catáleg
  La Calle
 

Roig a la publicació
Montserrat Roig va escriure un total de vuit articles pel que la seva aportació no va ser molt extensa. La majoria dels temes tractats per la periodista en aquesta publicació són temes relacionats amb la dona. Les entrevistes i els reportatges estan enfocats a aportar un reconeixement de la figura de la dona. Per tant si es relacionen diferents conceptes com el naixement de “La Calle” poc després de l’aparició de la democràcia i el paper que jugaven les dones a final dels anys 70 i principis del 80 es pot entendre que Roig amb els seus articles, en certa manera, volgués reivindicar el paper de la dona en la societat de l’època.
El mateix fa amb articles publicats a altres revistes de l’època, com per exemple la revista Avenç. Les seves aportacions a més de tenir un alt contingut en història ( tema central de l’esmentada revista ) també fan referència a la dona i a les seves experiències com a dona.

Biografia de la publicació
La revista La Calle es va publicar  de manera setmanal des de març de 1978  fins al febrer de 1982. Formada per 61 pàgines ( amb portada i contraportada ) estava dividida per seccions. Els apartats van anar evolucionant , es pot dir que la revista va canviar la seva distribució dos cops. En els primers números es distingien les següents seccions: política-economía-laboral, Internacional, Societat, Cultura, Informe. Més endavant la publicació va canviar l’estructura de les seves seccions i es va quedar de la següent manera: Agenda (tv, música, art, llibres )-Bordillo ( apartat d’opinió )-Videomanía -Fotografía-Lectores ( cartes del lector ), Internacional, Societat, Cultura.
La revista comptava amb la col·laboració puntual de periodistes de renom com  Manuel Vázquez Montalbán encarregat de la crònica política i Maruja Torres que va escriure dins  l’apartat de societat als inicis de la publicació.
La publicació era editada per “Cultura y Prensa S.A.” sent-ne el seu director César Alonso de los Ríos i va presentar pocs moviments directius per no dir cap, durant el temps en que hi va publicar la Montserrat Roig.
L’ús de les imatges era un recurs molt emprat per la publicació. No només amb fotografies també amb fotomuntatges. Les fotografies apareixien principalment com a suport als reportatges i ja en aquells anys no tenien cap problema en mostrar la imatge d’una persona estesa al terra tota desengranada víctima d’un atemptat.
Els fotomuntatges, presents en cada edició de la revista a la pàgina 2, feien referència irònica a algun tema d’actualitat tractat en el numero corresponent. Majoritàriament tractaven temes polítics. Cal esmentar la poca presència de publicitat, ja sigui amb fotografies o senzillament amb paraules, una característica que contrasta amb la de qualsevol revista o diari actual.
Un punt a destacar per poder entendre bé qualsevol tipus de publicació és la línea ( o tendència ) política. En aquest cas el director general de la revista, Carlos Sáez de Santa María, en el primer número ja deixava entreveure que la revista es sentia més propera a l’esquerra. Explicava també que els professionals que hi treballaven no volien convertir la revista en un òrgan partidista ja que això estava reservat a altres publicacions. La publicació però, no tractava només temes polítics també es podien trobar successos, costums, esports...