Gracias a todos/as las participantes y a los miembros del jurado del concurso  (Júlia Castellano, Montserrat Escartín y Laura Fernández). 

I Concurso UPF-CAE de microrelatos antiespecistas

Microrelato ganador: 

1. “La Boira” (Anna Costa)

Aquella boira havia existit sempre. 

Els pares, emboirats, criaven als fills dins la seva influència. Ho havien après dels seus propis pares que, emboirats, no s'adonaven de la seva existència. 

Ell feia temps que l'havia descobert, i també l'essència del mal que feia: amb aquella boira dins dels cervells, es protegien privilegis dels semblants i es menystenien drets dels diferents. 

Pells, ossos, dents... Ell va saber que totes aquestes coses eren intranscendents. Això va aprendre quan mirant els ulls d’una vaca hi va trobar un cor igual al seu. 

Finalistas:

2. “Caldo” (B¡Gonzo)

El día que yo nací el cerdo llevaba muerto quince años y una gallina moría de vieja en la puerta de casa. 

Javi crió a Martín. Luego se escondió, lloró su muerte inevitable, insultó a su asesino y escogió el caldo al hambre. Años más tarde le escuché decir que quien es capaz de clavar un cuchillo en el cuello de un animal, es capaz de clavarlo en la espalda de una persona. 

El día que rechacé el caldo, Javi asintió orgulloso con la cabeza: había educado una criatura incapaz de coger un cuchillo. Y no iba a pasar hambre. 

3. Empate entre:

“Greyhound” (Frankie)  

Had she been spineless, her back would not have arched and stretched itself in the countdown of the chase, and the fragile cage of bones that treasured her heart would not have been canvased by that diaphanous brindle coat, textured with the lesions with which he had stylized his love. Her sharp contour would have slipped out the noose as if it were greased, and the quiet tree on which she had been a struggling leaf would not have had to self-amputate. Grow into an octopus next time around, thought the child that last saw her speeding terror at dusk. 

“Entre semana”  (H. H. Smith)

Dimarts tornà a passar davant l'escorxador: altres aus esperaven el seu torn i sentí un odi punyent i sagnant que li feu desitjar una pluja de fòsfor blanc sobre els camioners i els treballadors que usaven les mànegues per eliminar la insuportable ferum dels animals. A l'institut demanà un Pu'er amb llet de civada i bastonets de pa. Més tard va comprar un formatge vegetal caríssim, un quilo d'Heura, quefir d'aigua, gominoles sense gelatina, alvocats de Màlaga i unes sabatilles cruelty free que netejaven els oceans. 

Dimecres tornà a passar davant l'escorxador: aquest cop imaginà una pluja de napalm. 

4. “Free” (George Fisher)

At last, I am free. After years of confinement, I have accomplished the unthinkable, I have escaped. Only now can I face who is living outside, and they have to face me. Our faces meet, no longer separated by walls of words and bricks. In this moment, our identities collide and collapse. Both of us lose our secured spaces on either side of the wall. The lines are getting blurred, the rain starts dripping, the earth holding us gets muddy. In this terrain of uncertainty we wonder together who we really are. 

5. “Despertar” (Nelbitel)

Subí hasta que el punto de luz cubrió todo mi cuerpo. Logro ver a mi familia, no así sus rostros que se tornan cada vez más difusos, distantes. Algo me oprime el pecho, me da vueltas la cabeza; no puedo moverme, lo intento pero algo me lo impide, como en aquellas oscuras pesadillas que me asecharon alguna vez. Y como en aquellas ocasiones, lucho por despertar, daría cualquier cosa por despertar. Doy bocanadas sin éxito, tengo miedo. 

De la nada, un incontenible deseo comienza a invadir mis pensamientos: quiero despertar y nadar a aquellos instantes en los que podíamos respirar.