La Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (RACAB) va acollir el passat 10 d’octubre la presentació dels volums La falsificació de moneda a la Catalunya del segle XIX i Les dues cares de la moneda. Fabricació versus falsificació a Catalunya . Les obres se centren en el període històric que va de la reobertura de la Seca o Casa de la Moneda de Barcelona, el 1808, fins a l’escàndol del duros sevillanos del1908.

Els dos llibres han estat coordinats pelr Albert Estrada-Rius, conservador en cap del Gabinet Numismàtic de Catalunya i editats conjuntament per la Universitat Pompeu Fabra i el Museu Nacional d’Art de Catalunya, dins la Col·lecció d’Estudis d’Història del Dret que dirigeix Tomàs de Montagut, catedràtic d’Història del Dret i de les Institucions de la UPF i coordinador del Grup de Recerca en Història del Dret Català de la Universitat.

Aquestes obres col·lectives recullen, respectivament, els resultats de la jornada d’estudi "La falsificació de moneda a la Catalunya del segle XIX", que es va celebrar al Museu Nacional el desembre de 2012, i del col·loqui internacional "Les dues cares de la moneda. Fabricació versus falsificació a Catalunya", que va tenir lloc el desembre del 2015, sota el patrocini de l’Antiga Fàbrica de Medalles Ausió, que exerceix mecenatge sobre les activitats que organitza el Gabinet Numismàtic de Catalunya.

Aquestes trobades científiques i les dues publicacions tenen una clara continuïtat temàtica i posen èmfasi en un tema i un període als quals la historiografia havia prestat poca atenció: la Catalunya del segle XIX, immersa en la Revolució Industrial i en un despertar polític que també tenia implicacions en matèria monetària, com el tancament/reobertura de la seva casa de moneda. La fabricació de moneda a la Seca de la Ciutat que, finalment, es tancarà el 1881, és reflex i testimoni d’aquests processos.

Alguns dels aspectes que els experts estudien al voltant del fenòmen de la falsificació monetària a Barcelona són el paper de la legislació penal o la persecució judicial i policial dels falsificadors; les intervencions diplomàtiques de França per evitar la falsificació del seu numerari a la ciutat o bé el tractament del fenomen a la premsa escrita i als seus dibuixos humorístics, les vinyetes; l’estudi de diversos tallers falsaris localitzats gràcies a l’arqueologia, o algunes de les sèries de moneda falsa que es conserven al Gabinet Numismàtic de Catalunya.

Les publicacions s’emmarquen en dues línies de recerca que impulsa el Gabinet Numismàtic de Catalunya a l’entorn de la fabricació de moneda a la Seca de Barcelona i del fenomen paral·lel de la falsificació monetària.