catáleg
  Serra d'Or
 

 

 

Roig a la publicació
Pel que fa al paper de Montserrat Roig dins la revista Serra d’Or, l’inici de la seva tasca a la publicació coincideix en el temps amb el seu primer èxit literari l’any 1970, quan rep –amb només 24 anys- el Premi Víctor Català pel recull de narracions Molta roba i poc sabó. El seu pas per aquesta publicació ha deixat essencialment un seguit de reportatges i entrevistes units, tots ells, per un mateix fil conductor. Roig aborda amb profunditat els personatges que, tant a les entrevistes com als reportatges, són l’eix del seu escrit. Amb una cura filològica per la llengua, la periodista i escriptora aconsegueix fer d’aquella persona il·lustre algú proper i humà.
El clima de les entrevistes i els reportatges acosta el personatge al lector, el despulla de les barreres i ens permet  conèixer-lo de prop, tal com és. Quasi sempre publicats a la secció “Panorama” –un calaix de sastre on es tracten qüestions vinculades a la situació cultural dels Països Catalans-, tant els reportatges com les entrevistes solen ser extensos i marcats per la reivindicació del fet català. Els seus escrits, a més, traspuen un feminisme que no abandonarà mai. Roig tracta amb personalitats que van de Maria-Aurèlia Capmany i Miquel Martí Pol a Carles Rexac, passant per noms com Joan Brossa, Lluís M. Xirinacs, Tísner, Pau Riba i Maria del Mar Bonet. Les seves últimes aportacions a la revista es van incloure a la secció “Cultura i Vida”, i la seva darrera tasca a Serra d’Or, el 1989, no va ser com a periodista sinó com a entrevistada.

Biografia de la publicació
La revista Serra d’Or neix l’any 1959 a partir de la fusió amb Germinabit, circular de la Unió Escolania de Montserrat, i de la revista Serra d’Or del <<Chor montserratí>>, de la qual prengué el nom.Editada per Publicacions de l’Abadia de Montserrat,des de 1964 fins a 1995 ha estat dirigida pel pare Maur M. Boix, al qual ha substituït Josep M. Massot i Muntaner. D’ençà de 1963 Jordi Sarsanedas n’ha estat redactor en cap, càrrec que ocupa actualment Marta Nadal.Montserrat Roig, Oriol Pi de Cabanyes, Carme Riera, Terenci Moix, Baltasar Porcel, J.V. Foix, Pere Calders, Tísner, Joan Fuster i Joan Oliver són alguns dels periodistes i intel·lectuals que hi han col·laborat al llarg de la seva història, sempre sota una mateixa línia política: la defensa de la qüestió nacional catalana, tant al Principat com al País Valencià, a Ses Illes, a la Catalunya Nord i l’Alguer, així com la represa cultural del país, tot i enllaçant la tradició noucentista amb els moviments més contemporanis. “L’Evangeli i el Temps”, “Llibres”, “Arts Plàstiques”, “El teatre” i “De lingüística” eren els títols d’algunes de les seccions durant els primers anys d’una  revista que ha conservat, fins a dia d’avui, la voluntat d’abordar la realitat cultural de les terres de parla catalana en tots els seus vessants, i amb una especial sensibilitat per la llengua i la correcció en el seu ús.
Els gèneres predominants a Serra d’Or són els reportatges, els articles i les entrevistes, sempre emmarcats en seccions que han canviat de nom amb el pas dels anys però que han mantingut la seva essència. . La fotografia hi té un paper destacat com a suport d’aquests gèneres esmentats (especialment al reportatge i l’entrevista).La seva temàtica abraça la cultura, el catalanisme, la literatura, el teatre, l’art, la música, el cinema, la filologia, les belles arts, les ciències socials i les monografies sobre intel·lectuals destacats. A la dècada dels seixanta s’instauren els premis Crítica Serra d’Or, que inclouen les modalitats de novel·la, contes, poesia, traducció, literatura juvenil, crítica i teatre.