Article publicat a La Vanguardia el 3 de gener de 2021

El 2020 ha estat, en línies generals, un any per oblidar. Un desastre. La pandèmia ha acabat prematurament amb la vida de molts ciutadans i ha provocat un xoc econòmic de magnituds èpiques. No obstant això, des dela perspectiva econòmica, també ens ha portat situacions sorprenents i interessants: el preu del petroli West Texas a 35 dòlars menys el barril; un president republicà dels EUA amenaçant de vetar noves mesures econòmiques perquè els xecs són només de 600 dòlars i no de 2.000; els preus de les matèries primeres baixant i pujant com en un tobogan; una transfiguració keynesiana a la pràctica totalitat dels països, inclosos els que durant la crisi financera es van mostrar més austers; unes expansions fiscals contundents fins i tot en països molt capitalistes com els EUA, on abans de l’últim paquet de 900.000 milions de dòlars els ajuts públics ja assolien el 13,5% del PIB.

[Segueix llegint]