Article publicat a El Periódico el 7 de novembre de 2021

Els països que generen més benestar per a la població aposten pel coneixement, i una mostra d’això és que tenen les millors universitats. Una de les maneres de saber el nivell d’excel·lència d’una universitat és consultant els rànquings que fan organitzacions internacionals especialitzades. Sens dubte, els rànquings tenen inconvenients, ja que alguns dels criteris que utilitzen són discutibles, però tenen l’avantatge que estan fets per organitzacions independents. Aquests rànquings valoren amb bona nota el nostre sistema universitari. Com a exemple, podem citar rànquings com Times Higher Education, Shanghai, U-Multirank o QS que analitzen les principals universitats del món. En tots ells, universitats catalanes ocupen la majoria de les primeres posicions si tenim en compte només les universitats de tot l’estat. Una altra dada en la mateixa línia que mostra la potència en generació de coneixement és l’obtenció de recursos del European Research Council. D’acord amb dades d’ACUP, les universitats catalanes capten el 60% dels fons europeus que reben el conjunt de les universitats de tot l’Estat. Són indicis que comptem amb bones universitats. Dit això, també convé deixar clar que hi ha molt de marge de millora, especialment en el tema de la interacció amb la societat i la transferència de coneixement. Les nostres universitats tenen un bon nivell pel que fa a la producció de coneixement però, en canvi, no tenim bons resultats en relació amb com aquest coneixement acaba impactant en la societat. 

[Seguir llegint]