January
February
March
April
May
June
July
August
September
October
November
December

Back "La crisi de l'euro i el futur de la Unió Europea", eix de la nova sessió dels Debats UPF Món

"La crisi de l'euro i el futur de la Unió Europea", eix de la nova sessió dels Debats UPF Món

Sota l'organització del Consell Social de la UPF, va comptar amb la participació de Josep Borrell, president de l'European University Institute, i de Jordi Galí i Fernando Guirao, professors del Departament d'Economia i Empresa.
28.11.2011

 

Josep Borrell durant la seva ponència"La crisi de l'euro i el futur de la Unió Europea", un tema de màxima actualitat, és el títol sota el qual es va presentar la tercera sessió dels Debats UPF Món, un cicle de conferències i debats organitzats pel Consell Social de la Universitat Pompeu Fabra, amb l'objectiu de reflexionar sobre els grans reptes del nostre temps sota l'atenta mirada dels seus protagonistes.

La sessió va tenir lloc ahir, 28 de novembre, a les 19.00 hores, a l'auditori del campus de la Ciutadella, que es va omplir de gom a gom per escoltar les reflexions de tres destacades personalitats: Josep Borrell, president de l'European University Institute, com a conferenciant convidat; i dos professors del Departament d'Economia i Empresa de la UPF com a ponents amfitrions:Jordi Galí, director del Centre de Recerca en Economia Internacional (CREI), i Fernando Guirao, titular de la Càtedra Jean Monnet d'Història de la Integració Europea.

Núria Basi, empresària i presidenta del Consell Social de la UPF, va inaugurar la sessió -que va ser retransmesa en directe per la web de la UPF-, i seguidment, els tres ponents van fer la seva intervenció. Un cop finalitzades les ponències, va començar un debat amb el públic assistent.

Milagros Pérez Oliva, periodista i presidenta de la Comissió de Promoció del Consell Social de la UPF, va ser l'encarregada tant de presentar els ponents com de moderar el debat de la sessió, que es va cloure amb un parlament de Josep Joan Moreso, rector de la UPF.

Josep Borrell: "El BCE ha de continuar finançant els estats membres de la UE"

En la seva ponència, Josep Borrell va argumentar que part de l'actual crisi europea ha estat produïda per la convergència entre una moneda única i el manteniment de polítiques fiscals diferents. Això ha provocat una divergència entre les economies dels estats membres que, en alguns casos i emparats en la credibilitat que atorgava la Unió Europea, han incrementat les seves inversions i crèdits sense control, endeutant-se fins a límits insostenibles.

Tanmateix, Borrell va argumentar que donar una resposta a la crisi en clau fiscal i aplicar-la a tots els països era una solució inadequada perquè, malgrat que en el cas grec, l'element principal sí que havia estat la manca de control de la hisenda pública, en la resta d'economies calia prendre en consideració d'altres factors. Així, segons Borrell, en el cas d'Irlanda, el problema principal havia residit en la hipertròfia del sistema bancari que, posteriorment, havia generat una transferència del deute privat al sector públic. Quelcom similar havia succeït a l'estat Espanyol, on l'endeutament del sector privat havia arribat a assolir percentatges superiors al 300% del PIB. Finalment, el problema del sistema portuguès era conseqüència d'una manca de creixement del país derivada d'una manca de competitivitat. Per tot això, l'economista es mostrava partidari d'una reducció del dèficit públic, però efectuada a un ritme moderat per evitar caure en una recessió. Paral·lelament, Borrell va defensar la necessitat d'una reforma dels tractats de la UE, entre d'altres, per tal d'ostentar un major control sobre el deute privat, un element que, fins aleshores, no s'havia tingut en consideració. D'esquerra a dreta: Josep Borrell, Milagros Pérez Oliva, Fernando Guirao i Jordi Galí

En les seves conclusions, davant d'un context marcat per la desconfiança dels mercats i la incapacitat dels estats membres d'emetre deute amb una moneda que no controlen, Borrell va proposar solucions a curt, mig i llarg termini amb l'objectiu de mantenir la cohesió d'una Unió Europea (que en l'actualitat representa únicament el 6% de la població mundial) en un entorn cada cop més global. Així, a curt termini, caldria que el BCE continués finançant el deute dels estats membres (malgrat que aquesta intervenció violés les clàusules de no rescat). A mig termini, més enllà de coordinar les polítiques fiscals dels estats part, Borrell proposava crear una estructura federal en el marc de la UE, amb instruments i un pressupost propi (superior a l'actual, que únicament representa l'1% del PIB dels estats membres). Finalment, la reforma dels tractats, necessària de cara a mantenir la cohesió de la UE, seria possible únicament a llarg termini, pel consens que caldria la seva aprovació.

Jordi Galí: "Per sortir de la crisi, alguns països europeus han d'optar entre rebaixar costos laborals o sortir de l'euro"

En la seva intervenció sobre la crisi de l'eurozona el catedràtic d'Economia de la UPF Jordi Galí va argumentar la importància de tractar de manera separada els dos grans problemes que ens afecten: unió monetària europea i la crisi del deute.

Sobre el primer element, Galí va posar sobre la taula alguns dels beneficis i costos que s'havien previst en el moment d'impulsar la unió monetària a Europa que, segons el catedràtic, s'havia dut a terme sota l'argumentari "one money, one market".

Entre els beneficis d'aquesta unió, hi ha l'estabilitat de preus (acreditada per la baixa inflació existent o el manteniment del preu de l'euro que, a data d'avui, encara es cotitza a l'entorn de l'1.33 US$). En relació als costos previsibles, el fet que el BCE fixi els tipus d'interès en funció del conjunt o aquells derivats de la renúncia a una política monetària pròpia. La importància d'aquests costos seran petits si es donen  determinades condicions entre els països membres: un cicle econòmic similar, una elevada mobilitat del factor treball i un elevat pressupost de la UE -avui dia, aquest encara representa, únicament, a l'entorn de l'1% del PIB dels estats membres-). Tot fa pensar que aquestes condicions estan lluny de complir-se

Tanmateix, elements com el diferencial d'inflació entre països que reflecteix la divergència entre costos laborals unitaris han conduït a una divergència entre les economies de la zona euro. Davant d'aquest situació, Galí va plantejar dues solucions viables per a alguns països de la zona euro: una rebaixa dels costos laborals (assumint que una disminució dels salaris requeriria un llarg període de recessió) o la sortida de l'euro.

En relació a les solucions a la crisi del deute, Galí va assenyalar que qualsevol tipus de rescat (ja fos de manera directa, amb els fons europeus, com a través de la compra del deute via BCE) violava tant les clàusules de no rescat i de no monetització del deute recollida als tractats, així com la independència del BCE i que, en qualsevol cas, aquesta mesura suposava una transferència de recursos entre països que podria generar tensions polítiques irreversibles.

De fet, en les seves conclusions, va expressar la necessitat que l'euro no ha de ser un fi, sinó un mitjà, i que la moneda única ha d'estar al servei de l'economia i no viceversa. Tanmateix, amb l'objectiu de tancar la xerrada amb una nota d'optimisme, va alertar que la prosperitat econòmica d'una societat depenia de factors reals com ara un bon sistema educatiu, una normativa laboral adequada, unes administracions públiques eficients o una regulació estricta però efectiva del sistema financer.

Fernando Guirao: "Per una Europa més sòlida, cal una unió fiscal franco-alemanya"

Des d'una perspectiva europeista, el professor Fernando Guirao va defensar la cohesió de la Unió Europea en un entorn cada cop més global tot i assenyalar que, una de les principals causes de l'actual crisis a Europa, procedia de la manca de dinamisme i competitivitat de les economies de la unió en relació a la dels tercers països.

En la seva intervenció, va argumentar que la situació actual era el resultat final del fort desequilibri viscut en la zona euro des de la seva constitució i que, per tant, la responsabilitat era àmplia i abastava no només els comportaments irresponsables de molts estats membre, sinó també elements desestabilitzadors com el fet que Alemanya hagués guanyat en productivitat en relació a tots els seus socis de la zona euro.

La solució passa per construir més Europa però acompanyada de quotes de més responsabilitat nacional. En aquest sentit, el professor va presentar una agosarada proposta per a la construcció d'una Europa més sòlida: una unió fiscal franco-alemanya que inclogués l'aprovació d'un pressupost comú i la constitució d'un consell únic de supervisió per a l'emissió de deute per part de les entitats subestatals. El principal avantatge d'aquesta mesura, segons Guirao, recauria en què, en tractar-se d'un arranjament de conveniència mútua, no caldria ratificació més enllà de l'alemanya i la francesa, podria realitzar-se de manera expeditiva i no exigiria cap reforma dels tractats de la UE.

Posteriorment, aquesta aliança -la primera conseqüència de la qual consistiria en posar fi a qualsevol especulació sobre el futur de l'euro- podria obrir-se a una selecció de països (Holanda i Àustria, en primer terme, i Luxemburg i Finlàndia, posteriorment) que, en aglutinar el 60% del PIB de la UE, podrien actuar com un únic ens que contribuís a la recuperació de la resta de països europeus. En síntesi, la proposta passaria per dissenyar instruments de rescat per aquests països però condicionant-los al desenvolupament, en un termini raonable de temps (un mínim de 5 anys) a programes seriosos i creïbles de reforma econòmica, política i social. En d'altres paraules, una Europa més forta però amb major quotes de responsabilitat nacional, governamental però també ciutadana.

Nota biogràfica dels ponents

Josep Borrell (La Pobla de Segur, 1947) és president, des de l'any 2010, de l 'European University Institute (EUI), un centre educatiu de recerca i documentació amb seu a Florència- que engloba tots els països de la UE- especialitzat en estudis de postgrau, i que té com a objectiu principal proporcionar una formació científica i cultural des d'un àmbit europeu.

La formació acadèmica de Josep Borrell és àmplia: enginyer aeronàutic per la Universitat Politècnica de Madrid, va cursar posteriorment els màsters en Investigació Operativa per la Universitat de Stanford a Palo Alto (Califòrnia, EUA) i en Economia de l'Energia per l'Institut Francès del Petroli a París. És doctor en Ciències Econòmiques i catedràtic en excedència de Matemàtiques Empresarials de la Universitat Complutense de Madrid. 

Des de l'any 1979, en què va començar la seva dilatada trajectòria en el món de la política, ha ocupat diversos càrrecs en el govern espanyol, entre els quals destaquen els de secretari d'Estat d'Hisenda (1984-1991); ministre d'Obres Públiques, Transports i Medi Ambient (1991-1996) i portaveu del PSOE en el Congrés de Diputats (1998-1999). Ja dins l'àmbit europeu, va ocupar el càrrec de president del Parlament Europeu (2004-2007), i tres anys més tard (2010), va passar a ocupar l'actual càrrec de president de l'European University Institute.

Jordi Galí (Barcelona, 1961), catedràtic de Fonaments de l'anàlisi Econòmica del Departament d'Economia i Empresa de la UPF, és director del  Centre de Recerca en Economia Internacional (CREI), organisme participat per la Universitat. Considerat com un dels economistes catalans de major influència a escala internacional, és assessor del Banc Central Europeu i de la Reserva Federal i des del 2010, ocupa el càrrec de vicepresident de l'Associació Econòmica Europea.

Es va doctorar el 1989 a l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT) dels EUA, sota la direcció d'Oliver Blanchard, amb qui ha publicat diversos treballs en revistes especialitzades, i ha treballat com a professor a les universitats nord-americanes de Columbia, Nova York i Yale. L'economista català ha centrat les seves investigacions en l'àmbit de la macroeconomia i, en particular, en l'estudi dels cicles econòmics i el disseny de la política monetària.

Aspecte que presentava l'auditori durant la sessióL'any 2008, Jordi Galí, va ser guardonat amb el prestigiós premi Societat Catalana d'Economia, atorgat per aquesta entitat i la Caixa de Catalunya, per la seva obra Monetary Policy, Inflation and the Business Cycle. Recentment, va obtenir el Premi Excel·lència Financera 2011, atorgat per l'Institut d'Estudis Financers (IEF), en reconeixement a la seva dedicació acadèmica, caracteritzada per la qualitat, rigor i projecció internacional.

Fernando Guirao (Granada, 1962) actual sotsdirector del Departament d'Economia i Empresa, és, des del 1995, titular de la Càtedra Jean Monnet d'Història de la UPF. L'any 1996 va començar la seva tasca com a editor del Journal of European Integration History (l'únic journal internacional dins el camp de la història de la integració europea). És membre de l' European Union Liaison Committee of Historians , una entitat que, juntament amb la Comissió Europea, promou la investigació en el camp de la història de la integració europea. 

Es va doctorar en Història i Civilització a l'European Institute de Florència (1993), amb la tesi "Spain and Western European Economic Cooperation, 1945-1955. A Case Study in Spanish Foreign Economic Policy". El seu àmbit de recerca se centra en la història de la integració europea, especialment en la seva vessant econòmica; la història contemporània d'Espanya; les polítiques comercials i el proteccionisme en l'agricultura. 

Les seves darreres publicacions són la coedició d' Alan S. Milward and a Century of European Change, Londres [Routledge] (Gener 2011), la coautoria de Democrazie. L'Europa meridionale e la fine delle dittature, Milan [Mondatori] (2010) i Spain and the Reconstruction of Western Europe, 1945-57. Challenge and Response, Londres i Nova York [Macmillan] (1998). Actualment està ultimant The European Community in the Spanish Transit towards Democracy, 1969-77 (Routledge, 2012).

Una iniciativa per fomentar el progrés social

Els Debats UPF Món, que en les seves dues anteriors edicions van tractar sobre "El poder de la Xina i dels països emergents" i "Lideratge i excel·lència en temps de màxima competència", estan plantejats amb la voluntat de fer sorgir noves idees i nous lideratges en el debat internacional, en un marc de participació conjunta de la societat i la universitat catalana . Els protagonistes són, d'una banda, les personalitats socials i els líders d'opinió mundial, com a conferenciants convidats, i de l'altra, els professors i investigadors de prestigi internacional de la UPF, que hi participen com a amfitrions i ponents de les diverses disciplines acadèmiques.

Amb aquesta iniciativa, la UPF fa palès el seu compromís amb el servei al progrés i al desenvolupament social. I ho fa amb la col·laboració decidida del seu Consell Social, l'òrgan que hi representa els interessos de la societat catalana, i que té com a objectius la millora contínua de la qualitat, la innovació i el prestigi internacional dels seus ensenyaments, la recerca i la transferència de coneixement.

Multimedia

Categories:

SDG - Sustainable Development Goals:

Els ODS a la UPF

Contact