Adrià Silva Forés, alumne de l’Institut Lluís Companys, de Tordera, amb el treball “Fast Fashion. Estudi d’una indústria frenètica”, és el guanyador del XVIII Premi Ernest Lluch de Ciències Socials i Polítiques, convocat conjuntament per la Facultat de Ciències Polítiques i Socials de la UPF i la Fundació Ernest Lluch.

L’obra, que ha estat escollida pel jurat d’entre un total de 100 treballs presentats (set més que l’any passat), analitza l’evolució de la moda, que ha derivat fins a l’actual “fast fashion” (moda ràpida): posa el focus en com aquesta indústria aprofita i potencia les transformacions i necessitats identitàries, com genera emocions, ansietats i desitjos de consum, tot plegat acompanyat per un canvi en la gestió i organització de la producció, i amb el suport de les noves tecnologies.

El lliurament dels guardons (un primer premi de 750 euros i quatre mencions de 150 euros cadascuna d’elles) ha tingut lloc el 26 de maig, al migdia, a la sala de graus Albert Calsamiglia del campus de la Ciutadella de la Universitat, amb la presència dels estudiants, familiars, tutors, membres del jurat i altres persones vinculades a les institucions convocants.

L’acte ha estat presidit per Eva Pujadas Capdevila, vicerectora de Compromís Social i Sostenibilitat de la UPF, que ha estat acompanyada a la taula per Clara Cortina Trilla, vicedegana de la Facultat de Ciències Polítiques i Socials de la UPF, i Josep Maria Carreras Puigdengolas, vicepresident de la Fundació Ernest Lluch i president de la Comissió Acadèmica de la Fundació.

En les seves paraules d'obertura, Eva Pujadas ha recalcat que el compromís i el propòsit de les dues institucions convocants és “incentivar la recerca per promoure la transformació de la societat”. La vicerectora ha felicitat les persones participants, els tutors i tutores que han tingut a l’institut, així com el recolzament de les seves famílies, i ha volgut recordar que amb aquest guardó es vol mantenir viva la memòria de l’Ernest Lluch i ajudar a fomentar el diàleg.

Eva Pujadas: "L'objectiu d'aquest premi és incentivar la recerca per promoure la transformació de la societat”

Josep M. Carreras, de la seva banda, ha recordat que pocs anys després de la mort d’Ernest Lluch, van decidir impulsar “la idea excel·lent de premiar l’esforç investigador de la gent jove, cosa que a l’Ernest li hauria agradat, perquè bàsicament ell era un investigador”. Així mateix, ha destacat l’amplitud de les temàtiques tractades, la gran qualitat de les obres, i el fet que “premiar aquests treballs pot ajudar que els estudiants continuïn endavant, perquè ara estan ben orientats”.

Seguidament, Clara Cortina, que ha llegit l’acta del jurat, ha incidit en el fet que els treballs seleccionats, entre accèssits i primer premi, han estat cinc en lloc dels quatre previstos, degut a la gran dificultat del jurat per fer la tria. També ha apuntat que els treballs són un reflex de les preocupacions dels joves, i que enguany s’havien trobat amb nous temes, com ara la post-veritat, la guerra, la geopolítica i l’eutanàsia.

En primer lloc han recollit el guardó les autores dels treballs guanyadors de les quatre mencions, i finalment, l’autor de l’obra que ha obtingut el primer premi. Dels cinc treballs premiats, quatre pertanyen a instituts públics i un a una escola cooperativa, i quant al gènere, hi ha quatre noies i un noi.

L’acceleració de la moda cap a un futur social i ambiental poc sostenible

Segons l’acta del jurat, en el treball guanyador “Fast Fashion. Estudi d’una indústria frenètica”, d'Adrià Silva, “s’acosta a un tema que coneix de prop, la moda, amb l’objectiu d’entendre com el consumisme impulsiu i accelerat han generat una indústria frenètica i insostenible.”

El treball connecta amb els estudis del sobreconsum, que és un fenomen de gran interès en la literatura dedicada als efectes socials i ecològics de la globalització i la financiarització de l’economia. També tracta l’impacte ambiental, així com els problemes laborals vinculats (salaris baixos, horaris interminables, pèssimes condicions de salut i seguretat, treball infantil, manca de drets i proteccions).

Adrià Silva analitza diversos aspectes que han accelerat encara més aquest procés, com ara la pandèmia i els confinaments, les xarxes socials i l’aparició marques especialitzades. Segons el jurat, el treball, que es completa amb una enquesta als consumidors i tres entrevistes, “mostra com la deriva de la moda ens allunya d’un futur social i ambientalment més responsable i sostenible”.

Solitud, didàctica del franquisme, guerra civil i amor romàntic, eixos de les quatre mencions

Els treballs que han rebut les quatre mencions del Prem Ernest Lluch d’enguany, que igual que l’obra guanyadora, seran publicats a les webs de la Facultat de Ciències Polítiques i Socials i de la Fundació Ernest Lluch, són els següents:

“La solitud a la filmografia d’Icíar Bollaín” escrit per Júlia Ferrer Torrecillas, alumna de l’IES Montsoriu, d’Arbúcies. En un treball que li ha permès combinar cinema i feminisme, “dues motivacions personals fortes”, l’autora apunta que d’entrada, la solitud es pot considerar com un fenomen individual, però donada l’acceleració i les exigències de la vida quotidiana actual, s’està convertint en social. L’obra, que acaba amb una entrevista a la cineasta, aborda el tractament que fa Icíar Bollaín de la vivència de la solitud i de com la viuen de manera diferenciada homes i dones, i això, segons el jurat, “gràcies a un acurat i minuciós anàlisi de contingut dels films”.

“Memòria, Història i Ensenyament”, obra de Clàudia Bonet Aragüe, estudiant de l’IES Eugeni d’Ors, de Vilafranca del Penedès. L’autora, que se centra en la didàctica sobre el franquisme en l’Espanya actual, fa una observació crítica de la manera com s’ensenya aquesta matèria en una aula de quart d’ESO i en una altra de batxillerat d’un institut: arriba a la conclusió que en l’entorn de l’ensenyament obligatori no s’acompleix l’objectiu didàctic de donar eines als joves per desenvolupar la seva identitat i criteri propi, i sí que s’aconsegueix (parcialment) a l’etapa de batxillerat. Clàudia Bonet, que vincula aquest dèficit educatiu amb la polarització política actual, recalca la necessitat de reafirmar el coneixement de la memòria històrica i presenta una proposta pròpia de didàctica del franquisme.

 “Vides truncades:  Guerra Civil i repressió franquista a Biure d’Empordà”, fet per Janna Merino Ciruelo, alumna de l’Institut Cendrassos, de Figueres. L’autora relata la vida, la detenció, el judici i la sentència i execució de la pena de mort de cinc encausats en consells de guerra del poble de Biure d’Empordà, entre els quals es troba el seu besavi Joan Oliveras Badruna. Segons el jurat, l’autora fa una narració objectiva en la qual no tracta de donar la culpa a les “tensions socials i familiars enquistades” que hi havia en el poble, sinó que deriva la responsabilitat de “la falsedat jurídica i la ignomínia dels consells de guerra”, a les autoritats franquistes de l’època, veritables causants i executors de les represàlies.

“L’amor està en l’aire i l’aire intoxicat”, obra de Griselda Subirachs Garcia, de l’Escola Daina-Isard, d’Olesa de Montserrat. En el seu treball, l’autora, segons el jurat, es planteja un conjunt de preguntes molt pertinents a l’entorn de la construcció i deconstrucció de l’amor romàntic. Ha valorat que les autores referenciades, l’anàlisi del concepte d’amor i la seva tipologia (i mitologia), però sobretot la connexió de l’amor i les relacions socials amoroses amb el patriarcat, el capitalisme i la post-modernitat consumista, li permeten fer una redefinició de l’amor incrustada en l’esdevenidor social i polític. Per a fer-ho, utilitza grups de discussió, històries de vida, entrevistes i la creació d’una unitat didàctica.

Reflexions del jurat en l’acta del premi

El jurat de la XVIII edició del premi, atorgat al millor treball de recerca desenvolupat en l'àmbit de les ciències socials i polítiques presentat durant curs acadèmic 2022-2023 en els centres de secundària públics, privats o concertats de Catalunya, ha estat presidit per Clara Cortina, vicedegana de la Facultat de Ciències Polítiques i Socials, i format pels professors del Departament de Ciències Polítiques i Socials de la UPF Jordi Guiu, Pere Jódar i Miquel Salvador, i pels membres de la Fundació Ernest Lluch Josep Maria Carreras, Rosa Lluch i Ferriol Sòria.

En la seva acta, el jurat ha recalcat el fet que aquest premi es converteix en un pont entre la secundària i la universitat i que serveix per establir una relació i comunicació directa amb instituts, escoles, famílies i estudiants. També ha volgut fer una reflexió sobre com la irrupció de la intel·ligència artificial pot afectar la vida educativa i acadèmica, i sobre la reducció dels nivells de comprensió lectora, coneguts recentment, “que ens poden conduir cap a una societat mal comunicada i ignorant”, però contra la qual aquests treballs són una esperança. Així mateix, ha aclarit que els temes d’alguns dels treballs guanyadors (soledat, amor, moda, etc.) pot semblar que no estan inclosos en l’àmbit de les ciències polítiques i socials, però que ho estan perquè “estan tractats des d’una perspectiva crítica, amb transformacions i implicacions socials i polítiques”.