" El repte de construir una Europa àmplia" va ser el títol de la cinquena sessió dels Debats UPF Món, un cicle de conferències i debats organitzat pel Consell Social de la UPF amb la voluntat de fer una reflexió col·lectiva i multidisciplinària sobre els grans canvis socials, polítics i econòmics del nostre temps, en un món globalitzat i canviant.

L'acte, que va tenir lloc ahir, 17 d'abril, en el marc de la col·laboració entre la UPF i la Universitat russa de Sant Petersburg, va comptar amb tres ponents de luxe, amb una trajectòria reconeguda en l'àmbit de les relacions exteriors, a banda d'altres càrrecs de primer nivell que han ocupat.

Es tracta dels diplomàtics i polítics Igor Ivanov, president del Consell Rus de Relacions Internacionals i exministre de Relacions Exteriors de Rússia; Miguel Ángel Moratinos, exministre d'Afers Exteriors i de Cooperació d'Espanya i Dominique de Villepin, exprimer ministre i exministre d'Afers Exteriors de França, que van conicidir a reclamar una confiança més gran entre el que han anomenat l'Europa Occidental i la Federació Russa per a enfortir i rellançar el projecte europeu.

> Vídeo del parlament inaugural del rector publicat al canal institucional de la UPF al You Tube:

L'inici de la sessió, presentada per Núria Basi, presidenta del Consell Social, es va retardar prop d'una hora degut a una protesta universitària que impedia l'accés a l'auditori del campus de la Ciutadella, que no obstant es va omplir amb la meitat del seu aforament. 

Després d'unes paraules d'obertura de Josep Joan Moreso, rector de la UPF, i d' Alexander Zapesotsky, rector de la Universitat de Sant Petersburg d'Humanitats i Ciències Socials, va arribar el torn de les intervencions dels tres ponents.

Dominique de Villepin, el primer dels tres ponents a parlar, va demanar més solidaritat per part de tots els actors internacionals i es va mostrar partidari d'aprofundir la democràcia europea. Segons va afirmar, això s'aconsegueix "augmentant l'esperit democràtic de les pròpies institucions comunitàries amb mesures com ara la designació d'un president europeu a través d'eleccions".

Seguidament, va arribar el torn d'Igor Ivanov, que va remarcar la necessitat d'obrir nous canals de diàleg que facilitin una relació més fluïda per encarar els principals reptes que tenen tant l'Europa Occidental com Rússia. 

Miguel Ángel Moratinos, en la seva intervenció, va afirmar que per a l'Europa Occidental, la Federació Russa apareix com a un soci, com per exemple en relació amb el model energètic- però no com a un aliat, i que encara segueix existint una "percepció negativa, de síndrome de Guerra Freda", entre aquests dos blocs de països.

La part final de l'acte va consistir en un debat, que va estar moderat per Juan Antonio March, exambaixador d'Espanya a Rússia, i amb unes paraules de cloenda del rector de la UPF.

L'objectiu dels Debats UPF Món, oberts als membres de la comunitat universitària i a tots els ciutadans, és fer sorgir noves idees i nous lideratges en un marc de participació conjunta de la societat i la universitat catalanes en el debat internacional.

En les anteriors edicions, en marxa des de l'any 2010, els temes abordats han estat el "Lideratge i excel·lència en temps de màxima competència", "El poder de la Xina i dels països emergents", "La crisi de l'euro i el futur de la Unió Europea" i "Mitjans, política i creació d'opinió pública".

Nota biogràfica dels ponents

Igor Ivanov (Moscou, 1945) després de graduar-se a la Universitat Lingüística Maurice Thorez (1969) i doctorar-se en Història, ocupa fins a l'any 1973 un càrrec d'assessor científic de l'Institut d'Economia Mundial i Relacions Internacionals, dins l'Acadèmia de Ciències de l'URSS. Els deu anys següents els passa a Espanya com a cap de l'oficina comercial i com a primer secretari de l'ambaixada de la Unió Soviètica a Madrid. Durant aquesta època va poder ser testimoni de la transició democràtica espanyola i conèixer gran part de la classe política, econòmica, acadèmica i cultural del país.

A partir del 1984, ja a la Unió Soviètica, ocupa diversos càrrecs en la primera línia del ministeri d'Assumptes Exteriors, però torna a Madrid com a ambaixador de la Federació Russa entre els anys 1991 i 1995. De nou al seu país, exerceix primer com a viceministre (1995-1998) i després com a ministre (1998 -2004) de Relacions Exteriors, sota el mandat des ministres Boris Ieltsin i Vladimir Putin. Del 1998 al 2007 és membre permanent del Consell de Seguretat de Rússia i actualment és president del Consell Rus de Relacions Internacionals.

Miguel Ángel Moratinos (Madrid, 1951) és llicenciat en Dret i en Ciències Polítiques i Sociologia per la Universitat Complutense de Madrid i diplomat en Estudis Internacionals a l'Escola Diplomàtica Espanyola. Ingressa al servei exterior d'Espanya l'any 1977 com a cap de la secció de coordinació d'Europa Oriental, i després d'una etapa a les ambaixades de Iugoslàvia i el Marroc, el 1991 passa a dirigir l'Institut per a la Cooperació amb el Món Àrab. Dos anys més tard és nomenat director general de Política Exterior per a l'Àfrica Subsahariana i l'Orient Mitjà, càrrec que ocupa fins al 1996. Aquest any, i després d'una estada a Israel com a ambaixador d'Espanya, és nomenat Representant Especial de la UE per al procés de pau a l'Orient Mitjà, una tasca que exerceix fins al 2003.

L'any 2004 és escollit diputat al Congrés per al PSOE per la circumscripció electoral de Còrdova (que ocupa fins al 2011) i nomenat per José Luis Rodríguez Zapatero ministre d'Assumptes Exteriors i de Cooperació d'Espanya, un càrrec que ocupa fins a l'any 2010 i en l'exercici del qual afronta la retirada de les tropes espanyoles de l'Iraq. L'any 2011 presenta la seva candidatura a director general de l'Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació (FAO), tot i que no és escollit, després d'arribar a la votació final.

Miguel Ángel Moratinos és conferenciant habitual en diverses institucions i fòrums internacionals, col·laborador de Sciences Po, l'Institut de Ciències Polítiques de París, i doctor honoris causa per les universitats de Granada, Sant Petersburg (Rússia), Malta i Ben Gurión (Israel), entre d'altres.

Dominique de Villepin (Rabat, Marroc, 1953), és llicenciat en Dret i diplomat per l'Institut d'Estudis Polítics de París. El 1977 ingressa al partit Reagrupament per la Républica (RPR) i tres anys després comença la carrera diplomàtica, en la qual, als seus inicis, treballa a les ambaixades dels EUA i l'Índia. Políticament vinculat a Jacques Chirac i afiliat a la Unió per un Moviment Popular (UMP), exerceix els següents càrrecs dins del govern francès: ministre d'Afers Exteriors (2002-2004), durant el qual va encapçalar l'oposició francesa a la Guerra de l'Iraq; ministre de l'Interior, Seguretat Interior i Llibertats Locals (2004-2005) i primer ministre de França (2005-2007).

Durant el seu mandat com a primer ministre, presenta un projecte de reforma laboral, que permetia l'acomiadament lliure de joves durant els dos primers anys de contracte. Aquesta mesura provoca moltes manifestacions de protesta (sobretot entre els sindicats i els estudiants) en tot el país, fet que agreuja la caiguda de la seva popularitat. El 2010 funda el moviment República Solidària, deixa la UMP l'any següent i anuncia la seva intenció de presentar-se com a candidat a les eleccions presidencials del 2012, tot i que finalment es retirarà de la cursa per a l'Elisi, en no obtenir les signatures necessàries.

A banda de la seva trajectòria política i diplomàtica, Dominique de Villepin destaca en la seva faceta d'escriptor, ja que ha publicat obres sobre l'època napoleònica, diversos assajos i dos reculls poètics.