Article d'opinió publicat a l'Ara el 20 de maig de 2022

L’economia és una ciència social. Tot i els models macroeconòmics complexos i les contínues previsions de creixement ajustades al decimal, la seva evolució també està influïda per les expectatives, deliris i empanades de la societat, o dels líders polítics. La inflació, per exemple; si acceptem comprar més cars fins i tot aquells productes que no tindrien per què encarir-se, aleshores estem contribuint a fer que es mantingui elevada.

Estem vivint moments contradictoris en què, d’una banda, hi ha abundant liquiditat que permet un alegre consum postpandèmic acompanyat de bons nivells d’ocupació i, d’altra banda, dificultats energètiques i problemes de subministrament que restringeixen l’oferta i fan pujar els preus. Davant d’aquesta situació, la meitat dels economistes creuen que cal intervenir apujant el tipus d’interès per ajudar a reduir la demanda, en línia amb l’estratègia de la Reserva Federal dels Estats Units. Mentrestant, l’altra meitat creuen que és només qüestió de temps que la inflació torni a estabilitzar-se en xifres baixes, perquè ella mateixa provocarà que es moderi el consum, i que apujar el tipus d’interès podria provocar que l’economia es refredés massa ràpidament. Aquest és el model que defensa la ministra d’Economia, Nadia Calviño: intervenir amb mesures més quirúrgiques centrades en la reducció del preu de l’energia. 

[Seguir llegint]