Article publicat a l'Ara el 30 de novembre de 2024

En 20 anys hem passat d’un entorn que incubava una gegantina bombolla especulativa –és a dir, no justificada per la demanda final– en el sector de la construcció d’habitatge a un altre on un augment demogràfic notable, i en grau més baix la pressió turística, han impulsat una demanda d’habitatge que ha crescut amb força. Però on, en canvi, es construeix poc. En conseqüència, els lloguers pugen i posen en grans dificultats la població amb menys ingressos (excepte els que ja són propietaris). És avui prou reconegut que el problema de l’habitatge a Catalunya és greu. Certament n'hi ha d’altres, com la sequera o el canvi climàtic, també greus. Però a diferència de la sequera (les reserves d’aigua donen períodes de respir), l’angoixa que genera l’habitatge és contínua i persistent. I a diferència del canvi climàtic, el nostre repte d’habitatge és exclusivament nostre. Contenir les emissions de CO2 al món només es pot resoldre amb un pla d’àmbit global. Nosaltres podem contribuir amb el que ens tocaria en aquest pla, fins i tot ho podem fer encara que no tots ho facin. Però no tindria sentit que assumíssim més responsabilitat de la que ens toca. No ens correspon compensar el que no fan els altres. D’altra banda, una impossibilitat, donada la nostra mida.

Seguir llegint