La llei d'amnistia té futur. Josep Lluís Martí
Josep Lluís Martí, professor del Filosofia del Dret
Article publicat al Diari Ara el 11 de juliol de 2024
Fa pocs dies, i en aquestes pàgines, Joaquín Urías donava per morta la llei d’aministia, després de les dues decisions del Tribunal Suprem la setmana passada relatives a la situació de Junqueras, Romeva, Turull i Bassa, per una banda, i Puigdemont, Comín i Puig, per l’altra. Jo discrepo. Hi ha diversos escenaris oberts que convé que analitzem detingudament. I ara encara més després de la decisió de dilluns del jutge García-Castellón d’arxivar el cas Tsunami i la de dimarts del jutge Aguirre de demanar al Suprem que obri una causa contra Puigdemont i el seu entorn per traïció, malversació i pertinença a organització criminal.
Primer, recordem que la llei d’amnistia encara ha de ser aplicada a molts processos pendents. Dels 372 beneficiaris que el Govern espanyol estimava que tindria la llei, no arriben a 100 aquells a qui ja se’ls ha aplicat (la decisió de l’Audiència Nacional no s’emmarca tant dins de l’aplicació de la llei com de la lògica normal d’una instrucció penal, si és que hi ha alguna cosa normal en tots aquests casos). De moment, només són set les persones a qui se’ls ha denegat l’aplicació, en tots els casos ha estat per part del Suprem. La llei té encara molt recorregut per fer.