L'ús de la intel·ligència artificial (IA) a l'esport s'ha generalitzat de manera que avui resulta difícil concebre l'esport de competició sense fer referència a les diferents aplicacions en aquest àmbit. Així passa amb l'assistència en l'arbitratge i l'anàlisi de jugades i moviments; l'assistència a l'entrenament i durant la competició; la prevenció de lesions i anàlisi de resistència esportiva; la millora de la dieta dels esportistes i un llarg etcètera que abasta des de les apostes esportives a la lluita contra el dopatge passant per la seguretat als estadis. El mateix passa a l'esport amateur. Penseu només en les innombrables aplicacions que ens animen a fer esport i millorar les nostres marques dia a dia mentre alimentem amb això les seves exigents bases de dades.

Els dies previs a la inauguració dels darrers Jocs Olímpics d'estiu la torxa olímpica passava de mans humanes a les d'un robot pels carrers de Tòquio amb tota naturalitat. També van ser robots els encarregats d'acompanyar els esportistes a la Vila Olímpica, facilitar-los l'accés als seus allotjaments mitjançant reconeixement facial i netejar minuciosament els estadis de competició.

Fa anys que els amants del ciclisme celebren que l'organització de Le Tour de France hagi estat pionera en la incorporació de l'anomenat Internet de les Coses i la tecnologia Digital Twin que han propiciat una immensa millora en la retransmissió de les carreres, incrementat exponencialment l'interès dels seguidors de la competició ciclista més famosa del món.

L'ús de la intel·ligència artificial (IA) a l'esport s'ha generalitzat de manera que avui resulta difícil concebre l'esport de competició sense fer referència a les diferents aplicacions en aquest àmbit. Així passa amb l'assistència en l'arbitratge i l'anàlisi de jugades i moviments; l'assistència a l'entrenament i durant la competició; la prevenció de lesions i anàlisi de resistència esportiva; la millora de la dieta dels esportistes i un llarg etcètera que abasta des de les apostes esportives a la lluita contra el dopatge passant per la seguretat als estadis. El mateix passa a l'esport amateur. Penseu només en les innombrables aplicacions que ens animen a fer esport i millorar les nostres marques dia a dia mentre alimentem amb això les seves exigents bases de dades.

L'esport és un àmbit procliu per a l'ús d'aquestes tecnologies disruptives i són molts els aspectes positius de la IA en l'esport actual i segurament encara seran més interessants en el futur, atès que contribuiran a millorar la salut de les i els esportistes, la integritat de la competició i el rendiment esportiu.

Certament, l'esport és un àmbit procliu per a l'ús d'aquestes tecnologies disruptives i són molts els aspectes positius de la IA en l'esport actual i segurament encara seran més interessants en el futur, atès que contribuiran a millorar la salut de les i els esportistes, la integritat de la competició i el rendiment esportiu.

Però no és menys cert que l'ús creixent, i en poques ocasions indiscriminat, de la IA pot generar seriosos problemes relacionats amb la privadesa i altres drets bàsics dels i les esportistes o la integritat i la igualtat en la competició. No podem oblidar que l'esport ha estat des d'antic un camp que ha servit per experimentar amb nous productes, ja fossin drogues o tecnologia avançada, sense que es tingués mínimament en compte els interessos i el benestar de les persones esportistes. Més aviat al contrari, generalment han estat utilitzades com a meres cobaies on testar aquests productes sense importar quines repercussions tenia en les seves vides i carreres presents i futures. Tant és així que no són poques les morts prematures que es podien haver evitat i els innombrables problemes de salut mental que pateixen les i els esportistes i que tan sols ara comencem a conèixer i lamentar.

La generalització de la intel·ligència artificial en l'esport no només incrementa el risc de desigualtat i corrupció en la competició, com passa amb el denominat tecnodopatge. També posa en risc la privadesa i autonomia dels i les esportistes en exposar les seves dades personals als interessos de les firmes comercials. 

La generalització de la intel·ligència artificial en l'esport no només incrementa el risc de desigualtat i corrupció en la competició, com passa amb el denominat tecnodopatge. També posa en risc la privadesa i autonomia dels i les esportistes en exposar les seves dades personals als interessos de les firmes comercials. Aquesta situació és particularment preocupant quan es tracta de menors i joves esportistes. Poc sembla importar si amb això es posa en risc la carrera futura o se les sotmet a exigències d'entrenament i rendiment esportius basats en recomanacions algorísmiques sense reparar en el seu patiment i benestar físic i mental.

No hem d'oblidar que les bases de dades de què s'alimenten els algoritmes que dominen la IA a l'esport es basen en mesuraments realitzats en un àmbit que ha estat creat per i per a gaudi dels homes. Els innombrables biaixos que posseeixen aquestes dades no fan més que incrementar l'aspecte patriarcal de l'esport, ignorant interessadament els seriosos riscos que representen per a la salut de les dones esportistes, la biologia i diferències de les quals a l'hora de practicar esport mai no han estat tingudes en compte i no fa res més que perpetuar-se a través de la marcada ascendència patriarcal de la IA.

En definitiva, davant de la creixent i imparable aplicació de la IA a l'esport cal assegurar un marc ètic i legal que protegeixi l'esport i en particular les persones esportistes del dictat dels algorismes. En altres paraules, la IA a l'esport ha de servir per reforçar els valors humans de l'esport, el joc net i la competència esportiva sana. Per assegurar la integritat i el bon govern de l’esport a nivell global i aprofundir en la funció social i educacional de l’esport abans que per satisfer els interessos comercials de les grans firmes tecnològiques.