Atrás

Chantal Poch Rodrigo defensa tesi sobre motius i arquetips del “món caigut” en Werner Herzog, Terrence Malick i Andrei Tarkovski

Chantal Poch Rodrigo defensa tesi sobre motius i arquetips del “món caigut” en Werner Herzog, Terrence Malick i Andrei Tarkovski

11.01.2021

 

El passat 11 de desembre, la doctoranda en Comunicació Chantal Poch Rodrigo va defensar la tesi “Cineastes d'un món caigut. Una interpretació de l'obra d'Andrei Tarkovski, Werner Herzog i Terrence Malick”, dirigida per el Dr. Ivan Pintor Iranzo. Amb un tribunal format pel Dr. Xavier Pérez Torio (UPF) com a president, el Dr. Gino Frezza (Università degli Studi di Palermo) com a vocal, i el Dr. Luis Vives-Ferrándiz Sánchez (Universitat de València) com a secretari.

El treball, tal com indica el títol, està centrat en la filmografia dels directors Tarkovski, Herzog i Malick. No es trata d’una anàlisi de les particularitats de cadascun dels directors, sinó que s’hi aplica una metodologia de cinema comparat a través d’una sèrie de conceptes, motius visuals i arquetips que travessen l’obra d’aquesta tríada de directors, al voltant de la qüestió d’una relació deteriorada entre ésser i món. 

Amb caràcter interpretatiu, l’estudi de Poch Rodrigo es basa en la iconografia i està marcat per una intenció interdisciplinària, bevent de l’antropologia, la filosofia, la història de l’art i la teologia. Comptant com a framework amb els conceptes de “ferida original”, “nostàlgia de l’absolut”, “nostàlgia dels orígens” i “unitat perduda”, Poch identifica en les obres dels tres autors un interès per la dinàmica entre home i món, ambdós en estat “caigut”: el primer definit per un sentiment de pèrdua intrínsec i una enyorança que el mou fins a la soledat i la incomunicació, i el segon, que moltes vegades s’associa a un imaginari de ruïnes o bé es divideix entre el seu caràcter natural i el seu costat tecnològic, modern i artificial.

En el pla estètic, Poch identifica un gran interès dels tres directors en l’experiència, en la voluntat d’aproximació del personatge a la naturalesa i en el seu distanciament dels altres individus. Aquest fet es manifesta tant a nivell compositiu (jocs d’escala, trobats en la magnificació del paisatge i la miniaturització del personatge, o en les desavinences visuals entre personatges en diàleg), com a nivell de motius visuals (en l'èmfasi hepàtic del gest de contacte amb la terra o la pluja). En aquest sentit, Poch reconeix les diferències estilístiques entre els tres autors, amb Tarkovski com a cineasta de la sensació, Malick com a un de l’accident, i Herzog com a un d’allò físic. 

Així doncs, des d’una priorització de l’experiència humana i un rebuig de la raó científica i la religió institucionalitzada, Poch considera que aquesta tríada d’autors proposa, al llarg de les seves obres, una revisió del concepte de progrés i una necessitat de veure el món de manera diferent, amb altres ulls. 

Multimèdia

Multimedia

Multimedia

Categorías: