catáleg
  Periódico
 

periodico

 

Roig a la publicació
Montserrat Roig va estar vinculada a El Periódico des dels seus inicis, però no es va convertir en col·laboradora habitual fins el 1978.
De 1978 a 1988 les seves col·laboracions van ser diàries, al principi en forma de petits articles d’opinió publicats a la secció d’opinió i més tard, del gener de 1987 fins al novembre de 1988 tenia assignada una columna a la contraportada anomenada “Melindros”. Des de 1988 i fins poc abans de la seva mort el 1991 va seguir col·laborant amb el diari, fent entrevistes per al dominical acompanyada de la fotògrafa Pili Aymerich. Montserrat Roig va tenir sempre una relació estreta amb la publicació, ja que era dels pocs col·laboradors que portaven els originals personalment a la redacció. El seu rebuig del món elitista i la seu interès per les preocupacions de les classes populars li van permetre tenir una gran sintonia amb la publicació.

Biografia de la publicació
No es pot entendre l’aparició de El Periódico de Catalunya sense l’existència de la revista Interviú, fundada l’any 1976 per Antonio Asensio. Aquesta publicació va ser la primera pedra del que avui és el Grupo Zeta i el seu èxit econòmic va permetre Asensio posar en marxa un projecte de diari, El Periódico, que veuria la llum el 26 d’octubre de 1978, encapçalat pel jove director Antonio Franco.
La idea d’Asensio i Franco era fer un diari d’esquerres, proper al ciutadà, evitant l’elitisme intel·lectual d’alguns ‘progres’ de l’època. Calia fer una publicació dirigida a aquelles persones que normalment no llegien diaris, trobar formes populars per fer un diari convencional. Per això es va pensar des del primer moment en un disseny àgil, donant molta importància al primer nivell de lectura i procurant dividir la informació en diverses peces complementàries. Es va optar pel format tabloide i, a partir de 1982, es va incloure la fotografia en color a la portada.
Durant els anys següents, el color s’aniria estenent a totes les seccions del diari fins al punt que El Periódico va ser el primer diari català íntegrament en color.També es va pensar que un diari popular havia de ser útil, per això El Periódico va ser dels primers diaris en tenir cartellera gratuïta i incloure una agenda del dia. La vessant popular del diari es completava amb àmplies seccions d’esports i espectacles i amb el ‘tema del dia’ que, amb el temps ha esdevingut marca de la casa. El ‘tema del dia’ permet situar sempre la informació més rellevant a les primeres planes, amb independència de la temàtica. L’extensió del diari a mitjans de la dècada dels 80 anava de les 50 a les 65 planes aproximadament.El Periódico de Catalunya va ser un èxit editorial des del primer moment i no va trigar en convertir-se en un referent de la premsa d’esquerres catalana, sector que més tard arribaria pràcticament a monopolitzar després de la desaparició d’altres diaris progressistes.
Antonio Franco va ser director fins el 1982, any en que va ser substituït per Ginés Vivancos. El 1985, Vivancos va deixar el càrrec que va ser ocupat per Enrique Arias-Vega. Antonio Franco va tornar a la direcció el 1988 i s’hi va mantenir fins el 2006. El director actual és Rafael Nadal.A l’època en la qual Montserrat Roig escrivia a El Periódico els periodistes i col·laboradors més destacats de la publicació eren Josep Pernau, Rafael Jorba, Ramon Miravitlles, Sebastià Serrano, Josep Maria Huertas Clavería, Margarita Sáenz-Diez, Antonio Álvarez-Solís, Alfredo Bryce Echenique, Arturo San Agustín, Jordi Juan, Ernest Lluch, Jordi Basté i Jaume Guillamet.