Tecnologies de vigilància i democràcia. Josep Lluís Martí
Article publicat a l'Ara l'11 de setembre de 2020
Molts ciutadans desconfien de l’app Radar COVID del govern espanyol per monitoritzar l’evolució de la pandèmia i rastrejar contactes. Fan bé. No perquè l’app sigui perillosa, que segons els experts no ho és (tot i que hi ha alguna ombra, utilitza un protocol DPT3, Decentralized Privacy-Preserving Proximity Tracing, que teòricament acabarà sent de codi obert, i no demana dades personals ni permisos de localització), sinó perquè l’actitud d’una ciutadania democràtica i crítica respecte a tota iniciativa tecnològica massiva, sigui instada pel govern o per empreses privades, hauria de ser d’entrada la de la preocupació i la malfiança. Hem d’estar permanentment atents i escrutar amb molt de rigor i de forma crítica els mecanismes que poden donar accés a tercers actors a qualsevol informació sobre nosaltres. Aquesta és una nova forma de dominació social, i ens hem d’acostumar a tractarla com a tal, sense caure en teories conspiratives. I com que no tots tenim els coneixements suficients per jutjar nosaltres mateixos la seguretat d’aquestes eines, el millor que podem fer és escoltar les organitzacions de defensa dels drets fonamentals i llibertats digitals que tinguin prestigi i reconeixement en la matèria, com a Catalunya la de Xnet. Com dic, però, tot sembla indicar que l’app del govern espanyol no és invasiva, i que és, en aquest sentit, suficientment confiable.