Back De la fragilitat i de la fraternitat. Jose Juan Moreso

De la fragilitat i de la fraternitat. Jose Juan Moreso

Jose Juan Moreso, catedràtic de Filosofia del Dret de la UPF.

 

 

07.05.2020

 

Un virus -que no és més que un tros de material genètic extraviat i erràtic- la COVID-19, ens té a tots contra la paret, perquè no som capaços encara de trobar una vacuna eficaç contra ell. Aquestes fragilitats sumades ens situen, d'una manera realment terrible, a la intempèrie.

Confinats en els nostres domicilis, temorosos de rebre la trucada telefònica o el missatge de WhatsApp que algun altre familiar dels nostres coneguts o amics ha mort per culpa d'aquest maleït virus, ens adonem de com de fràgils som. Crec que aquesta fragilitat que tots sentim pot ser caracteritzada mitjançant dues fragilitats específiques fonamentals. En primer lloc, la fragilitat de l'ordre social, usualment l'ordre social és per a nosaltres, de manera inadvertida, com una prolongació de l'ordre natural. Vull dir que d'una manera similar a com la nit succeeix al dia i la primavera a l'hivern, esperem que els dilluns estarà obert el bar on prenem cafè cada dia, saludarem a les persones que són les nostres companyes de treball, i així tot allò que conforma la nostra vida quotidiana. No obstant això, l'ordre social no és una prolongació de l'ordre natural, la seva textura i els seus vímets són més delicats, es fonamenten en un conjunt de creences i actituds que poden, com ara ha succeït, enfonsar-se. En segon lloc, la fragilitat del saber humà, en les nostres societats d'avui, és tal el coneixement sobre el món que, entre tots, alberguem, que tendim a pensar que el saber humà és omniscient, o gairebé. No obstant això, el saber humà (els científics ho saben cada un en el seu àmbit d'especialitat) és també molt fràgil, coneixem una parcel·la molt petita i d'una manera molt fragmentada d'allò que és possible conèixer. Així ara, un virus -que no és més que un tros de material genètic extraviat i erràtic- la COVID-19, ens té a tots contra la paret, perquè no som capaços encara de trobar una vacuna eficaç contra ell. Aquestes fragilitats sumades ens situen, d'una manera realment terrible, a la intempèrie.
 
Com podem, doncs, enfrontar-nos a aquestes fragilitats? La primera protecció en aquesta situació de desolació consisteix, crec, en acceptar aquestes dues fragilitats que estan implícites en les nostres pràctiques, però que ens passen sovint desapercebudes. La segona protecció, em sembla, ha de venir de la fraternitat. La fraternitat, que sol ser la parenta pobra de les tres grans virtuts republicanes, juntament amb la llibertat i la igualtat, és ara el nostre refugi més segur. I, la fraternitat -com jo la concebo- té a l'almenys les tres següents dimensions.
 
La primera dimensió és la universalitat. Si alguna cosa ha mostrat aquesta pandèmia és que les solucions locals no serveixen de res. En aquest món global, el virus ha viatjat de país en país, de continent en continent, allotjat en les persones que es mouen en ell. Això mostra l'equivocació de les tendències autàrquiques, de l'America first!, de donar la culpa sempre als altres, de generar un enemic exterior. No serveix de res, només estratègies comunes, i com més globals millor, poden lliurar-nos d'aquesta amenaça. Esperem, nosaltres els europeus, més de les institucions de la Unió Europea, de el Consell, de la Comissió, del Parlament, del Banc Central europeu. Esperem que es coordinin, a més, més i millor amb les institucions mundials, amb l'ONU, amb l'OMS, amb totes les institucions. Recentment a Itàlia, el prestigiós iusfilòsof Luigi Ferrajoli, juntament amb altres pensadors destacats, ha pres la iniciativa del que anomenen Costituente Terra, doncs això precisament, un constitucionalisme democràtic per a totes les persones és el que ara ens cal.
 
Com ja pot inferir de l'anterior, la segona dimensió és la de la fraternitat institucional. Necessitem institucions públiques sensibles a les nostres fragilitats. Per això aquestes institucions han de refer els pressupostos del nostre ordre social, per constituir les bases d'una societat ben ordenada, més decent i més justa. I també han de donar suport a partir d'ara, amb molta més decisió, els programes i instruments que augmentin el nostre saber, perquè només el saber humà pot protegir-nos contra les amenaces del futur, que són les pandèmies, però també el canvi climàtic, l'accés als recursos naturals, la fam, la desigualtat insuportable. Com deia Francisco Giner dels Rius, un dels fundadors de la Institució Lliure d'Ensenyament, i li agrada recordar a Francisco J. Laporta, "el que sabem, ho sabem entre tots".
 
I, finalment, la tercera dimensió és la de la fraternitat cívica. Tots hem de, a banda -és obvi- d'obeir puntualment a les autoritats a hores d'ara, ajudar les persones més vulnerables i necessitades del nostre entorn. Una trucada telefònica pot ser important a hores d'ara, una mica de diners o l'ajornament d'un pagament, o el manteniment d'altres pagaments -aquells que ens ho podem permetre- encara si els serveis corresponents no poden, en les circumstàncies actuals, ésser oferts.
 
Ara mateix, només la fraternitat és el refugi de la nostra fragilitat.

Multimedia

Categories:

SDG - Sustainable Development Goals:

Els ODS a la UPF

Contact