“Ensayos para una Cruz del Sur en el Norte”, un intent de relligar el cel i la terra, és el títol de la intervenció urbana que ha preparat Martín Bonadeo, un artista plàstic argentí en residència a la UPF que actualment gaudeix d’una beca de recerca de la Bibliotheca Haas 2019.

En el marc d’UPF Art Track, el projecte inclou una sèrie d’actuacions, que començaran amb una acció efímera i nocturna, consistent en l’enlairament al cel de quatre globus lluminosos: es tracta de llums LED que seran enlairats amb globus d’heli ancorats al terrat de l’edifici del Dipòsit de les Aigües del campus de la Ciutadella de la Universitat. Les quatre llums dibuixaran al cel la constel·lació de la Creu del Sud, que només és visible des de l’hemisferi sud.

La Creu del Sud artificial es podrà contemplar al cel l’11 de març, entre les 18.30 i les 21.30 hores, i depenent del punt de vista amb què es miri, la constel·lació aagafarà diverses configuracions.

Les llums es podran contemplar al cel el dimecres, 11 de març, entre les 18.30 i les 21.30 hores, i depenent del punt de vista amb què es miri, la constel·lació creada per Martín Bonadeo presentarà diverses configuracions. Així, la Creu del Sud artificial, en diàleg amb els diversos espais urbans de Barcelona, podrà ser observada per les persones de la zona de la Ciutadella i d’indrets propers que alcin la seva mirada cap al cel. Les fotos i els vídeos que es facin es poden compartir a través de les xarxes socials utilitzant el hasthag #cruzdelsurenelnorte.

Relació amb els "ombús" de la ciutat i crida d’atenció sobre el cel de Barcelona

Martín Bonadeo, que ha estat acompanyat des del principi pel que fa a la producció i conceptualització del projecte per l’arquitecta i urbanista alemanya Kathrin Golda-Pongratz, vol relacionar aquesta intervenció amb uns arbres presents a Barcelona: la bellaombra. Es tracta d’un arbre (anomenat "ombú" a sudamèrica) que va ser introduït a Europa fa cinc cents anys per Hernando de Colón, fill de Cristóbal Colón.

Per a l’artista, resulta estrany veure aquests arbres desconnectats del far del cel del sud, la constel·lació anomenada Crux pels astrònoms. “Ensayos para una Cruz del Sur en el Norte donarà als nombrosos ombús implantats a Barcelona una il·lusió òptica que activarà aquesta sensació de “tornar a la seva terra d’origen” o, més ben dit, de tornar al seu cel original”, afirma Martín Bonadeo.

D’altra banda, donat que a Barcelona les estrelles en general son molt difícils e veure per l’enorme contaminació lumínica produïda per la llum elèctrica, la intervenció de Bonadeo pretén fer una crida d’atenció sobre el cel –o sobre la pèrdua del mateix- , aconseguint que les mirades s’enlairin al firmament per trobar una sorpresa celestial. Subverteix el cel català oferint des de les seves arrels argentines una constel·lació del sud.

Unir el cel i la terra i orientar les identitats col·lectives

 “Ensayos para una Cruz del Sur en el Norte” està molt vinculat amb un projecte anterior de l’artista argentí, anomenat “Pacha Kutiq Wanka”, que va generar diverses exposicions i intervencions a Argentina i al Perú: Martín Bonadeo crea elements que uneixen cel i terra, i que evidencia que estem atravessant un Pacha Kutik: una profunda transformació que la humanitat experimenta cada 500 anys.

Des de l’any 2000, la intenció artística de Bonadeo desentranya el rol de la contemplació d’elements comuns en la orientació de les identitats col·lectives. En la realització de grans exposicions, com “Golden Kingdoms” al Metropolitan Museum de Nova York, o “Pacha, LLaqta, Wasichay”, en el Whitney Museum, van representar al 2018 un gran ressò d’aquesta campanya per recuperar sabers ancestrals sud-americans.

Docent universitari i artista innovador

Martín Bonadeo (1975) es artista i doctor en Ciències de la Comunicació Magna Cum Laude per la Universitat Austral de Buenos Aires. Titular de la càtedra de Creativitat a la carrera de Publicitat i Comunicació  Institucional de la Universitat Catòlica Argentina, des del 2002 exerceix docència en universitats internacionals en programes vinculats a l’art, la creativitat i la innovació.

Membre i cofundador de MICRA, col·lectiu de científics artistes, i cofundador i codirector de LUDLAB, laboratori lúdic de la Universitat Austral, ha fet diverses exposicions a Argentina, Brasil, Perú, EUA, Espanya i Japó, i diverses instal·lacions a la via pública, com “El reloj etá atrasado (2002), a la Torre Monumental dels Anglesos, o Hope (2004-2005), al Yerba Buena Center for the Arts, a San Francisco).

Ha obingut diversos premis  (com el Bienal Kosice, gran premi a l’Art i les Noves Tecnologies de la Fundación Telefònica) i beques, la darrera de les quals la beca de la Bibliotheca Mística et Philosophica Alois Haas de la UPF (edició 2019), que desenvoluparà fins a l’abril del 2020.