COVID-19 kaleidoscope, UPF expert opinion articles COVID-19 kaleidoscope, UPF expert opinion articles

Return to Full Page
Back

Per un sector públic capaç de liderar la recuperació. Guillem López Casasnovas, Carles Ramió et all

Per un sector públic capaç de liderar la recuperació. Guillem López Casasnovas, Carles Ramió et all

Autors*: Marc Esteve, Mila Gascó, Rafael Jiménez Asensio, Fernando Jiménez, Víctor Lapuente, Francisco Longo, Guillem López Casasnovas, Juan Luis Manfredi, Elisa de la Nuez, Eloísa del Pino, Carles Ramió, Luz Rodríguez, Carlos Sebastián, Maite Vilalta & Manuel Villoria.

08.06.2020

 

La Covid-19 ha posat de manifest la importància crucial del que és públic, però també les seves insuficiències. El personal de l'Administració implicat en la provisió de serveis essencials ha respost de manera excel·lent, amb un comportament exemplar de molts col·lectius professionals (sanitaris, unitat militar d'emergències, forces i cossos de seguretat, docents, empleats de serveis logístics i de manteniment, serveis socials, entre d'altres).
 
Però el sistema, com a tal, ha fallat, mostrant escassa anticipació, traves burocràtiques i dèficits d'agilitat que han afectat la compra de màscares, fabricació de ventiladors o gestió de les ajudes; problemes de gestió de dades que reflecteixen dèficits de personal qualificat en aquest camp, mentre les professions jurídiques i les categories de qualificació tècnica mitjana i mitjana baixa segueixen sent molt abundants.
 
Altres desajustos han derivat de problemes no resolts de col·laboració entre administracions que caracteritzen el nostre model de governança multinivell, i que han donat lloc a episodis disfuncionals de major o menor calat al llarg de l'estat d'alarma.
 
Els problemes no resolts de col·laboració entre administracions han donat lloc a episodis disfuncionals al llarg de l'estat d'alarma
 
Molts d'aquests problemes no són nous. Reflecteixen, d'una banda, la lentitud amb què els canvis solen arribar, més enllà de la superfície, a l'Administració pública. D'altra banda, són mancances que deriven de l'escàs interès que la política presta a les reformes de l'Administració, més enllà dels debats ideològics i retòrics entre una dreta atea, que sembla no creure en la capacitat de el sector públic per evolucionar i reformar- i una esquerra beata que el contempla com si fos moralment superior i infal·lible.
 
Les creixents demandes socials derivades de la crisi aguditzen aquestes deficiències. Els nostres governs i administracions aborden avui un repte descomunal: un dels moments més difícils de la història de país, amb dèficits pressupostaris perennes, estructures administratives caduques i una classe política desorientada. Els ingents recursos, interns i externs, que caldrà invertir en la recuperació i en l'atenció als més vulnerables corren el risc de perdre, arribar tard o no ser degudament aprofitats, si no es posen a el dia els circuits i mecanismes del nostre sector públic. Cal pensar en l'aplicació efectiva de l'Ingrés Mínim Vital o en la gestió dels projectes que haurà de finançar el fons europeu de reconstrucció, en un país que les dades de la Comissió Europea situen en el furgó de cua pel que fa a el nivell d'execució dels fons estructurals.
 
Aquesta crisi constitueix una nova finestra d'oportunitat
 
És hora d'extreure conclusions del que ha passat, recuperar diagnòstics existents des de fa anys i habitualment relegats, i pensar en reformes que garanteixin que el sistema públic se situa en condicions de liderar la recuperació i el futur del nostre país. Per fer-ho, aquesta crisi constitueix una nova finestra d'oportunitat. Les reformes més importants es van donar en països devastats per crisis greus, com derrotes militars (són els casos del Japó o Alemanya després de la 2GM), recessions econòmiques (com Nova Zelanda en els 80 o Suècia en els 90), o corrupció sistemàtica (com Regne Unit a principis de segle XIX o els EUA a principis de l'XX).
 
La reflexió ha d'anar més enllà de la necessitat d'ajust. L'escenari fiscal obligarà sens dubte a contenir, simplificar i reduir, i algunes mesures d'aquest tipus són necessàries i saludables, però només amb elles no es disposarà d'un sector públic com el que ens cal. L'experiència del que ha passat durant la gran recessió de 2008-2013 ens ensenya que els ajustos sense reformes empitjoren la situació, en tant que els ajustos amb reformes merament aparents o nominals distreuen de el problema i no el resolen.
 
L'experiència del que ha passat durant la gran recessió ens ensenya que els ajustos sense reformes empitjoren la situació
 
Perquè Espanya pugui fer front amb èxit a l'escenari post Covid-19, necessitem actuar en quatre grans eixos: innovació i avaluació; internalització de la intel·ligència i externalització de l'tràmit; diversificació i flexibilització de l'ocupació; lideratge i gestió professional.

Innovar i avaluar de manera transparent

Són dos verbs que l'Administració tot just conjuga. Tenim un sector públic més preparat per seguir pautes establertes, pròpies d'escenaris estables, que per a gestionar entorns de canvi i disrupció tecnològica que obliguen a gestionar innovació, i que requereixen que aquesta innovació es faci de forma transparent i oberta a l'escrutini social.
 
La crisi ens exigeix ​​una gestió pública creixentment basada en dades i evidències
 
La crisi ens exigeix ​​una gestió pública creixentment basada en dades i evidències. La disponibilitat massiva d'informació i l'acceleració de l'canvi tecnològic ens poden ajudar a aconseguir-ho, però es fa imprescindible facilitar la formació de nuclis i laboratoris d'innovació en polítiques públiques, dotats d'un funcionament autònom i flexible i capaços de fer un progressiu ús dels troballes de l'economia de l'comportament, d'impulsar i aprofitar la transformació digital i de desenvolupar aplicacions d'intel·ligència artificial al disseny i la prestació dels serveis públics.
 
A el mateix temps, aquesta orientació innovadora exigeix ​​posar el focus en les veritables prioritats de la societat i desenvolupar els mecanismes d'avaluació dels impactes de les polítiques públiques. Hem de passar de mesurar els "outputs" als "outcomes". Per a això, cal construir organismes avaluadors professionals i dotar-los de la independència que els faci fiables i creïbles. Necessitem una Administració capaç de treballar de forma totalment íntegra i transparent, de retre comptes d'una manera efectiva i d'obrir-se proactivament a l'escrutini social. No hi ha millor manera de combatre la corrupció i recuperar la confiança dels ciutadans.
 
Cal construir organismes avaluadors professionals i dotar-los de la independència que els faci fiables i creïbles

Internalitzar intel·ligència, externalitzar el tràmit

El nostre sistema públic pateix un dèficit cognitiu sever que li fa molt difícil anticipar els canvis i respondre amb eficàcia als reptes que li planteja la combinació d'una societat global hiperconnectada i una revolució científica i tecnològica sense precedents. La baixa qualificació de moltes tasques i l'envelliment de les dotacions agreugen aquest diagnòstic. Els actuals sistemes de retribució situen per sobre de mercat el cost de la feina de menor nivell, mentre ofereixen salaris poc estimulants als professionals de major qualificació, com metges, científics o experts en tecnologies d'avantguarda.
 
Ingents recursos de l'Administració es dediquen avui a activitats rutinàries, poc creatives o de tràmit que més tard o d'hora seran automatitzables i que en molts casos podrien gestionar-se a través del mercat. En canvi, es necessita incorporar a les organitzacions de el sector públic dosis massives de talent. Aquesta necessitat és urgent, tant en les àrees reguladores, precisades d'entendre i anticipar els impactes de la innovació en camps emergents, com en les àrees de servei, sotmeses a la ràpida evolució de les tecnologies.
 
Es fa imprescindible, d'entrada, donar prioritat a la captació d'intel·ligència i incorporar a el sector públic noves competències en les àrees més connectades amb la innovació. Els centenars de milers de jubilacions previstes per als propers anys han de ser aprofitades per posar en marxa plans contundents de qualificació i rejoveniment de les plantilles. S'ha d'evitar, tant la reproducció de perfils professionals que no satisfacin les necessitats futures, com les amortitzacions indiscriminades de llocs derivades de l'ajust fiscal que serà inevitable.
 
Incorporar ocupació jove altament qualificat obliga a implementar transformacions profundes en els sistemes de reclutament, fent-los més àgils i atractius per a les noves generacions. D'altra banda, serà imprescindible invertir la lògica dels sistemes de compensació, ajustant-los als mercats salarials de referència i incentivant l'atracció del millor talent.

Diversificar i flexibilitzar l'ocupació

L'ocupació pública segueix patint d'una regulació exageradament uniforme que no es correspon amb la pluralitat de la seva composició i amb el caràcter divers de les funcions i tasques que es realitzen en l'Administració. Aquest marc uniforme està compost, a més, per procediments i pràctiques que introdueixen una considerable rigidesa en els mecanismes de gestió de les persones, la qual cosa porta amb si importants restriccions a la qualitat de la gestió, l'adaptació als canvis, les millores d'eficiència i la capacitat d'innovació.
 
Les regulacions de l'ocupació pública han de garantir els principis constitucionals de mèrit i capacitat, però ho han de fer diferenciant clarament entre l'exercici de potestats públiques i l'activitat -molt majoritària pel que fa a nombre de persones implicades- de producció de serveis públics. Si per a les primeres tenen sentit arranjaments jurídics la prioritat és preservar abans de res la imparcialitat i independència de qui les exerceixen, els segons necessiten règims d'ocupació diversos, més flexibles, més propers a el règim comú de la feina per compte aliè, i amb el focus posat en el talent, el rendiment, l'aprenentatge i l'adaptació a l'canvi.
 
Necessitem una ocupació pública més divers i flexible que alberg una pluralitat de fórmules contractuals i de servei
 
Aquest ocupació pública més divers i flexible que necessitem ha d'albergar una pluralitat de fórmules contractuals i de servei. Calen pràctiques flexibles de gestió de les persones, en matèria d'accés i desvinculació, durada, mobilitat, avaluació, desenvolupament i incentivació que s'adaptin a aquesta diversitat. A el mateix temps, per administrar aquest tipus de sistema, és imprescindible descentralitzar les funcions de gestió de persones, aproximant-a les direccions de les diferents entitats, organismes, unitats i equips.
 
Enfortir les garanties d'integritat en l'activitat dels servidors públics, en aquest entorn de canvis profunds i accelerats, ha de presidir aquestes reformes. En definitiva, l'ocupació pública es juga el seu futur en quatre grans àmbits: reforç dels valors, planificació, enfortiment i posada a el dia de el sistema de mèrit, i gestió de la diferència.

Liderar i gestionar

La nostra Administració pública està més acostumada a fer coses que a aconseguir que passin coses, li resulta més fàcil remar de portar el timó. Segueixen predominant, a més, en la seva relació amb altres actors socials, els models autosuficients i verticals, tot i que la creació de valor públic és, en aquest temps, una tasca cada vegada més col·laborativa.
 
D'altra banda, guanyar eficiència i millorar la qualitat de la despesa pública serà crucial en el nou entorn de forta limitació de recursos. Això requereix millorar significativament la capacitat gerencial. A la nostra Administració, el desenvolupament de la gestió pública s'ha vist constret tant per la colonització política de l'espai directiu, freqüentment denunciada, com per les limitacions de el model burocràtic de funció pública per a produir, reconèixer i instal·lar capacitats directives en l'Administració.
 
En el context econòmic i social que abordem, es fa necessari que el sector públic interioritzi un paper estratègic, l'eix és el lideratge de processos socials capaços de produir un alt impacte en les àrees on es concentren les prioritats de país. Exercir aquest rol obliga a adoptar enfocaments col·laboratius i oberts als actors econòmics i les organitzacions de la societat civil. Requereix l'ús d'aquelles modalitats de gestió de serveis més adients per a cada cas, ja sigui amb mitjans interns o externs. Obliga a desenvolupar activament fórmules -algunes ben conegudes, altres emergents- de col·laboració publicoprivada. Implica el treball en xarxa i l'obertura a la coproducció de serveis amb els ciutadans.
 
La política ha de visualitzar el valor afegit de disposar d'estructures directives professionals a l'Administració
 
En paral·lel, serà imprescindible delimitar amb més precisió els marcs de responsabilitat de la política i la gestió a l'interior de les institucions. La política ha de visualitzar d'una vegada per sempre el valor afegit que per al seu òptim funcionament i legitimació té disposar d'estructures directives professionals a l'Administració. La reforma de l'alta Administració és una proposta política i en benefici de la bona política. Aquesta delimitació ha de ser la base per articular dissenys organitzatius descentralitzats que permetin als directius l'autonomia de gestió necessària per responsabilitzar-se de crear valor en l'àmbit que els és propi.
 
Disposar d'aquesta capacitat gerencial fa imprescindible i urgent la construcció d'un règim jurídic específic de direcció pública professional, que preservi a aquesta de les turbulències de l'cicle polític-electoral, sense confondre-la amb la funció pública ordinària ni pretendre aplicar-li els esquemes propis d'aquesta. Sobre aquesta base, caldrà desenvolupar mecanismes de gestió per resultats, crear, sobre ells, marcs clars de responsabilitat gerencial i dissenyar sistemes d'incentius a l'eficiència.
 
Es tracta de canvis la dimensió i significat els inclou en l'àmbit de les reformes estructurals
 
Aquest conjunt d'orientacions que proposem no constitueix una reforma de caràcter sectorial, que hagi de ser pensada per funcionaris i feta per funcionaris. Es tracta de canvis la dimensió i significat els inclou en l'àmbit de les reformes estructurals, és a dir, d'aquelles transformacions profundes que, com passa en camps com la fiscalitat, les pensions, l'educació o l'ocupació, són necessàries perquè el progrés econòmic i social dels països no s'aturi. I que, per tant, exigeixen un consens entre les principals forces polítiques. No sortirem bé de l'enorme crisi econòmica i social que ens llega la pandèmia sense ocupar-nos del nostre sector públic i incloure la seva reforma en l'agenda política de reformes institucionals que resultarà necessari emprendre en els propers mesos.
 
Article publicat originalment a Agenda Pública | El País.
 
* Autors:
 
  • Marc Esteve. Professor, Departament de Ciència Política, University College London.
  • Mila Gascó. Professora, Center for Technology in Government, University at Albany.
  • Rafael Jiménez Asensio. Consultor d'Administracions Públiques. Catedràtic d'Universitat (acreditat).
  • Fernando Jiménez. Catedràtic de Ciència Política, Universitat de Múrcia.
  • Víctor Lapuente. Catedràtic de Ciència Política, The Quality of Government Institute, University of Göteborg.
  • Francisco Longo. Professor i director de el Centre de Governança Pública d'Esade.
  • Guillem López Casasnovas. Catedràtic d'Economia, Universitat Pompeu Fabra.
  • Juan Luis Manfredi. Professor titular de Periodisme i Estudis Internacionals, Universitat de Castella la Manxa.
  • Elisa de la Nuez. Advocada de l'Estat. Secretària General de la Fundació ha dret.
  • Eloísa de el Pi. Científica titular, Institut de Polítiques i Béns Públics, CSIC.
  • Carles Ramió. Catedràtic de Ciència Política, Universitat Pompeu Fabra.
  • Luz Rodríguez. Professora de Dret de l'Treball, Universitat de Castella la Manxa.
  • Carlos Sebastià. Catedràtic d'Economia, Universitat Complutense.
  • Maite Vilalta. Professora d'Economia, Universitat de Barcelona.
  • Manuel Villoria. Catedràtic de Ciència Política, Universitat Rei Joan Carles.

Multimèdia

Multimedia

Multimedia

Categories: