Josep Fontana, professor emèrit de la UPF, va ser investit doctor honoris causa per la Universitat de Girona, en una cerimònia acadèmica que va tenir lloc ahir, 14 de març, a l'auditori del Centre Cultural de la Mercè de la institució gironina.

En el mateix acte també van rebre la distinció Jordi Nadal, catedràtic emèrit d'Història i Institucions Econòmiques de la UB i doctor honoris causa per la UPF des del 2 de noviembre del 2010, i Ramon Garrabou, professor emèrit de la UAB.

Els padrins dels doctorands van ser Rosa Congost (de Josep Fontana), Antonio López (de Ramon Garrabou) i Joaquim Nadal (de Jordi Nadal), que es van encarregar de glossar la seva trajectòria.

La seva candidatura es va presentar conjuntament des de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials, la Facultat de Lletres i l'Institut de Recerca Històrica i després va ser estudiada i ratificada pel Consell de Govern de la universitat.

"És un orgull i una satisfacció poder-los incorporar al claustre de mestres", va subratllar la rectora de la UdG, Anna Maria Geli, que va destacar la seva vinculació amb la universitat gironina des de la seva creació així com el seu "magisteri excepcional" en cadascuna de les seves especialitats.

"És gairebé de justícia aquest reconeixement de la universitat", va afegir la rectora, satisfeta també perquè ho havien acceptat. Tots tres són figures "molt rellevants" en les seves especialitats i també formen part de la història d'aquesta universitat i dels seus inicis. Va posar l'exemple de Josep Fontana, que va fer la primera conferència inaugural de la UdG ara fa més de vint anys (el 1992).

Un dels més grans renovadors de la historiografia catalana i espanyola

Josep Fontana Lázaro (1931) és doctor en Història per la Universitat de Barcelona (1970) i professor emèrit de la UPF, en la qual va exercir com a catedràtic d'Història i Institucions Econòmiques des del 1991. Anteriorment, va ser professor i catedràtic de les Universitats de València (1974-1976) i Autònoma de Barcelona (1976-1991).

Va dirigir l'Institut Universitari d'Història Jaume Vicens Vives (1991-2002) de la Pompeu Fabra, institut que ell mateix fa fundar a partir dels fons de la seva biblioteca i dels seus arxiu personals. Altres càrrecs acadèmics que ha ocupat al llarg de la seva trajectòria són els de vicerector i degà a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Deixeble de Ferran Soldevila i de Jaume Vicens Vives, Fontana és reconegut com un dels més grans renovadors de la historiografia catalana i espanyola sota el franquisme. Des de la publicació de la seva tesi doctoral, "La quiebra de la monarquía española", el 1971, la seva obra ha merescut el reconeixement unànime de la professió, tant pel seu contingut concret com pel valor de model historiogràfic que ha inspirat i obert camins a generacions senceres d'historiadors i historiadores.