La leishmaniosi és una malaltia provocada per un paràsit del gènere Leishmania que afecta un total de dos milions de persones cada any en 90 països, preferentment tropicals i subtropicals. Al nostre país la prevalença de la malaltia amb ingrés hospitalari és de 150 casos/any i en molts dels casos els gossos actuen com a reservori del paràsit. En els darrers anys s'ha observat un preocupant augment en la resistència a la miltefosina, un dels tractaments més habituals de la malaltia.

Ara investigadors del grup de recerca RICET (Red de Investigación en Enfermedades Tropicales) i del CSIC, coordinats per Luis Rivas (Centro Investigaciones Biológicas-SCIS, Madrid) i David Andreu, cap de la Unitat de Química de Proteïnes i Proteòmica del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut (CEXS) de la UPF, han trobat una forma de contrarestar la capacitat que té el paràsit d'evitar l'entrada de miltefosina al seu interior i generar així resistència al fàrmac. Els resultat de l'estudi s'han publicat a la revista Journal of Controlled Release.

Causa de la resistència del paràsit al fàrmac

L'entrada del fàrmac en una cèl·lula es pot fer de dues maneres, bé travessant la membrana cel·lular, si és suficientment permeable, o bé mitjançant un transportador que, situat a la mateixa membrana, introdueix el fàrmac a l'interior de la cèl·lula del paràsit. Malauradament, en molts casos el paràsit desenvolupa una mutació en aquest transportador que impedeix l'entrada de miltefosina, amb la qual cosa el paràsit esdevé resistent al fàrmac.

Coneguda la causa de la resistència, els investigadors van unir la miltefosina a un pèptid que reprodueix un segment de la proteïna viral Tat i que, actuant com a vector, afavoreix la introducció del complex miltefosina-Tat a l'espai intracel·lular. Un cop dins s'allibera el fàrmac exercint aleshores la seva acció contra el paràsit.

Es va pensar que aquesta estratègia podria ser útil per combatre altres paràsits que igualment alteren els transportadors de membrana creant amb això resistències als tractaments, per la qual cosa s'ha assajat també amb èxit en el tripanosoma africà, paràsit causant de la malaltia de la son i igualment resistent a la miltefosina.

Altres aplicacions futures d'aquest avenç són la possibilitat de combatre la resistència d'altres paràsits a altres fàrmacs, facilitar que determinats medicaments arribin a zones més profundes dels teixits per exercir la seva acció farmacològica, disminuint amb això la quantitat de medicament necessari i els efectes secundaris que aquest pugui ocasionar en el malalt, millorant la relació cost-benefici, entre d'altres avantatges.

Han participat en aquesta recerca, conjuntament amb David Andreu i Luis Rivas (coordinadors) , Beatriz García de la Torre, del CEXS, i Miguel Navarro, A. Ulises Acuña i Francisco Amat, membres de diversos centres de recerca en parasitologia i en química del Consejo Superior de Investigaciones Científiques (CSIC).

Treball de referència:

Luque-Ortega JR, de la Torre BG, Hornillos V, Bart JM, Rueda C, Navarro M, Amat-Guerri F, Acuña AU, Andreu D, Rivas L. (2012), " Defeating Leishmania resistance to Miltefosine (hexadecylphosphocholine) by peptide-mediated drug smuggling: A proof of mechanism for trypanosomatid chemotherapy",  J Control Release, 2012 May 18.

Altres e-notícies relacionades:

Investigadors de la UPF desenvolupen una vacuna contra la febre aftosa

Investigadors proposen un mecanisme per a l'evolució de proteïnes antibiòtiques