Article publicat a La Vanguardia el 23 de maig de 2021

En aquesta columna tenia intenció de parlar del document de prospectiva Espanya 2050 presentat dijous. Però no sé si donarà per omplir aquesta pàgina. El motiu no és la seva brevetat, ja que són ni més ni menys 676 pàgines, sinó el seu contingut. El diagnòstic recull fonamentalment un conjunt de llocs comuns repetits fins a l’avorriment durant els últims 30 anys: insuficient reconeixement social de la formació professional, poca implantació de l’FP dual, elevat grau d’abandonament escolar... El document també presenta alguns biaixos incomprensibles, però freqüents, com ara comparar els indicadors d’Espanya amb altres països de la UE quan les dades espanyoles són pitjors i trobar la xifra d’Espanya sense comparació amb altres països quan són millors.

[Seguir llegint]