Back L'interès de la premsa pel microbioma no es correspon amb la realitat científica

L'interès de la premsa pel microbioma no es correspon amb la realitat científica

Segons un treball d'Andreu Prados-Bo i Gonzalo Casino, investigadors de l'Observatori de Comunicació Científica, que han publicat a la revista PLOS ONE. L'estudi revela que en premsa es difonen més els estudis observacionals en humans que els mediambientals, en comparació amb la literatura científica.

12.04.2021

Imatge inicial

El terme microbioma es refereix a la composició i les funcions que duen a terme els microorganismes (bacteris, virus, fongs) que són presents en un entorn específic. Aquests microorganismes juguen un paper important en la salut dels éssers vius i del planeta. Un treball publicat a la revista PLOS ONE ha estudiat quin ressò mediàtic té la informació sobre el microbioma a la premsa generalista i econòmica internacional. Aquest ha estat un trebal d'Andreu Prados-Bo i Gonzalo Casino, investigadors de l'Observatori de Comunicació Científica de el Departament de Comunicació de la UPF.

El microbioma ha despertat un enorme interès en premsa

Els investigadors, han analitzat un conjunt de notícies que informen sobre el microbioma. Concretament s'han centrat en la versió impresa i digital de tres diaris generalistes (The New York Times, The Times i El País) i tres econòmics (The Wall Street Journal, The Financial Times i Expansión) durant un període de 12 anys (2007- 2019).

En primer lloc, els autors han observat que de totes les notícies relatives al microbioma, les que fan referència a la recerca sobre aquest tema, representen el 79% i el 43% en la premsa generalista i econòmica, respectivament. En particular, les notícies sobre el microbioma representen un 1,6% de totes les notícies de biomedicina i han anat en augment durant l'última dècada en paral·lel a l'augment exponencial dels estudis científics.

Correspondència entre premsa i literatura científica

En segon lloc, els autors han buscat fins a quin punt la informació sobre el microbioma que apareix a la premsa es correspon amb la realitat científica. Per a això, s'ha comparat el tipus d'estudis que difon la premsa en relació als que apareixen a PubMed, una de les bases de dades d'estudis científics de referència.

El tipus d'investigacions sobre el microbioma que arriben a la societat a través de la premsa no guarda un paral·lelisme amb la realitat científica en aquest camp

En la literatura biomèdica els estudis més abundants són els que han estudiat el microbioma del medi ambient i de les plantes (46%), seguits dels estudis de laboratori o en animals (30%), els assaigs clínics aleatoritzats en humans (11%) i, finalment, les revisions sistemàtiques d'assajos clínics aleatoritzats (2%). No obstant això, els patrons de cobertura mediàtica dels estudis del microbioma no es corresponen amb els observats a PubMed. Els diaris generalistes i econòmics tendeixen a sobre-representar els estudis observacionals en humans i infra-representar els estudis mediambientals, mentre que la representació d'altres tipus d'estudis és similar a la premsa i a PubMed.

Els estudis observacionals en humans ofereixen associacions atractives per als mitjans de comunicació tot i que tenen moltes limitacions científiques

Els estudis observacionals en humans que estan sobre-representats en la premsa, encara que ofereixen associacions atractives per als mitjans de comunicació, tenen moltes limitacions científiques. Es limiten a observar una relació entre el microbioma i una malaltia i estableixen associacions o correlacions entre totes dues, però no poden establir una relació de causa-efecte.

Conèixer el paper dels microorganismes en la salut humana i del planeta

"El fet que els estudis observacionals estiguin sobre-representats en la premsa no està donant una imatge real a la societat del que es cou a nivell científic sobre el microbioma" , assenyala Prados-Bo. "Per comprendre millor l'impacte que té el microbioma en la salut i la malaltia és fonamental que les persones no es limitin a llegir el titular i els primers paràgrafs de les notícies, sinó que cal conèixer si l'estudi s'ha fet en ratolins, en plantes o en humans, perquè els animals i les plantes no són humans. I fins i tot, si els estudis s'han fet en humans  pot ser que la població d'estudi sigui d'un altre país i tingui una genètica i un estil de vida diferent que fa que els resultats no siguin directament aplicables a la persona que està llegint la notícia , afegeix Prados-Bo.

Aquest treball destaca l'enorme interès que ha despertat el microbioma a la premsa. No obstant això, el tipus d'investigacions sobre el microbioma que arriben a la societat a través de la premsa no guarda un paral·lelisme amb la realitat científica en aquest camp.

"La investigació sobre el microbioma és fonamental per saber què poden fer per la nostra salut i la del planeta els microorganismes, fins ara moltes vegades oblidats per científics i metges. El següent pas perquè la societat prengui consciència de les llums i ombres en aquest camp del coneixement és dur a terme un periodisme i una comunicació científica fidedignes a la realitat científica i que no generin falses expectatives", conclouen els autors d'aquest treball.

Article de referència:

Andreu Prados-Bo, Gonzalo Casino (2021), “Microbiome research in general and business newspapers: how many microbiome articles are published and which study designs make the news the most?”, 9 d'abril, PLOS ONEhttps://doi.org/10.1371/journal.pone.0249835

Multimedia

Categories:

SDG - Sustainable Development Goals:

Els ODS a la UPF

Contact

For more information

News published by:

Communication Office