catáleg
 

L'Avenç

 
avenç

Roig a la publicació
El paper de Montserrat Roig no és, per la quantitat dels articles publicats i pel caràcter especialitzat de la revista, molt significatiu; certament la seva col·laboració va ser impulsada per la publicació, l'any 1977, de la seva monumental recerca històrica Els catalans als camps nazis, que proveïa d’elements nous la reconstrucció del destí de molts catalans desprès la guerra civil, i que per el seu caràcter s’inscrivia perfectament en la tasca de recuperació i divulgació de la memòria que motivava l'Avenç. De fet la periodista participava, amb aquella obra, al fervor catalanista de la cultura d’aleshores i demostrava una comunió d’intents amb el grup de l'Avenç que prosseguí amb la col·laboració en uns quants números més. Però els seus interessos com a periodista anaven dirigits cap a la societat contemporània, com ho demostren les entrevistes i reportatges realitzats en el mateix període per altres publicacions, mentre políticament la seva proximitat amb el PSUC, partit llavors marxista, la portava a considerar en segon pla el catalanisme, que al contrari era la justificació principal del primer període de l'Avenç.

Biografia de la publicació
L'Avenç
és una revista mensual d’història, amb un interès focalitzat en l’historia contemporània de Catalunya. Fundada en plena Transició per un grup d'estudiants de la Universitat Central de Barcelona, el seu primer numero va sortir al desembre del 1976. Els fundadors tenien un projecte clar: editar una revista en llengua catalana que unís el rigor científic amb la divulgació; volien difondre la memòria que al llarg del franquisme s’havia anant oblidant, i van recuperar la capçalera de la homònima revista modernista (1882-1893) com un símbol més d’aquest plantejament. No apareix, doncs, com una publicació merament científica, sinó que es presenta amb una clara propensió pel catalanisme i l’esquerra, ben expressat pel subtítol: Història dels Països Catalans.
La declaració de les tendències polítiques però no afecta la qualitat dels continguts, i aviat va esdevenir un punt de referència per la recerca històrica i una excepcional eina per la divulgació, comptant com a redactors i col·laboradors amb destacats historiadors, com ara Josep Termes, Pierre Vilar o Enric Ucelay Da-Cal. Els anys en que hi va escriure Montserrat Roig coincideixen amb la vitalitat reivindicativa de la cultura catalana dels anys '70, quan era fort l'impuls cap a la recuperació de la identitat nacional, i en aquells anys l'Avenç es va dedicar quasi exclusivament a temes d’història recent. Pel que fa a la part econòmica, els fundadors van pactar amb l’editorial Avance (Avenç S. L. a partir del 1978) que ja editava a partir del 1974 Els Marges, revista de llengua i literatura.
La revista va tindre molt directors, tots provinents del grup de redactors, com a subratllar el caràcter plural de la publicació; quan publicà la Montserrat Roig van ser Felix Ibàñez Fanés (1976-1979) i Ferran Mascarell (1979-1985). El format és de 20,50 x 30,50, i el numero de pàgines varia entre 80 i 85. El tractament de les imatges ha intentat sempre una síntesi entre la sobrietat d’una publicació científica i la innovació estètica, notable sobretot a les portades, mentre les fotos de l’interior, sovint documents inèdits, resten en blanc i negre. La seva organització en seccions ha variat molt, però hi han unes continuïtats, com el Dossier, la secció més important dedicada a un tema particular, o Llibres i Novetsts que proporcionen ressenyes de llibres, mentre la part on la revista intervé sobre el debat cultural ocupava les primeres pàgines, amb seccions com l’Editorial. Tractant-se d'una revista d’història el gènere més difós és el divulgatiu, però en els editorials trobem freqüentment articles d’opinió. L’ús de l’entrevista és limitat, i la mateixa Roig en va escriure una de les mes destacades: Vida d'un treballador. Pau Vila.