La UPF ha començat a treballar juntament amb la Clínica Universitat de Navarra en una ampliació del projecte de recerca de l'atàxia telangièctasi (AT) que l'entitat navarresa estava desenvolupant des de 2018. Un projecte que seguirà finançat per Aefat, l'associació que agrupa més de 30 pacients a Espanya, la majoria d'ells nens i joves.

Aquesta ampliació del conveni, al qual s'adhereix la UPF, es desenvoluparà durant 18 mesos i seguirà enfocat a resoldre la immunodeficiència primària que va associada a aquesta malaltia rara que encara no té cura ni tractament. L'atàxia telangièctasi i aquesta immunodeficiència comporta hospitalitzacions freqüents i defuncions dels afectats que viuen amb aquesta malaltia neurodegenerativa, bé per complicacions respiratòries o bé per alguns tipus de càncer.

L'ampliació d'aquest projecte de teràpia gènica, denominat “autotrasplantament de medul·la òssia com a cura per a la immunodeficiència primària característica de l'atàxia telangièctasi: noves eines d'edició gènica i condicionament no genotòxic”, ascendeix a 83.000 euros. Aefat ja va invertir 150.000 euros en el projecte inicial desenvolupat entre 2018 i 2021 per la Clínica en col·laboració amb el seu centre de recerca, el Cima Universitat de Navarra.

L'atàxia telangièctasi és un dels 300 tipus d'atàxies que existeixen i provoca una greu discapacitat física progressiva. És una malaltia rara, genètica i neurodegenerativa.

Els primers resultats d'aquest projecte, ja prometedors, van ser publicats al 2019. I ara Aefat, comptant amb l'assessorament del seu comitè científic, ha posat en contacte a les dues entitats en conèixer l'existència d'una nova eina d'edició genètica per a gens d’una mida gran (com és el que conté la mutació de l’AT) que està desenvolupant l'equip de l'investigador Marc Güell a la UPF.

Com explica Felipe Prósper, director de l'Àrea de Teràpia Cel·lular i codirector del Servei d'Hematologia de la Clínica, responsable del projecte juntament amb Borja Sáez, investigador del Cima, el nou projecte conjunt defensa que “existeix una alternativa terapèutica eficaç per a solucionar aquestes complicacions, basada en el trasplantament de medul·la òssia. Però el trasplantament no s'utilitza en pacients que tenen AT per dos motius en particular. Primer, en aquests pacients no es pot aplicar la quimioteràpia i/o radioteràpia que seria necessària per a eliminar la medul·la antiga, per resultar massa tòxic. I segon, el gen ATM que causa la malaltia és molt gran, això dificulta editar o corregir genèticament aquest gen”.

Per aquests motius, la col·laboració entre totes dues entitats quedaria repartida. Per part de la Clínica: desenvolupament i ús d'eines de precisió (immunotoxines específiques de cèl·lula mare hematopoètica) que permetin realitzar el trasplantament sense necessitat d'emprar quimioteràpia. Per part de la UPF: tècniques d'edició gènica de nova generació que permeten la correcció de gens de mida gran.

Els investigadors han demostrat in vivo i ex vivo l’entrega de gens de grandària similar al de l'atàxia telangièctasi. L'objectiu és reconstituir la funcionalitat del gen en la medul·la òssia dels ratolins amb AT.

Segons detalla l'investigador Marc Güell, bioenginyer del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut i responsable del grup de recerca en Biologia Sintètica Traslacional de la UPF, “s'ha demostrat que l’alotrasplantament —el trasplantament d'un individu a un altre— de medul·la òssia restableix la funció immunològica i la prevenció del limfoma en models de ratolins. Per això, per part nostra, a la UPF estem desenvolupat una tecnologia denominada FiCAT (Find and cut-and-transfer) que combina la precisió de CRISPR-cas9 i la capacitat de transferència de gens de transposases. Hem demostrat in vivo i ex vivo l’entrega de gens de grandària similar al de l'atàxia telangièctasi. L'objectiu és reconstituir la funcionalitat del gen en la medul·la òssia dels ratolins amb AT”.

L'atàxia telangièctasi (AT o A-T) és un dels 300 tipus d'atàxies que existeixen i provoca una greu discapacitat física progressiva. És una malaltia rara, genètica i neurodegenerativa que es manifesta habitualment abans dels dos anys d'edat, tot i que hi ha afectats que han esperat fins a 10 anys per al diagnòstic perquè es confon amb altres patologies. Afecta a les funcions de diferents òrgans i provoca incapacitat de coordinar moviments, pèrdua progressiva de mobilitat (cap als 9 anys es necessita cadira de rodes), dificultat en la parla, estancament en el creixement, immunodeficiència, envelliment prematur, dificultats per a menjar, problemes en la pell i en la visió, pneumònies i altres complicacions. Els pacients són més proclius als tumors malignes (com els sarcomes, limfomes, leucèmies...).