entrevista

ENTREVISTA AMB NEUS CATALÀ

 
Neus Català va néixer el 1915 als Guiamets, un poble del Priorat. Va estudiar infermeria i quan va esclatar la guerra civil va ser nomenada cap sanitari d’unes colònies per 180 nens refugiats, provinents de Madrid i Astúries, bàsicament. Va haver de dur tota la canalla a l’exili quan l’exèrcit franquista va bombardejar Barcelona, i els va conduir a França. Allà va participar activament en la Resistència fins que va ser delatada, juntament amb el seu marit, i deportada al camp d’extermini per dones i nens de Ravensbrück el 1943. D’allà va ser portada a un camp de treball de producció de bales on va fer resistència amb la manipulació del material bèl·lic. El 5 de maig del 1945 va ser alliberada i es va quedar a França, on va refer la seva vida familiar i va continuar la seva lluita política. No va perdre mai el vincle amb Espanya, sent una de les fundadores a la clandestinitat de l’Amical de Mauthausen el 1962. Actualment és fundadora de l’Amical de Ravensbrück i n’és l’única supervivent.

Quina relació tenia amb la Montserrat?
La relació era d'amigues. Vam passar molts moments molt alegres. Com que la meva família encara no tenia casa a Catalunya, quan venia a Barcelona em quedava a casa seva. Va ser una gran amistat, molt profunda.

Com la va conèixer?
Va ser a París l’any 1975, a la Comissió de Deportats. La Montserrat tenia una beca per una estada allà i ja havia de tornar a Barcelona. Aquell dia va assistir a la Comissió i per casualitats de la vida, m'havia tocat presidir l'assemblea general. Justament la Montserrat era allà i em va veure. Va notar que el meu accent era de catalana i aleshores va preguntar a un dels assistents qui era, i li van respondre que era una deportada. Ella es va sorprendre perquè un dels deportats li havia dit que no hi havia hagut dones deportades, encara no entenc com li va poder dir això! Així que ens vam conèixer just quan ella havia de marxar cap a Barcelona. Va ser gràcies a l'atzar i al meu accent de catalana. A partir d'aleshores sempre que anava a París, on jo vivia, em visitava.

Què creu que va ser el que la va impulsar a fer el llibre Els catalans als camps nazis?
Ella sabia que això existia. Aquí a Catalunya hi havia uns companys, gent que també  havia estat als camps, que havien tingut contacte amb ella. En Josep Benet, advocat, li va dir que ho tirés endavant.

Com valora la feina feta per la Montserrat sobre els deportats?
Ella sabia expressar com ningú el que tu senties. No sols ho escrivia bé, sinó que et fa sentir el que tu senties. He buscat i rebuscat llibres sobre els deportats i no he trobat cap escriptor que descrigui tan bé els que sentíem i sentim els deportats. Per sort, si no s'ha viscut mai no se sap del tot el que sentíem. Els que no ho han viscut en la seva pell només poden entendre'n una part. Els deportats vivim amb fantasmes. La Montserrat Roig és la persona que més ha sabut treure no sols el que era, que ningú s'ho pot imaginar, sinó també el que sentíem. Ella va arribar a comprendre el que havíem patit.

Creu que la Roig va ser pionera en treure a la llum pública les deportacions de catalans als camps nazis?
És ella la que va donar a conèixer la deportació, sí que va ser la pionera. Aquí teníem el franquisme i ella es va atrevir. El treball dels deportats per mi ho és tot. No és només història. Jo li estic molt agraïda perquè abans que ella ningú ens havia preguntat res, ningú.

Com va viure la Montserrat tota la feina d'entrevistar els testimonis?
Mentre feia la feina ella estava embarassada. I no sé com va aguanta tot allò que li explicàvem, em pensava que avortaria de sentir totes aquelles animalades que ens havien fet. Va ser molt valenta. Ella ens escoltava i ens entenia.

Què va sentir vostè quan va anar a Televisió Española per ser entrevistada per la Montserrat Roig?
Crec que hi hauria d'haver més gent que pogués parlar a la televisió. A nosaltres se’ns ha silenciat. Jo em trobo sola aquí. Tinc 91 anys i dels deportats ja no quedem gairebé ningú. La meva amiga, una altra supervivent, viu a Tolosa i vol estar tranquil·la.

La Montserrat també va ser una dona molt lluitadora.
No parlaré mai de les dones que van lluitar contra el franquisme sense parlar de la Montserrat Roig. Tenia un sentiment patriòtic, democràtic i avançat que també li veia a Manuel Vázquez Montalbán. La pèrdua de la Montserrat Roig l'equiparo a la del Montalbán. Ara hi ha gent que val, però que tinguessin l'empenta que tenien aquests dos escriptors i periodistes, no.

Per acabar què ens diries de la seva personalitat?
Era senzilla, intel·ligent.

Pujar