barcelona en Comú com a cas d’estudi, en tant que partit polític populista en termes teòrics però no mediàtics, planteja la triangulació de tres tècniques: Social Network Analysis, entrevistes semi-estructurades en profunditat i anàlisi de contingut.

Les conclusions finals de la tesi destaquen que l’aproximació qualitativa a l’objecte d’estudi ha estat fonamental per identificar diferents patrons de comportament a nivell micro, que han permès entendre amb profunditat el “què” i el “com” actuen les estratègies de comunicació en el context dels missatges, a més de conèixer-les en profunditat. En definitiva, la triangulació metodològica ha permès entendre la complexitat de la xarxa de Twitter i el seu ús per part de Barcelona en Comú. Un cop finalitzada la defensa, el tribunal va intervenir amb diferents comentaris, recomanacions i preguntes, a les quals la ja Doctora va poder respondre per concloure amb èxit la seva defensa de tesi.