a setena edició dels Diàlegs Humanístics de la Universitat Pompeu Fabra tindrà lloc de l’1 de febrer al 15 de març. En aquest cicle de converses, la UPF obre les seves portes a la comunitat universitària i a tota la societat per divulgar i debatre, en una sèrie de set diàlegs, temes d’actualitat.

Els Diàlegs proposen l’àmbit humanístic com l’eix vertebrador i transversal d’un cicle, on s’hi tractaran tant temàtiques de cultura general com de política, història, biomedicina, ètica, filosofia, psicologia o economia. Aquestes disciplines s’obriran a debat en un format de diàleg entre dos experts que pertanyen a diferents camps del saber.

Els Diàlegs proposen l’àmbit humanístic com l’eix vertebrador i transversal d’un cicle de conferències, on s’hi tractaran tant temàtiques de cultura general com de política, història, biomedicina, ètica, filosofia, psicologia o economia.

Com explica Tamara Djermanovic, professora del Departament d’Humanitats i directora acadèmica dels Diàlegs Humanístics, la iniciativa va néixer per tres motius: “per fer difusió entre el col·lectiu de la mateixa universitat de l’expertesa que tenim i les investigacions que fem, per demostrar que tot allò que investiguem està lligat a l’actualitat i per retornar a la societat el que pensem que nosaltres podem donar”.

El cicle és una iniciativa del Departament d’Humanitats i està integrat al programa de Cultura de la UPF. Aquest programa vol contribuir al canvi social a través de la cultura, i entre les seves funcions, s’hi troben diverses activitats de divulgació, en format de producció acadèmica o dialogística.

Les set sessions tindran lloc cada dimarts a l’auditori del campus de la Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra de 19.00 a 20.00 hores, i són oberts a tots els públics. Djermanovic indica que “el públic és molt heterogeni i divers, hi ha estudiants, personal docent, gent que treballa a la Pompeu i també el públic extern, del barri”. Això es degut a que, com afegeix, “encara que parli un expert o científic, els diàlegs tenen una orientació didàctica. Nosaltres sempre demanem que parlin a un públic, que encara que en sàpiga, ho pugui entendre, i que el to i la orientació sigui divulgativa”.

Tamara Djermanovic: “Encara que parli un expert o científic, els diàlegs tenen una orientació divulgativa”

Com en les passades edicions marcades per la pandèmia de covid-19, els Diàlegs tindran un aforament presencial limitat i es podran seguir en directe a través d’internet des de la pàgina web de la UPF.  A més, els estudiants poden obtenir 1 crèdit ECTS si assisteixen a un mínim de set diàlegs i responen un test d'autoavaluació durant la setmana següent. Per assistir caldrà inscripció prèvia.

Set diàlegs, diverses disciplines

El cicle de diàlegs s’inaugurarà l’1 de febrer amb “La creació del subjecte modern: de Montaigne a nosaltres”, a càrrec de Jaume Casals, catedràtic de Filosofia a la Universitat Pompeu Fabra, de la qual ha estat rector entre el 2013 i el 2021, i Juan Malpartida, escriptor, autor de diversos llibres de poesia i ex director de Cuadernos Hispanoamericanos.

Seguiran el 8 de febrer amb “Ètica i pràctica del fotoperiodisme”, una de les dues grans novetat d’aquest any, segons indica Djermanovic. Hi participaran els fotoperiodistes Sandra Balsells, autora de Balkan in memoriam i coautora de Montreal Metropole vue par 30 grands reporters, i docent de la Universitat Ramon Llull, i Emilio Morenatti, fotoperiodista d’agències que ha cobert un gran nombre de conflictes armats. Tots dos compten amb una gran experiència en la cobertura internacional i els conflictes bèl·lics.

A la tercera setmana, el 15 de febrer, tindrà lloc el debat “Literatura i ciència: dos planetes amb òrbites que es creuen”, amb Xavier Duran, químic i periodista científic de TV3, i Núria Perpinyà, escriptora i professora de la Universitat de Lleida. El 22 de febrer, Maria Blasco, biòloga molecular, científica i directora del Centro Nacional de Investigaciones Oncológicas (CNIO), i Gema Revuelta professora del Departament de Medicina i Ciències de la Vida de la UPF i directora del Centre d'Estudis de Ciència, Comunicació i Societat, debatran sobre “Enfermedades i benestar: una misión molecular”.

“El hacker como artista moderno” serà la xerrada que tindrà lloc la cinquena setmana, l’ 1 de març. En parlaran José Luis Corazón Ardura, professor d’Art a la Facultat d’Humanitats de la UPF, i Daniel G. Andújar, artista visual dels mitjans, activista i teòric de l’art i un dels principals exponents del Net.art -internet art o art en xarxa-. A la sisena i penúltima xerrada, que tindrà lloc el 8 de març, Jaume Subirana, professor de literatura de la UPF, escriptor i traductor, i Xènia Dyakonova, poeta i traductora protagonitzaran el debat “Al principi va ser la paraula: sobre escriure i traduir”

Djermanovic destaca que “sempre intentem que dialoguin ciències socials i naturals, però aquest any tenim per primera vegada un diàleg que gira al voltant de l’arquitectura”

Finalment, el cicle de Diàlegs Humanístics tancarà amb una altra novetat. Djermanovic destaca que “sempre intentem que dialoguin ciències socials i naturals, però aquest any tenim per primera vegada un diàleg que gira al voltant de l’arquitectura”. Aquest tindrà lloc el 15 de març i s’anomenarà “Arquitectura sensible i la ciutat del futur”. Hi seran presents dues arquitectes; d’una banda,  Benedetta Tagliabue, arquitecta formada a Venècia i directora del despatx internacional d’arquitectura Miralles Tagliabue EMBT. El seu estudi treballa en els camps de l’arquitectura, el disseny d’espais públics, la rehabilitació, l’interiorisme i el disseny industrial. La seva arquitectura poètica, sempre atenta al seu context, ha guanyat premis internacionals en els àmbits de l’espai públic i el disseny. De l’altra, Jelena Prokopljević, arquitecta formada a Belgrad i investigadora especialitzada en l’arquitectura i l’urbanisme dels països socialistes com a part de la història general de l’arquitectura contemporània. La seva trajectòria professional s’ha centrat en la recerca, la divulgació i la docència.