Coincidint amb el 75è. aniversari de l’’alliberament del camp de concentració de Mauthausen, el passat 5 de maig es va presentar i obrir al públic la base de dades “Deportats catalans i espanyols als camps de concentració nazis”, el registre més complet fet fins ara a tot l’Estat i un dels més rellevants d’Europa.

El cens del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, publicat al “Banc de la Memòria Democràtica” (banc.memoria.gencat.cat), és un projecte de recerca iniciat l’any 2004, que inclou el nombre i l'historial dels deportats catalans i espanyols als camps de concentració nazis.

La base de dades és fruit d’una recerca que ha comptat amb la participació del Govern català, Amical Mauthausen i la Universitat Pompeu Fabra, coordinadora i impulsora del projecte entre els anys 2007 i 2015, de la mà d’Alfons Aragoneses, professor d’Història del Dret i de les Institucions del Departament de Dret de la Universitat.

El projecte va rebre finançament del Govern català i també de la Comissió Europea a través del programa "Europa dels Ciutadans", a partir del 2015 es va integrar a la base de dades de la Generalitat, fins a l’actualitat, en què ha vist la llum.

“Vaig tenir l'ocasió de dirigir un equip de persones de perfils molt diversos: juristes, informàtics, historiadors, etc... El projecte va començar en temps del rector Moreso i del vicerector Montagut. Ambdós van apostar des del primer moment per aquest projecte”, afirma Alfons Aragoneses.

La base de dades inclou la informació de 9.161 deportats (dels quals 1.945 eren catalans) i s'està pendent de validació de 200 noms més. En van morir 5.166, prop del 60% (per fam, per malalties, executats o gasejats), i hi va haver 3.539 supervivents. La resta són desapareguts, sense més dades.

Segons el professor de la UPF, “es tracta del cens més complet perquè compta amb dades d’arxius diversos: es van consultar dades dels arxius de molts camps, l'arxiu de l'Amical Mauthausen, l'arxiu del Ministeri d'Exteriors i l'arxiu del International Tracing System Bad Arolsen, que posseeix una enorme quantitat de documentació provinent dels camps, que els aliats van traslladar en acabar la guerra”.

Més enllà dels deportats de la guerra civil i de l’estada al camp

La majoria dels internats en aquests camps eren soldats espanyols i catalans republicans que després de perdre la guerra civil van passar a França i van acabar als camps de concentració de les platges del Rosselló, però el projecte no es van centrar només en aquest col·lectiu.

“Els investigadors van anar a cercar informació de deportats que no havien seguit l'itinerari més conegut (guerra civil – exili - resistència o treball forçat - Stalag - camp de concentració)”, explica Alfons Aragoneses. I afegeix: “Es molt valuosa la incorporació de dades de jueus espanyols residents a Europa que van ser deportats als camps per la seva condició de jueus. A la base de dades hi consten els noms d'uns centenars dels jueus espanyols que van passar pels camps”.

D’altra banda, la recerca aporta informació de l'estada al camp però, en molts casos, també de l'itinerari anterior dels deportats i de l'itinerari dels supervivents després de l'alliberament. Permet reconstruir l'itinerari biogràfic dels deportats, però també es pot saber, per exemple, quantes persones d'un municipi van ser deportades o quantes van coincidir en un mateix camp.

Els continguts de la base de dades es presenten  de manera didàctica i atractiva, a través de mapes específics de llocs d'exili, de camps de concentració francesos, de les Companyies de Treballadors Estrangers, de camps alemanys de presoners de guerra, de llocs de lluita dins la Resistència francesa o d'indrets de detenció.

Un projecte laboriós de justícia i reparació

“La tasca va ser fascinant per als qui hi vam participar: vam poder acudir a arxius, corregir dades, parlar amb testimonis... Va ser un treball multidisciplinari i amb participació de científics, de l'associació de deportats i familiars i de tècnics de les administracions. Un treball del qual vaig aprendre molt i que durant molt de temps havia quedat ocult”, explica Alfons Aragoneses.

El camí, però, no va ser fàcil: “La dificultat més gran que vam haver d'enfrontar va ser fer entendre a institucions, però també a altres actors, que aquest no era un projecte només cultural i estètic, sinó que també era un projecte de justícia i reparació, i que havia de ser un lloc de memòria accessible per la ciutadania. Ara podem parlar fàcilment de memòria, reparació i justícia sense que això generi malentesos, però fa uns anys, quan el projecte va començar, era molt difícil fer entendre aquesta dimensió del projecte”, reflexiona.