January
February
March
April
May
June
July
August
September
October
November
December
January
February
March
April
May
June
July
August
September
October
November
December

Back

Quins són els límits dels avenços biomèdics?

Quins són els límits dels avenços biomèdics?

María Casado (Observatori de Bioètica i Dret de la UB), Luis Serrano (CRG) i Jordi Pérez (UPF) van debatre sobre "La revolució de la medicina: noves fronteres, nous dilemes" en una nova sessió dels Debats UPF Món, organitzada pel Consell Social.

13.09.2016

 

Sota el títol “La revolució de la biomedicina: noves fronteres, nous dilemes”, el 12 de setembre a la tarda, l’auditori del campus de la Ciutadella va acollir una nova sessió dels Debats UPF Món, el cicle de trobades organitzades pel Consell Social de la UPF des del 2010 amb l’objectiu d’aprofundir en les qüestions socials més actuals de la mà dels seus protagonistes.

L’acte, que va ser obert per Núria Basi, presidenta del Consell Social de la UPF, va comptar amb les intervencions de María Casado, directora i investigadora principal de l’Observatori de Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona; Luis Serrano, investigador i director del Centre de Regulació Genòmica (CRG), centre participat i adscrit a la UPF, i Jordi Pérez, psicòleg i professor titular de la Facultat de Ciències de la Salut i de la Vida.

Milagros Pérez Oliva, periodista i membre del Consell Social de la Universitat, que va moderar el debat, va apuntar en la seva introducció que estem davant un desafiament interessant i inquietant a la vegada: les regles de la biologia han deixat de ser immutables, i els científics avui en dia estan en condicions de modificar unes regles que fins ara semblaven inalterables.

Vídeo de l'acte publicat a Youtube


La moderadora va comentar que “hi ha una acceleració del coneixement: podem intervenir sobre l’individu i la seva descendència, fer reprogramació cel·lular, enginyeria dels teixits, obtenir òrgans a la carta a partir del material genètic de cada persona, i hi ha tècniques de modificació dels embrions i d’edició del genoma, com el CRISPR, que en tres anys ja ha suposat una gran revolució”.

Tota aquesta evolució imparable, que suposa una gran oportunitat per a l’ésser humà, quins límits ètics i socials ha de tenir i com s’ha de regular? A aquesta pregunta va intentar respondre a continuació María Casado: “És important trobar terrenys d’acord, som una societat plural i hem d’apreciar la possibilitat que les persones tinguin projectes de vida diferents i fer-los compatibles”, va afirmar.

Arribar a aquest acord és complicat, segons la catedràtica de Filosofia del Dret de la UB: “Avui en dia el coneixement neix orientat a l’aplicació, i la recerca es barreja amb la societat, l'economia, el mercat, ja que això és un entramat, no hi ha puresa. Cal reflexionar conjuntament, però no valen les normes d’abans, ja que les regles de la democràcia formal són insuficients”.

Després de manifestar que “no podem fer una divinització del genoma” i que “l’individu és molt més que el seu codi genètic”, va esmentar algunes de les preguntes per respondre en aquest debat, en què cal ser realista: Qui decideix? Qui paga? Quins riscos cal assumir?

Finalment, María Casado va apuntar la importància de les dades personals en l’àmbit de la salut, un tema molt delicat i sensible: “Les persones som les nostres dades. Cal anar amb molta cura, ja que actualment la tecnologia pot fer possible que el que s’anonimitza es reïdentifiqui”.

Cinc reptes que revolucionaran la biomedicina

Luis Serrano va començar la seva intervenció anomenant cinc dels temes punters en biomedicina que són susceptibles de generar debat ètic i que poden revolucionar el “com som”: el cervell (mapejar i intervenir en les seves connexions); la interfase entre l’home i la màquina (wearables, xips sota la pell, etc.); la possibilitat de regenerar els nostres òrgans; la medicina personalitzada, i la biologia sintètica. El director del CRG, que va afirmar que “èticament tot té el seu cantó bo i dolent”, es va estendre en el darrer d’aquests àmbits, la biologia sintètica, del qual ell és expert.

El científic i gestor va fer un repàs de l’evolució que hi ha hagut al llarg de la història, des de la selecció natural de variants vegetals, la ramaderia, la mutagènesi química, la biotecnologia, fins a arribar a l’època actual, en la qual els superordinadors ens permeten simular processos biològics i experimentar “in silico”, sintetitzar el cromosoma, i editar-lo, a través de la tècnica CRISPR.

“Fins ara només hem jugat”, va apuntar. “La biologia sintètica actualment trenca els motlles perquè hi regna la imaginació, els científics ja estan en una fase en la qual volen fer ells mateixos el disseny”. I va concloure: “Ara tenim les eines necessàries per modificar el genoma humà d’una manera racional. Tècnicament és possible, però no tenim ni idea de què fer amb això ni de què volem canviar”.

Luis Serrano va mostrar la seva preocupació pel fet que aquests avenços a la llarga afectaran la línia germinal de les persones, i això pot crear una diferenciació i una desigualtat entre els individus, en funció de si es poden permetre econòmicament fer front a aquests tractaments.

La presència de la bioètica en l'ensenyament superior

L'últim dels ponents a intervenir va ser Jordi Pérez, que es va centrar en la importància que els reptes bioètics tenen en l’àmbit de l’ensenyament superior. El professor del DCEXS-UPF va remarcar que és imprescindible una bona formació dels futurs científics quant als aspectes bioètics.

Jordi Pérez va fer esment d’un estudi elaborat des del seu àmbit en el qual s’analitzava si els estudiants de les titulacions de grau de Biologia i Medicina d’una dotzena d’universitats nord-americanes i europees de prestigi tenien formació en aspectes bioètics, amb uns resultats positius del 66% als EUA i del 33% a Europa.

A Espanya, dels 35 graus en Ciències Biomèdiques estudiats pertanyents a 29 universitats diferents només en set, una xifra que representa el 20% (entre els quals la Universitat Pompeu Fabra), feien formació en temes bioètics, sobretot centrada en la recerca en animals, humans i en pràctiques científiques. Quant als 39 graus de Medicina analitzats a l’Estat, en 35 sí que hi havia estudis de bioètica, més centrats en la recerca clínica i en la relació entre metge i pacient.

Jordi Pérez, antic degà de la Facultat de Ciències de la Salut i de la Vida, va acabar el seu parlament recordant la importància de la participació i la implicació de la societat en tots aquests temes, un eix que centra el projecte que s’està portant a terme en el Centre d'Estudis de Ciència, Comunicació i Societat (CCS-UPF) sobre recerca i innovació responsable en l’ensenyament superior.

La part final dels Debats UPF Món va incloure un torn de debat entre els ponents de la taula rodona, diferents preguntes per part del públic assistent i un parlament de clausura de Jaume Casals, rector de la UPF.

> Galeria d'imatges de l'acte publicada a Flickr

Multimèdia

Multimedia

Multimedia