“M'agrada dir que estic fent una recerca doctoral en neurociència cognitiva des d'una mirada tècnica i enginyeril”, assegura Irene Vigué-Guix, i afegeix que “em sento afortunada de poder estar becada per l'estat i comptar amb el suport del Multisensory Research Group - MRG i la família del Center for Brain and Cognition (CBC)”, que forma part del DTIC.

​“M'agrada dir que estic fent una recerca doctoral en neurociència cognitiva des d'una mirada tècnica i enginyeril”

La seva recerca se centra en crear un pont entre l'activitat elèctrica del cervell i el comportament d'una persona mentre realitza una tasca cognitiva, com per exemple d'atenció o percepció. Per fer-ho, explica, “he dissenyat un sistema basat en una interfície cervell-ordinador (Brain-Computer Interface, en anglès) que enregistra l'activitat cerebral a temps real d'una persona de forma no-invasiva a través d’elèctrodes”. Aquest sistema “permet entreveure, a través d'una sèrie de computacions i anàlisis, quin és ‘l'estat del cervell’ més receptiu per poder enviar informació -per exemple, un estímul o un flash visual- a la persona perquè la percebi en un moment òptim”. Aquest enfocament de la recerca “permetria enviar informació en el moment en què el nostre cervell està preparat per rebre-la i no hi ha pèrdues”, remarca Vigué.

“he dissenyat un sistema basat en una interfície cervell-ordinador que enregistra l'activitat cerebral a temps real d'una persona de forma no-invasiva a través d’elèctrodes”

La idea és, com explica la investigadora, “utilitzar aquest sistema per posar en pràctica part de la teoria de la neurociència cognitiva respecte a la relació entre els diferents ritmes del cervell i algunes funcions cognitives.” Per exemple, “es parla molt de com el ritme alfa de l’activitat cerebral, -una freqüència baixa de 8-12Hz molt prominent quan tanquem els ulls i estem relaxats-, està relacionada amb l'atenció i la percepció”. El que fa la Irene és “buscar estudis ja realitzats de neurociència cognitiva on s’hagi trobat una relació entre les característiques de l’activitat ondulatòria del cervell (com per exemple, l’amplitud de la senyal i el ritme o freqüència específica) i el comportament o resposta d’una persona (per exemple, el temps de reacció o l’exactitud de la resposta)”.

Una de les coses que més li agrada de la seva feina és que “pel grup de recerca, és molt important el concepte de "bona ciència" i promovem que la recerca sigui el més transparent possible, fent anàlisis prèvies per saber si tenim suficient poder estadístic com per afirmar o refutar les nostres hipòtesis, escrivint pre-registres dels estudis a l'Open Science Foundation (OSF) abans d'anar al laboratori a passar els experiments, publicant en repositoris públics perquè tothom hi pugui accedir (sempre i quan sigui possible)”.  

"Pel grup de recerca, és molt important el concepte de 'bona ciència' i promovem que la recerca sigui el més transparent possible"

A banda de fer recerca, la Irene Vigué-Guix també dedica part del seu temps a la divulgació de la mateixa, element imprescindible per fer arribar a la societat la tasca que fan els investigadors. A través del blog Brain-tist, explica l’evolució de la seva feina al laboratori, comparteix recursos que considera rellevants i opina sobre camps científics del seu interès. Una tasca ingent i feta amb molta cura que va tenir el seu reconeixement el curs passat, quan va guanyar el Premi Sant Jordi 2020 de la UPF en la categoria de “Blogs, xarxes socials i pàgines web personals”.

La seva faceta més creativa 

La Irene ens explica que Eneri.Arte, que defineix com a projecte artistico-terapeùtic, va començar a rodar mentre estava fent el màster en Cervell i Cognició a la UPF. La idea va sorgir  quan “vaig decidir començar a fer teràpia de la mà d'una psicoterapeuta Gestalt-creativa, després de descobrir dins meu un buit existencial que no sabia com omplir”. Assegura que com “més indagava en mi, en la meva història, la meva motxilla i tot el que no m'havia permès sentir al llarg de la meva vida, més necessitat sentia de dibuixar-ho -perquè no trobava paraules per explicar-ho-”. El que inicialment eren il·lustracions per a l’ús i el gaudi personal, han acabat sent de domini públic a través del seu blog creatiu i el perfil d’instagram associat, @eneri.arte. Ara, ja fa tres anys que comparteix amb tothom la seva creativitat.

“vaig decidir començar a fer teràpia de la mà d'una psicoterapeuta Gestalt-creativa, després de descobrir dins meu un buit existencial que no sabia com omplir”

El projecte ha anat creixent i, a banda de fer il·lustracions afectives que reflecteixen el seu procés de creixement personal, també ha trobat noves vies d'expressió i comunicació per representar el que passa pel seu interior. Un bon exemple és la publicació del seu primer poemari il·lustrat La espiral del (des)amor, editat per Exlibric el passat mes de setembre. El llibre es pot adquirir per diferents vies, tant en format paper com en format ebook. Actualment, ja treballa per escriure la segona part del llibre.

“Sento que ambdues parts, la científica i l’artística, habiten dins meu”, etziba la investigadora, i afegeix que “malgrat podrien, aparentment, estar en conflicte -i en alguns moments ho he viscut així-, es complementen entre si i s'ajuden l'una a l'altra”. Vigué-Guix ho exemplifica: “Sempre que faig una presentació al seminari del nostre grup de recerca hi ha alguna il·lustració meva perquè dibuixar m'ajuda a baixar les idees que tinc i a plasmar-les tal com les percebo en la meva ment”. Visualitza la tesi doctoral “com un element que m’ajudi a teixir un fil conductor entre els diferents estudis que estic portant a terme i que vagi acompanyat d'il·lustracions que facilitin la comunicació i la divulgació científica”.

“Sento que ambdues parts, la científica i l’artística, habiten dins meu”

La Irene desconeix, a dia d'avui, a què es dedicarà en el futur, però afirma que “ara mateix tinc clar que estic on he d'estar i amb això en tinc més que suficient per seguir aprenent i creixent com a persona, neurocientífica i artista”. I assevera que no sap “on em portaran les meves passes ni quin camí escolliré quan acabi el doctorat. Però sé que vull seguir vibrant i fent el que més m'apassiona, seguir-me fent preguntes i fer tot el possible per obtenir les respostes, i seguir utilitzant l'art com a via d'expressió creativa i complementària a la ciència.”

Galeria fotogràfica