catáleg
  Arreu
 
arreu

Roig a la publicació
Montserrat Roig va ser una de les primeres en reunir-se amb les persones que crearien el setmanari i en un primer moment va ser una de les coordinadores de la secció Cultura i Societat.
Tot i que la seva participació signada a la revista va ser força reduïda (5 articles) cal  tenir en compte que va ser ella la que va impulsar la creació de la columna feminista El corcó, que va coordinar i on hi va escriure. El corcó tractava informacions extraoficials on es posaven de manifest i es criticaven actituds contràries a les dones per part del polítics,  empresaris o dels usos socials habituals de l’època. La columna ens recorda el feminisme militant de l’escriptora i es va mostrar polèmica: tot sovint trobem cartes dels lectors que en critiquen la duresa i on s’intueixen les tensions que provocava la situació de canvi social que s’estava vivint. Pel que fa a la participació signada, 3 dels 5 articles tracten sobre figures de l’actualitat ja sigui política, Vidiella i Carbonell, o cultural, Espriu. La resta són un article de defensa a l’IEC i un al moviment feminista. Pel que fa als temes Roig segueix la línia de la revista, essent d’esquerres, catalanista i amb l’aportació més personal del feminisme. A tots els articles es mostra com una dona amb opinió i disposada a defensar-la a tota costa, com amb l’article sobre Espriu que va merèixer la rèplica del novel·lista i il·lustrador Quim Monzó en el següent número.

Biografia de la publicació
Arreu era un setmanari escrit en català que va publicar 24 números entre l’octubre de 1976 i l’abril de 1977. De format revista, tenia entre 34 i 50 pàgines que es distribuïen en les seccions de política, treball i capital, cultura i societat civil, i memòria popular. Utilitzava el blanc i negre en tots els continguts, reservant el color per les portades. El tractament gràfic era extens, amb entre 2 i 3 fotografies per pàgina, ben integrades amb la resta del contingut. Hi van escriure Vázquez Montalbán, Josep M. Huertas, Xirinachs, i el dibuixant Perich entre d’altres. La publicació era propietat d’Edicions Arreu, S.A. i l’únic director Xavier Caño Tamayo. Tractava temes eminentment polítics i socials, amb alguns articles més lleugers com ara els de televisió o cinema, però fins i tot a aquests se’ls donava un rerefons polític. Hi predominava l’opinió amb un gran nombre d’articles d’anàlisi sobre la situació política i algunes  entrevistes. Seguia l’actualitat sota un posicionament polític d’esquerres, fent sempre més opinió que informació. Propera al PSUC, era catalanista, i molt crítica amb les restes del Règim, fins el punt que li va ser segrestada una edició.