Back Un poder perillós? Reflexions sobre l’activisme judicial contra l’ajornament electoral. Pau Bossacoma

Un poder perillós? Reflexions sobre l’activisme judicial contra l’ajornament electoral. Pau Bossacoma

Pau Bossacoma, professor del Departament de Dret de la UPF
15.02.2021

 

Article publicat a la Revista Catalana de Dret Públic el 10 de febrer de 2021

El cèlebre Alexander Hamilton, un dels pares de la Constitució dels Estats Units d’Amèrica, descrivia el poder judicial com “el menys perillós per als drets polítics de la Constitució, perquè és el que disposa de la menor capacitat de pertorbar-los o vulnerar-los”. El poder legislatiu, a més d’establir les lleis, disposa de la cartera i el poder executiu de l’espasa; en canvi, segons Hamilton, el poder judicial no té influència sobre l’espasa ni sobre la cartera. El darrer no té força, ni riquesa, ni voluntat, ans només judici.

Em pregunto si podem mantenir aquest retrat del poder judicial a casa nostra. En aquest article em centraré en les decisions del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) de suspensió cautelar i posterior anul·lació del Decret 1/2021, de 15 de gener, pel qual es deixa sense efecte la celebració de les eleccions al Parlament de Catalunya del 14 de febrer de 2021 a causa de la crisi sanitària derivada de la pandèmia causada per la COVID-19.

Una tutela cautelar intensa

El meu comentari no només versarà sobre la sentència, sinó també sobre la interlocutòria que manté les mesures cautelars de suspensió del Decret. Més que no pas qüestionar (la qualitat de) la sentència, qüestionaré si l’actuació del TSJC en el seu conjunt és prou prudent i deferent. Diria que el problema rau en bona part en la decisió inicial d’intervenir tan intensament en aquest afer. De fet, l’agressivitat de la mesura cautelar dictada i ratificada ha obligat, a la pràctica, el mateix tribunal a dictar (amb urgència) una sentència d’anul·lació. D’altra banda, el raonament que trobem a la interlocutòria posa de manifest el judici prima facie (per no dir el prejudici) del TSJC, el qual em sembla prou revelador.

En general, unes mesures cautelars agressives solen condicionar fortament (per no dir predeterminar) la resolució del fons de l’assumpte. Diverses raons així ho indiquen. Primera, perquè predisposen el tribunal vers una determinada direcció. Li generen una mena de biaix cognitiu a favor de la confirmació del judici cautelar. A ningú li agrada admetre que es va equivocar. Segona, la mesura cautelar de suspensió comporta l’inici de la campanya electoral i, per consegüent, un cost econòmic elevat per al govern i els partits que concorrin a les eleccions. Qui pagaria aquestes despeses si finalment s’ajornessin les eleccions? Val a dir que la Llei reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa permet que el tribunal imposi una caució a la part que sol·licita la mesura cautelar per a respondre dels perjudicis que aquesta pogués generar. Finalment, si el TSJC acabés acceptant l’ajornament a meitat de campanya, podria semblar una jugada estratègica a favor o en contra d’algunes forces polítiques.

Legalitat i legitimitat

Ni el dret electoral ordinari ni el dret excepcional aprovat per l’estat d’alarma contenen regles expresses que habilitin i regulin l’ajornament electoral. L’ajornament, doncs, s’hauria de construir com a potestat implícita dels poders públics a fi de garantir la protecció efectiva dels drets humans, constitucionals i estatutaris com ara la protecció de la vida, la integritat física (i psíquica), la salut i la participació política. També es pot defensar l’ajornament a partir de l’analogia amb la suspensió de la votació i l’escrutini per motius de força major que preveu la legislació electoral. Finalment, el Decret de convocatòria d’eleccions advertia, en el seu preàmbul, que: “si per raons derivades de la protecció del dret a la salut (…), el desenvolupament del procés electoral no es pogués dur a terme amb les garanties de salut pública necessàries, es podrà deixar sense efectes aquesta convocatòria posposant-se la votació a una data posterior que sí les ofereixi”.

El tribunal es preocupa en excés pels interessos i problemes jurídics i institucionals (més doctrinals i abstractes) en detriment dels sanitaris i electorals (més reals i concrets)

Tot i que les administracions públiques normalment tenen una vinculació positiva a l’ordenament jurídic, ens trobem en circumstàncies extraordinàries i davant d’una actuació urgent del govern de naturalesa eminentment política. Això no obstant, el TSJC assumeix un cànon de legalitat estricta, que també defensa el Ministeri Fiscal, segons el qual l’absència de previsió legal sobre l’ajornament electoral comporta l’exclusió d’aquesta possibilitat. A més, el tribunal es preocupa en excés pels interessos i problemes jurídics i institucionals (més doctrinals i abstractes) en detriment dels sanitaris i electorals (més reals i concrets). M’explicaré.

Segons el TSJC, hi ha un “interès públic especialment intens en la celebració de les eleccions” per tal de posar fi a la “situació de bloqueig i precarietat institucional que afecta, alhora, la legitimació del govern”. El tribunal argumenta que el principi democràtic representatiu requereix celebrar eleccions amb la periodicitat i els terminis previstos legalment. Tanmateix, més enllà del fet que els partits amb representació al Parlament acceptaven l’ajornament i no l’havien impugnat, el principi democràtic i el dret fonamental a la participació política exigeixen un sufragi realment lliure, igual i segur, adjectius que no són independents del context fàctic. El tribunal, per contra, argumenta que el principi democràtic no es pot posar en perill quan es compleix el marc constitucional i legal. Però que no ho veu que hi ha interessos i perills més enllà del dret? I és que el TSJC arracona i resta importància a les consideracions sanitàries i pròpiament electorals.

La decisió i argumentació del TSJC parteixen d’una visió excessivament legalista de la legitimitat de l’acció pública i política. Segons el mateix TSJC, “el tribunal ha de donar resposta fonamentada exclusivament en la legalitat constitucional”. La motivació del tribunal, en un cas com aquest (i encara més en seu de mesures cautelars), hauria d’haver tingut (més) en compte criteris científics, informes d’experts, consens polític i, fins i tot, consideracions psicològiques com ara la por que genera a moltes persones la interacció social en temps de pandèmia (en la línia del vot particular).

Malauradament, el Tribunal Constitucional també defensa aquesta mena de legalisme excloent: “no es pot contraposar legitimitat democràtica i legalitat constitucional en detriment de la segona: la legitimitat d’una actuació o política del poder públic consisteix bàsicament en la seva conformitat a la Constitució i l’ordenament jurídic. Sense conformitat amb la Constitució no es pot predicar cap mena de legitimitat. En una concepció democràtica del poder no hi ha altra legitimitat que la fundada en la Constitució” (Sentència 259/2015, FJ 5). Aquesta concepció de la legitimitat és massa reduccionista: la legalitat és una font important de legitimitat, però també n’hi ha d’altres com ara la democràcia, la justícia, la ciència i l’efectivitat, que en aquest cas convé tenir ben presents i harmonitzar amb la legalitat. En el proper paràgraf proposaré una interpretació de la legalitat a la llum de la legitimitat democràtica.

El TSJC no discuteix que, durant la taula de partits polítics de 15 de gener, hi hagué consens sobre la conveniència d’ajornar les eleccions (no pas sobre la data de les noves eleccions, que en parlarem més avall). Aquesta legitimitat democràtica és assimilable a la requerida per regular el règim electoral català –o sia, dues terceres parts del Parlament, segons l’article 56.2 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya. És una legitimitat anàloga a la requerida estatutàriament perquè (1) els partits amb representació parlamentària acceptaren l’ajornament, (2) la cambra catalana es regeix, a la pràctica, per una forta disciplina de partit, (3) les circumstàncies excepcionals de pandèmia i la dissolució del Parlament no ofereixen gaire més alternatives. Una interpretació d’aquesta mena tindria la virtut de valorar el consens entre partits. En efecte, el tribunal hauria de promoure doctrines que incentivessin el diàleg i el consens (sobretot entre partits intensament oposats) o, com a mínim, procurar no prendre decisions que desvalorin o desanimin aquest binomi.

En les circumstàncies extraordinàries en les quals ens trobem, la legitimitat hauria de preponderar davant d’una legalitat que no és rotundament contrària a l’ajornament electoral, sinó mancada de regles expresses que la prevegin i la regulin

En moments excepcionals, la legitimitat pot reinterpretar i, fins i tot, redefinir la legalitat. En les circumstàncies extraordinàries en les quals ens trobem, la legitimitat hauria de preponderar davant d’una legalitat que no és rotundament contrària a l’ajornament electoral, sinó mancada de regles expresses que la prevegin i la regulin.

[Seguir llegint]

Multimedia

Categories:

SDG - Sustainable Development Goals:

Els ODS a la UPF

Contact