En un buit dins de l'ocupada agenda de Anjana, ens rep mitjançant videollamada amb un càlid somriure. No obstant això, ni tan sols la combinació de la seva labor com a docent en diverses universitats, d'una banda, i com a traductora autònoma, per un altre, li ha impedit treure temps per a col·laborar com a voluntària en Dons del Món, una trobada de coaching setmanal que treballa amb dones en situació de vulnerabilitat. “Canviar el món és difícil, però incidir en l'entorn que t'envolta és inevitable”, explica Anjana, “l'única cosa que necessites és voluntat”.

“Canviar el món és difícil, però incidir en l'entorn que t'envolta és inevitable”, explica Anjana, “l'única cosa que necessites és voluntat”

Els començaments de la seva carrera professional es remunten a la seva Llicenciatura en Traducció i Interpretació, especialitzada en anglès i francès, en la Universitat d'Alacant, a la qual va seguir un doctorat en la mateixa universitat i un Màster en Traducció Audiovisual a la Universitat Autònoma de Barcelona. D'aquesta manera, començava a encaminar-se cap a la qual avui, i des de fa catorze anys, és la seva professió, traductora audiovisual freelance. Paral·lelament, Martínez Tejerina té una llarga trajectòria en el món de la docència com a professora associada en el Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge i professora de subtitulació en el Postgrau de Traducció Audiovisual de la UPF Barcelona School of Management.

Durant tot aquest temps, Martínez Tejerina ha anat conreant un perfil polifacètic pel que respecta a la seva faceta com a traductora. A pesar que s'especialitza en l'audiovisual, també ha realitzat traducció editorial, tant de ficció (per a Alfaguara) com de no ficció (per a Loft Publications). Pel que respecta a l'audiovisual, és bastant probable que entre les pel·lícules o sèries que hagin vist es trobi algun dels treballs de Martínez Tejerina, ja que la llista de llargmetratges que ha traduït o revisat és interminable. També ha treballat com a traductora en sèries, com Numb3rs i MacGyver, i en videojocs.

Quan li preguntem a Martínez Tejerina sobre el que més gaudeix en el seu treball com a docent, ens respon que és “el contacte directe amb els alumnes i alumnes”. La traductora i professora assegura que aprèn constantment de les seves idees i de la seva manera de veure el món. Això li permet sortir del que els professionals del seu sector diuen la ‘traducueva’: “entrar a l'aula és com un bufo d'aire fresc que em permet tornar a la realitat i relacionar-me amb les generacions futures de traductors i traductores. El que aprenc en les classes ho aplico a les meves traduccions i viceversa”.

El voluntariat com a forma de justícia social

En la seva cerca d'una manera de col·laborar, Martínez Tejerina es va topar amb una associació que encaixava a la perfecció amb el que ella buscava. “Barcelona Actua és una organització que no és asistencialista, sinó empoderadora i horitzontal”, explica la professora, “al final ens acabem donant suport els uns als altres, és una família en la qual tots tenim ganes d'ajudar”. Aquesta fundació treballa amb diversos col·lectius, des de dones i nens migrants fins a persones sense llar, i duu a terme una infinitat d'activitats diferents. A més, Anjana destaca que aquesta fundació té una gran flexibilitat: “en un primer moment vaig pensar que seria difícil pels meus horaris de treball en la universitat, però el voluntariat s'adapta a les possibilitats dels participants”.

“Vaig trobar una associació que encaixava a la perfecció amb el que buscava: no és asistencialista, sinó empoderadora i horitzontal”

Ja sigui puntual o regularment, en línia o offline, ajudar és possible. Per això mateix, Martínez Tejerina anima a tots els que sentin aquesta necessitat de contribuir a la societat a provar alguna de les activitats que organitza la fundació. “Totes les activitats estan en la web i en l'app, sobre la base de la seva disponibilitat podran triar el que millor encaix”, explica amb gran il·lusió, “a més, el primer dimarts de cada mes s'organitzen les Bac benvingudes, sessions informatives sobre la fundació i la seva organització”.

Dins de la fundació, Martínez Tejerina va aprofitar els seus coneixements com a traductora per a col·laborar com a voluntària en integració lingüística, i més tard, va passar a formar part del grup Dones del Món del Raval, en el qual és voluntària i co-coordinadora. Es tracta d'una trobada setmanal de coaching grupal que treballa l'autoestima i fomenta llaços de suport mutu entre dones que es troben en una situació de vulnerabilitat. Cada setmana realitzen una activitat diferent, ja sigui física, com a zumba o ioga, d'autocures o el que denominen ‘avui ensenyo jo’, “una activitat que permet que cada dona ensenyi al grup alguna cosa que sàpiguen fer i gaudeixin fent, des de cuina típica fins a tatuatges de henna”.

A pesar que aquest tipus de voluntariat, també flexible per als assistents, comporta algunes dificultats, com aconseguir una regularitat o els obstacles de l'idioma, Martínez Tejerina assegura que tot aquest esforç, que moltes vegades sembla no donar fruits, es compensa en un solo segon. La professora recorda una anècdota del començament del seu voluntariat, quan preparar les classes se li feia caòtic perquè mai sabia com seria l'assistència a la classe: “en una sessió en la qual jo no estava gens convençuda de l'èxit d'aquesta, una dona em va dedicar un somriure que em va commoure i em va donar el seu agraïment sincer”, compte mentre se li escapa un somriure, “quan algú et dóna les gràcies de cor, tot aquest esforç val la pena. Sempre.”

“sóc conscient de la meva situació privilegiada i de les injustícies que es produeixen en la nostra societat i el mínim que puc fer és intentar aportar el meu gra de sorra”.

L'objectiu d'aquestes activitats és donar eines que puguin ajudar a les dones en el seu dia a dia, dotar-les d'un espai en el qual es puguin sentir a gust i crear una xarxa de sororitat. “Per a mi, és un acte de justícia, no de solidaritat”, revela Martínez. “Sóc conscient de la meva situació privilegiada i de les injustícies que es produeixen en la nostra societat i el mínim que puc fer és intentar aportar el meu gra de sorra”. La professora ens conta que fins i tot molts dels immigrants que van a classes de castellà després són voluntaris donant menjar als sense sostre, per això anima a tot aquell que vulgui a col·laborar: “tots podem ajudar en alguna cosa. No hi ha res més gratificant que ajudar a algú que ho necessita.”. Ella, confessa entre riures, que està “esperant poder jubilar-se per a poder dedicar el seu temps a altres projectes de voluntariat”.