Back La protecció de drets fonamentals en l’àmbit laboral, eix del nou número de "IUSLabor"

La protecció de drets fonamentals en l’àmbit laboral, eix del nou número de "IUSLabor"

L’accés a les oportunitats de treball i de formació que ha de proporcionar la Garantia Juvenil Reforçada, la protecció de la salut del treballador en front els riscos de la covid-19, o el respecte a la intimitat i a la vida privada dels empleats en el marc dels canals de control o vigilància empresarial, centren els articles més destacats de la darrera edició de la revista digital.

09.04.2021

 

IUSLabor, la revista digital d’accés obert de l’àmbit del Dret del Treball i la Seguretat Social de la UPF, ha publicat recentment el número 1/2021, que inclou articles que fan referència a la protecció de diversos drets dels treballadors en l’àmbit laboral, i que la situació provocada per la pandèmia de la covid-19 ha situat al centre del debat aquests darrers mesos.

La revista, coeditada pels professors Manuel Luque Parra (UPF), Anna Ginès i Fabrellas (Universitat Ramon Llull-ESADE) i Josep Moreno Gené (Universitat de Lleida), inclou una editorial que porta per títol “La Garantía Juvenil Reforzada como vía cardinal para el empleo de los jóvenes”. Ha estat elaborada per Ferran Camas Roda, catedràtic de Dret de Treball i de la Seguretat Social i director de la Càtedra d’Immigració, Drets i Ciutadania de la Universitat de Girona.

L’autor revisa les diverses modificacions legislatives que hi ha hagut en aquest matèria des de la creació per llei del Sistema Nacional de Garantía Juvenil, l’any 2014, per tal que els joves que quedessin sense feina o abandonessin l’educació formal rebessin una oferta de feina o de formació en un període de quatre mesos, fins als darrers canvis inclosos dins el Real Decreto ley 2/2021, de reforç i consolidació de mesures socials en defensa del treball.

Ferran Camas Roda aposta per potenciar aquest sistema i dotar-lo de recursos tant humans com econòmics, tenint en compte diversos factors, com ara que el col·lectiu de joves al qual s’adreça no és homogeni i l’especial vulnerabilitat de les dones joves i dels migrants en l’accés al treball. També aposta per seguir la Recomanació del Consell d’Europa de la Unió Europea i la Resolució del Parlament Europeu de l’any 2020, en la línia de proporcionar ofertes de feina i de formació bones, i garantir llocs de treball de qualitat, de caràcter estable i amb protecció social.

Protecció de la salut en front la covid-19 i canals de denúncia versus el dret a la intimitat dels treballadors

Una altra peça de la revista, en aquest cas dins de la secció Dret del Treball i covid-19, és l’article "El derecho a la protección de la salud en el trabajo frente a los riesgos del COVID-19", fet per Bárbara Torres García, doctoranda de la Universitat de Santiago de Compostel·la. L’autora defensa que la imprescindible contenció i control de la covid-19, que coexisteix amb el necessari reinici de l'activitat productiva i econòmica, ha originat la necessitat d'actualitzar i adaptar a la pandèmia les polítiques preventives en l'entorn laboral.

L’autora afirma que tot pla de prevenció haurà de partir d'una actualització de l'avaluació del nou risc generat, per, després, en funció de les possibilitats i recursos empresarials, establir les mesures profilàctiques més adequades respecte de cada lloc. “La nova realitat social, ja sigui com a conseqüència de la pandèmia o de la digitalització i introducció de nova tecnologia en la prestació de serveis, està requerint una nova regulació preventiva que s'adapti a les noves exigències”, conclou Bárbara Torres.

Dins la secció de Dret i Tecnologia, una peça escrita per Danae Trave Sarradell, advocada del Departament de Dret Laboral a Cuatrecasas, posa el focus en l’ús dels canals de denúncia de les empreses i en com es conjuguen amb els drets a la intimitat i a la vida privada dels treballadors.

Sota el títol -"Intimidad y vigilancia en las investigaciones internas derivadas del uso de un canal de whistleblowing", l’autora analitza la normativa que fa referencia a l’obligació empresarial d’investigar davant de l’existència de possibles irregularitats en una organització, i com això xoca amb la protecció del dret a la intimitat en el treball. “La col·lisió d'obligacions generada requereix una resposta que integri les diferents normatives existents i permeti aclarir sota quins paràmetres s'han de dur a terme les investigacions internes en les empreses”, assegura.

Estudis doctrinals i comentaris de sentència, i un article sobre la creació del Ministeri de Treball

L’apartat d’Estudis doctrinals i comentaris de sentència presenta diversos articles relacionats amb matèries d’actualitat, titulades "Despido por causa económica preventivo y el teorema de Bayes", signat per Ignasi Beltrán de Heredia Ruiz (Universitat Oberta de Catalunya); "La nueva prestación no contributiva: el Ingreso Mínimo Vital" d’Ana Nieves Escribá Pérez (Universitat Internacional de València); "Redefiniendo el concepto de profesión habitual. Su especial incidencia en la calificación de incapacidad permanente en el grado de total" de Javier León Iglesias (advocat i doctor en Medicina); i finalment, "El contrato de acceso al sistema de ciencia, tecnología e innovación: la equivalencia retributiva como derecho básico del investigador doctor contratado. A propósito de la STSJ del País Vasco de 22 de octubre de 2019" de Josep Moreno Gené, coeditor de la revista.

Completa els continguts de la revista la secció Trabajo en la Historia, que publica l’article "¿Por qué el Ministerio de Trabajo en España se creó en el año 1920? Una aproximación" de Montserrat Llonch Casanovas (Universitat Autònoma de Barcelona).

Multimedia

Categories:

SDG - Sustainable Development Goals:

Els ODS a la UPF

Contact

For more information

News published by:

Communication Office